PEDROSA EN VIA MORTA?

Dani Pedrosa és clarament el pilot més perjudicat per l'afer de la seguretat dels Michelin de MotoGP. Provo d'explicar-ho planerament. Ser el pilot més lleuger de la graella no l'ha beneficiat mai a MotoGP. A la pretemporada, pensava que amb els Michelin tindria una opció, perquè el neumàtic del darrere de la marca francesa tenia molta tracció i en canvi el davanter no tanta (a l'inrevès que amb els Bridgestone), i Pedrosa és un pilot que no pilota carregant davant, entre altres perquè els braços no l'acompanyen i amb prou feines de vegades frena la moto.
Però al primer test postValencia 2015, molts pilots van començar a caure de davant i es van queixar. Michelin va començar a canviar el plantejament, buscant més seguretat al tren davanter. Al test de Malàisia del febrer, Loris Baz va caure per explosió del neumàtic del darrera a la recta. A la darrera cursa d'Argentina, va ser a Scott Redding a qui li va esclatar a la recta llarga de Termas.

És quan apel.lant a la seguretat, es decideix partir la cursa de MotoGP argentina, i Michelin ha de rectificar la consideració inicial dels neumàtics per Austin. Canvien la construcció. Decideixen portar als Estats Units neumàtics amb el mateix compost, tou i mig, però amb la carcassa -la construcció interior de fet- més dura.

Pedrosa, a qui ja li costava trobar tracció així, ara està mort. El neumàtic mig/dur no pot escalfar-lo, roda 5 segons més lent. I amb el tou apenes aconsegueix ser competitiu. Els pilots de la primera fila sortiran a cursa amb neumàtic dur. Maverick amb el tou. El castellarenc confia que el tou aguanti i no es destrueixi de la banda dreta, com va passar divendres.

A més, quan apareixen problemes de seguretat, els fabricants es tanquen en banda amb la pressió de la goma. Pedrosa ens ho explica així: "si el neumtic és molt dur hi ha un mínim de pressió per a què s'escalfi i respongui. No és tant que baixis la pressió com que tu li apliquis els quilos de pressió, és diferent. Si pots baixar pressió és perquè la construcció del neumàtic és més tova i amorteix més. Però en un neumàtic molt dur, si li treus pressió d'inflat és com si anessis punxat".

És paradoxal que els afers de seguretat estiguin perjudicant un pilot. I la raó és que hi ha més pilots "pesants" que "lleugers". I aquí guanya la majoria. "Si abans ells reventaven els neumàtics i jo no, ara estic en desaventatge, intento treballar de la forma més eficient per anar més ràpid". Aquesta situació no és nova per a ell. L'ha viscuda en el passat amb els mateixos Michelin i també en alguna época amb els Bridgestone. Al final sempre troba la solució, perquè ell i l'equip no deixaran de treballar, però potser serà tard.