Ramats i pastors en perill: la falta d'aigua els deixa sense pastures
La sequera i el tancament del canal d'Urgell amenacen les collites de cereal i fruita en unes 50.000 hectàrees de la plana de Lleida, però també deixen en una situació crítica els pastors i les pastores de la zona.
En l'àmbit del canal d'Urgell, uns 25 ramats viuen de pasturar en terres de regadiu i, com que els camps no es poden regar i s'estan assecant, els professionals s'estan quedant sense menjar per alimentar-los.
Els ramats perillen perquè els preus s'han disparat i no es poden permetre comprar el menjar a tercers. Per això, els afectats han estat reclamant que els deixin el mateix rec de supervivència que tenen els fruiters.
Alba Codony, pastora de Torregrossa (Pla d'Urgell), justifica que els seus camps ocupen unes 300 hectàrees i, els fruiters, 10.000, per la qual cosa demana que se'ls doni una mica d'aigua per regar les seves finques:
No podem sortir a pasturar i no podem comprar aquest menjar, perquè és molt car. La primera solució seria rebre aigua, encara que ens la racionessin. Però, si no, ensfan falta ajudes ja, de forma immediata.
La seva por és que, si no plou, hagin de sacrificar bona part dels animals. I és que a alguns pastors com Jordi Pedrol, que té unes 400 ovelles també a Torregrossa, no els surten els números si han de comprar el farratge a tercers:
Si puc sortir a pasturar, els meus costos són de 12.000 euros l'any. Però si he de comprar el farratge, això em costa uns70.000o 80.000 euros cada any, l'equivalent al benefici de tres anys.
Tots aquests ramats s'alimenten de conreus herbacis de regadiu, com ara l'alfals. Unes plantacions que, des que va tancar el canal d'Urgell, el 25 d'abril, han començat a esgrogueir-se i a assecar-se.
Sacrificar el ramat o mirar de desfer-se dels animals
Jordi Vallès, de Juneda, a les Garrigues, explica que té reserves de menjar per a un mes i mig. I avança que si després l'ha de comprar s'estima més plegar i desfer-se de les seves 700 ovelles:
No em plantejo vendre-les perquè d'ovelles no en vol ningú, amb tanta sequera. A més,els escorxadors quedaran saturatsi arribarà un moment en què en tindran tantes per matar que al final ens les haurem de menjar nosaltres.
La sequera se suma a altres problemes que arrossega la pagesia, com la plaga de conills, que arrasa moltes collites. Un dels que se'n veuen doblement afectats és Gerard Porta, amb una explotació de més de 400 cabres de llet a Puiggròs, a les Garrigues:
Jo surto a pasturar a les finques pròximes al meu corral. Ja vaig tenir bastant perjudici pels conills, que es mengen part de les meves pastures, i el fet de no poder regar els campsha fet minvar molt la producció.
Malgrat la sequera, les actuacions per combatre aquesta plaga no s'aturen i el Departament d'Acció Climàtica manté la previsió de capturar 285.000 conills entre març i setembre a les 91 àrees privades de caça on s'ha declarat l'emergència cinegètica.
