Donald Trump, dels casinos a la Casa Blanca
Al juny del 2015, quan feia oficial la seva precandidatura, pocs s'esperaven que Donald Trump acabaria sent president dels Estats Units. El cas del controvertit empresari és un dels girs inesperats del 2016. Un "outsider" de la política que obre un munt d'interrogants sobre els discursos populistes, les promeses electorals, l'acostament a la Rússia de Putin i l'òbvia barreja d'interessos entre la seva activitat empresarial i el govern de la primera potència mundial.
David Cameron i el Brexit
Després de la victòria del "no" al referèndum d'Escòcia, l'aleshores primer ministre britànic, David Cameron, es va tornar a arriscar amb la convocatòria d'un nou referèndum perquè els britànics decidissin si volien continuar a la Unió Europea. La pressió migratòria i els suposats greuges del mercat únic europeu per als treballadors britànics van ser els temes centrals del debat.
El dia 23 de juny, un 52% dels britànics van votar a favor de sortir de la Unió Europea. Els efectes de la decisió encara cuegen i van començar per afectar l'estructura del mateix govern britànic amb la dimissió de David Cameron i la seva substitució per Theresa May.
El cor d'Europa, objectiu d'Estat Islàmic
Al mes de març, Mohamed Abrini es va convertir en l'home més buscat d'Europa després dels atemptats jihadistes que van provocar 35 morts a l'aeroport i al metro de Brussel·les. L'ara empresonat Salah Abdeslam i el suïcida Ibrahim al-Bakraoui són altres noms relacionats amb el terrorisme a Europa. Tots ells van néixer i créixer al barri belga de Molenbeek i la seva radicalització els va portar a participar en accions terroristes com les de Brussel·les i París.
La pau a Colòmbia
El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, és sense cap mena de dubte un dels protagonistes de l'any. Fa bona la frase: "No es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat." Santos va situar el país a un pas de la pau, però el país li va respondre a les urnes que encara no podia fer aquest darrer pas. El seu fracàs s'endolceix, però, amb un reconeixement: el Nobel de la Pau.
Els papers de Panamà
L'aparició dels anomenats papers de Panamà va esquitxar molts noms, des de la política fins a la cultura, passant pel món de l'esport. Però la majoria n'han sortit sense gaires ferides. I de dimissions, n'hi ha hagut poques: la del primer ministre d'Islàndia i la del llavors ministre espanyol d'Indústria en funcions, José Manuel Soria. La feina del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació havia tret a la llum més d'onze milions i mig de documents del despatx panameny Mossak Fonseca, un dels més importants del món en creació de fons opacs.
Omran, el setge i la caiguda d'Alep
Omran, un nen de cinc anys ensangonat, cobert de pols i desubicat dins una ambulància. Sense cap plor, sense ni un crit, després d'un bombardeig que va ensorrar casa seva, s'ha convertit en una de les imatges del setge d'Alep. Pocs mesos després, el principal bastió dels rebels era l'escenari de la pitjor derrota de l'oposició al president sirià Bashar Al-Assad. En més de 5 anys de guerra a Síria, més de 300.000 morts, 2 milions de ferits i 12 milions de persones forçades a marxar de casa. Una realitat, una vegada més, marcada per la impotència.
Recep Tayyip Erdogan: de víctima a botxí
És una de les imatges de l'any. La del president turc, Recep Tayyip Erdogan, apareixent per la pantalla d'un telèfon mòbil fent una crida a la població perquè ocupés els carrers i impedís el cop d'estat d'una part de l'exèrcit. Malgrat unes hores d'incertesa, Erdogan no només se'n va sortir, sinó que va impulsar una purga que ha convulsionat la societat turca.
Mor Fidel Castro
El líder cubà Fidel Castro va morir als 90 anys després d'una dècada en un segon pla forçat per una salut fràgil. El comiat a Fidel i el viatge de les seves cendres per l'illa de Cuba van fer renéixer les ferides de la repressió en nom de la "revolución" i, a la vegada, van servir per venerar els valors socials del castrisme.
