Que els lladres de coll blanc ens tornin els diners
N'hi ha prou que els corruptes vagin a la presó o han de tornar els diners que han robat? Per dir-ho ras i curt. Ens fa la impressió que a la presó ara n'hi van més que no pas n'hi anaven fa un temps
2 min
N'hi ha prou que els corruptes vagin a la presó o han de tornar els diners que han robat? Per dir-ho ras i curt.
Ens fa la impressió que a la presó ara n'hi van més que no pas n'hi anaven fa un temps. Aquests últims dies, Josep Lluís Nuñez, Carlos Fabra i Isabel Pantoja han passat a estar entre reixes. Són tres personatges molt diferents entre si, que provenen d'àmbits que no tenen res a veure l'un amb l'altre, però tots han estafat per lucrar-se.
Aquests últims dies plana un nou capítol de Bankia. Ara els dos pèrits del Banc d'Espanya que es miren amb lupa els números del banc per ordre del jutge Fernando Andreu asseguren que, per poder sortir a la borsa l'any 2011, les xifres de Bankia es van maquillar. 'Maquillar' és una paraula amable que ens parlaria d'aparèixer amb més bon aspecte, més atractius, més desitjats i tot. És clar que maquillar en aquest context bancari vol dir una altra cosa: vol dir camuflar, tergiversar, amagar, distorsionar, mentir i finalment enganyar, és a dir, trair la confiança que els 347.000 petits inversors hi havien dipositat, alguns doblement enredats perquè ja havien invertit abans en les preferents. Tres mil milions d'euros hi va invertir aquesta gent, que va veure com en poc temps gairebé desapareixien tots els seus eurets com per art d'encanteri. El 97%, hi van perdre. Llavors rescatar Bankia ens va costar gairebé 24 mil milions d'euros, exactament 23.465 milions.
Qui era president de Bankia, Rodrigo Rato assegura que és impossible que enganyessin ningú perquè actuaven a ulls de tothom. El pitjor de tot és que potser diu veritat en la segona part de la idea. Si enganyaven, ho feien amb el consentiment i suposadament la revisió del mateix Banc d'Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, de l'auditora Deloitte, del govern socialista espanyol, del Partit Popular, llavors a l'oposició... I estem deixant de banda les targetes negres, les "B", que usaven alegrement els caps de l'entitat.
Rato pot anar a la presó? Potser sí, ja ho veurem. Però, qui ens torna els diners? Què pot fer la societat civil, vostè, el nostre veí, el forner, la farmacèutica, per aconseguir que amb la nostra feina no hàgim de pagar la poca vergonya dels delinqüents de coll blanc?
Avui, caminarem en el debat públic cap a aquesta direcció. A les 10, avui a "El suplement" ens preguntem: N'hi ha prou que els corruptes vagin a la presó o han de tornar els diners que han robat?
Ens fa la impressió que a la presó ara n'hi van més que no pas n'hi anaven fa un temps. Aquests últims dies, Josep Lluís Nuñez, Carlos Fabra i Isabel Pantoja han passat a estar entre reixes. Són tres personatges molt diferents entre si, que provenen d'àmbits que no tenen res a veure l'un amb l'altre, però tots han estafat per lucrar-se.
Aquests últims dies plana un nou capítol de Bankia. Ara els dos pèrits del Banc d'Espanya que es miren amb lupa els números del banc per ordre del jutge Fernando Andreu asseguren que, per poder sortir a la borsa l'any 2011, les xifres de Bankia es van maquillar. 'Maquillar' és una paraula amable que ens parlaria d'aparèixer amb més bon aspecte, més atractius, més desitjats i tot. És clar que maquillar en aquest context bancari vol dir una altra cosa: vol dir camuflar, tergiversar, amagar, distorsionar, mentir i finalment enganyar, és a dir, trair la confiança que els 347.000 petits inversors hi havien dipositat, alguns doblement enredats perquè ja havien invertit abans en les preferents. Tres mil milions d'euros hi va invertir aquesta gent, que va veure com en poc temps gairebé desapareixien tots els seus eurets com per art d'encanteri. El 97%, hi van perdre. Llavors rescatar Bankia ens va costar gairebé 24 mil milions d'euros, exactament 23.465 milions.
Qui era president de Bankia, Rodrigo Rato assegura que és impossible que enganyessin ningú perquè actuaven a ulls de tothom. El pitjor de tot és que potser diu veritat en la segona part de la idea. Si enganyaven, ho feien amb el consentiment i suposadament la revisió del mateix Banc d'Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, de l'auditora Deloitte, del govern socialista espanyol, del Partit Popular, llavors a l'oposició... I estem deixant de banda les targetes negres, les "B", que usaven alegrement els caps de l'entitat.
Rato pot anar a la presó? Potser sí, ja ho veurem. Però, qui ens torna els diners? Què pot fer la societat civil, vostè, el nostre veí, el forner, la farmacèutica, per aconseguir que amb la nostra feina no hàgim de pagar la poca vergonya dels delinqüents de coll blanc?
Avui, caminarem en el debat públic cap a aquesta direcció. A les 10, avui a "El suplement" ens preguntem: N'hi ha prou que els corruptes vagin a la presó o han de tornar els diners que han robat?
