La sèrie "Forever" i quan l'amor adolescent també és negre, a "La finestra indiscreta"
A la comèdia romàntica tradicional, l'amor és universal, però la representació no ho ha estat tant. "Forever", la nova sèrie creada per Mara Brock Akil, trenca aquest patró amb una proposta tan delicada com necessària: una història d'amor entre adolescents negres que s'emmarca en el reconegut gènere de la comèdia romàntica.
Però aquest no és un relat únicament d'amor; "Forever" també parla de raça, classe, trauma i resiliència. "La finestra indiscreta" ha detectat el valor d'aquesta petita joia, n'ha repassat la importància i es pregunta per què les comèdies romàntiques no són protagonitzades per persones negres.
Amor i identitat en un context social complex
Ambientada a Los Angeles l'any 2018, en ple ressò del moviment Black Lives Matter, la sèrie se centra en la relació entre Justin i Keisha, dos joves que s'enamoren mentre intenten entendre qui són i què volen ser.
Ell prové d'una família benestant; ella, d'un entorn marcat per l'esforç constant d'una mare que fa mans i mànigues perquè pugui accedir a un futur millor. Però més enllà del tòpic noi coneix noia, "Forever" es desplega com una exploració profunda de les estructures que envolten i travessen les vides dels seus protagonistes.
La relació pren una nova dimensió quan entra en joc el vídeo sexual de la Keisha difós pel seu ex. La sèrie tracta la situació amb sensibilitat, ja que no només mostra les conseqüències emocionals, sinó també com el racisme i els estereotips sexuals agreugen una experiència per se traumàtica. Un context en què la brutalitat policial és el teló de fons de la història.
"Forever", una comèdia romàntica que emociona i ensenya
Com "Heartstopper" va fer amb l'amor homosexual adolescent, l'adaptació de la novel·la de Judy Blume a Netflix demostra que calen històries romàntiques diverses, amb altres veus i cossos al centre. I ho fa amb un relat personal que no dilueix el seu rerefons racial ni l'endolceix per fer-lo digerible.
La força de la sèrie rau a mostrar amb autenticitat el que significa créixer sent negre en un món que encara discrimina pel color de pell. Sense paternalismes, sense moralismes i amb una estètica fresca, honesta i tendra, "Forever" arriba a l'ànima, ja que està feta perquè sigui així.
Al cap i a la fi, la ficció ens ensenya a estimar-nos a través del que veiem i les persones racialitzades també tenen dret a una comèdia romàntica que no sigui una caricatura ni un drama constant. Els consells familiars, la pressió social, el classisme o el racisme latent hi són, però sense que es perdi la innocència i l'esperança.
Una sèrie que cal reivindicar
Sense grans noms ni cares conegudes, "Forever" podria passar desapercebuda, però val molt la pena. No només perquè visibilitza allò que sovint queda fora del marc, sinó perquè ho fa amb una qualitat artística i emocional que transcendeix qualsevol etiqueta. La veu que lidera "La finestra indiscreta", Toni de la Torre, la reivindica per un motiu preeminent:
És molt didàctica i tot l'embolcall de comèdia romàntica per a adolescents pot anar molt bé per apropar certs temes a un públic que d'una altra manera no hi arribarien.
La sèrie acaba d'estrenar-se, però ja ha estat renovada per a una segona temporada, i és una gran notícia. És una sèrie que entra bé, que fa pensar i que emociona des de la veritat. Perquè no cal haver experimentat una discriminació per empatitzar amb qui la pateix, i perquè la bona ficció adolescent ens ajuda a mirar el món amb els ulls més oberts i el cor més tendre.
