Barcelona. Arquitectura contemporània 1979-2012
Edicions Polígrafa acaba de publicar Barcelona. Arquitectura contemporània 1979-2012, un treball de Roger Miralles i Pau Serra que s'edita en català, castellà i anglès i que mira de fugir de la idea que transmeten les guies habituals d'arquitectura
Edicions Polígrafa acaba de publicar Barcelona. Arquitectura contemporània 1979-2012, un treball de Roger Miralles i Pau Serra que s'edita en català, castellà i anglès i que mira de fugir de la idea que transmeten les guies habituals d'arquitectura. De fet comencen preguntant per què una guia d'arquitectura? I reflexionen al voltant de la idea del destinatari d'aquest llibre. I el resultat són les persones que mostrin curiositat, que tinguin ganes de descobrir indrets, zones, edificis i moments.
Els dos autors no amaguen que la seva condició de barcelonins i la seva proximitat quotidiana a tot allò que surt a la guia, però, per contra, aquest pot arribar a ser un important avantatge a l'hora de situar-ho, tot, de proposar un mapa general que el lector per força haurà d'esporgar, escollint allò que més el motivi en funció del seu interès, de la proximitat o de l'impacte visual i emocional. Sigui com sigui és una invitació oberta a passejar-se per Barcelona, a descobrir.
I una apreciació personal, considero que un dels grans mèrits d'aquesta guia, potser el millor, és aquesta mirada eclèctica a la ciutat, fugint de fixar-se només en les grans obres emblemàtiques.
No cal ni dir que hi surt la Torre de Collserola o la Torre Agbar, però també dirigeixen els ulls cap a projectes menys espectacular però que també ajuden a entendre la funció estètica i social de l'arquitectura com poden ser la remodelació del barri de la Mina, algunes de les biblioteques de la xarxa que s'han anat aixecant a la ciutat, el col·legi major Sant Jordi, l'illa Diagonal, la remodelació de l'editorial Montaner i Simon per ubicar-hi la Fundació Tàpies, Can Framis al 22@, els habitages del paseig d'Urrutia, el Fòrum, les places del barri de Gràcia o, posem per cas, el parc Urbà de la Creueta del Coll.
En definitiva, un ventall meravellosament ampli que no fa altra cosa que reflectir les interaccions entre l'arquitectura i tots els aspectes de la vida de cada dia: sanitat, oci, comerç, investigació, ensenyament.
Acaben amb unes pinzellades breus i molt ben escollides de "fora vila" com el cementiri d'Igualada o el Parc de Colors de Mollet.
Tota una invitació a perdre's que val la pena no desaprofitar.
Els dos autors no amaguen que la seva condició de barcelonins i la seva proximitat quotidiana a tot allò que surt a la guia, però, per contra, aquest pot arribar a ser un important avantatge a l'hora de situar-ho, tot, de proposar un mapa general que el lector per força haurà d'esporgar, escollint allò que més el motivi en funció del seu interès, de la proximitat o de l'impacte visual i emocional. Sigui com sigui és una invitació oberta a passejar-se per Barcelona, a descobrir.
I una apreciació personal, considero que un dels grans mèrits d'aquesta guia, potser el millor, és aquesta mirada eclèctica a la ciutat, fugint de fixar-se només en les grans obres emblemàtiques.
No cal ni dir que hi surt la Torre de Collserola o la Torre Agbar, però també dirigeixen els ulls cap a projectes menys espectacular però que també ajuden a entendre la funció estètica i social de l'arquitectura com poden ser la remodelació del barri de la Mina, algunes de les biblioteques de la xarxa que s'han anat aixecant a la ciutat, el col·legi major Sant Jordi, l'illa Diagonal, la remodelació de l'editorial Montaner i Simon per ubicar-hi la Fundació Tàpies, Can Framis al 22@, els habitages del paseig d'Urrutia, el Fòrum, les places del barri de Gràcia o, posem per cas, el parc Urbà de la Creueta del Coll.
En definitiva, un ventall meravellosament ampli que no fa altra cosa que reflectir les interaccions entre l'arquitectura i tots els aspectes de la vida de cada dia: sanitat, oci, comerç, investigació, ensenyament.
Acaben amb unes pinzellades breus i molt ben escollides de "fora vila" com el cementiri d'Igualada o el Parc de Colors de Mollet.
Tota una invitació a perdre's que val la pena no desaprofitar.
