"Back to black": les claus musicals de l'últim sospir d'Amy Winehouse
El dolor i el desamor van travessar la música d'Amy Winehouse. Però la seva poderosa i peculiar veu no només va cantar les penes, les va transformar en música immortal. Quan Amy es va presentar al món amb el seu segon i últim àlbum, "Back to black" (2006), no només ens va regalar un disc i una cançó emblemàtics, sinó també la visió d'una artista capaç de deixar-se la pell a cada nota, la veu a cada acord i l'ànima a cada cançó.
Al programa "Això no és una cançó", Ramon Gener es pregunta com es guareix un cor trencat. Quin és el rerefons d'un dels èxits més reconeguts de l'Amy Winehouse? Per poder crear genuïnament, cal patir? La bellesa només sorgeix del sacrifici?
"Back to black": una carta al desamor
La publicació del segon disc d'Amy Winehouse va ser la seva consagració. Va vendre 16 milions de còpies arreu del món i encara és el segon disc més venut al Regne Unit, explica Gener. Mark Ronson, el productor de l'àlbum, va augurar la magnitud del projecte i la cantant a la revista Rolling Stone:
Amy és brutalment honesta en les seves cançons, mentre tothom al món del pop s'esforça per projectar la perfecció. Però ella no està enamorada de si mateixa ni persegueix la fama, només la veritat.
La cançó que millor relata la desgana de l'artista en aquest disc és "Back to black", un descens a l'abisme fosc i tèrbol de la tristesa i la depressió arran d'una infidelitat amorosa. El tema retrata el dolor d'un cor trencat i la caiguda en l'autodestrucció. Però per què Amy Winehouse parla d'una manera tan crua sobre el desamor?
Amy Winehouse, l'última artista romàntica
Tot i que és un corrent que va viure el clímax a finals del s. XVIII i principis del s. XIX, el romanticisme arriba fins a la dècada dels 2000 amb aquest "Back to black" d'Amy Winehouse.
El llibre "Les tribulacions del jove Werther", de Wolfgang von Goethe, publicat el 1774, va començar aquest moviment artístic. I és amb Werther, el protagonista del llibre, amb qui es van establir els ideals romàntics per excel·lència.
Ramon Gener: Werther és un home que s'emociona amb tot i ho viu tot d'una manera visceral, especialment els sentiments. I el sentiment més important pels romàntics és l'amor.
El paradigma de l'artista romàntic és justament aquest amor no correspost i el patiment per estimar que travessa tots els estrats artístics, com la literatura (Àngel Guimerà o Victor Hugo) o la música (Schumann o Chopin). "Com més gran és el patiment, més gran serà l'obra que seràs capaç de fer", relata Ramon Gener sobre el principi del romanticisme. I és això el que li va passar a l'Amy Winehouse: la història d'un amor que l'acaba trencant.
Just un any abans del llançament de "Back to black", Amy va conèixer el seu gran amor, Blake Fielder-Civil. L'amor boig es va truncar quan va tornar amb la seva ex, i ella va quedar totalment enfonsada, i va caure, encara més, en una espiral de consum de drogues i alcohol. D'entre les tenebres, el desastre i l'embromat de sentiments va donar a llum aquesta cançó, que és molt més que una cançó, com bé adverteix Gener.
Com sona la mort?
"Back to black" no és només una cançó romàntica per una lletra crua i descarnada, sinó també per certs aspectes musicals. Amy Winehouse se'n va al negre i s'apropa a la mort en aquest tema en què la melodia que narra l'últim sospir, l'última guspira de vida, té una tonalitat concreta: la de re menor.
