Carles Rebassa i Antònia Carré-Pons triomfen a la Nit de les Lletres Catalanes: consulta els premis

La Nit de les Lletres Catalanes ha celebrat la seva primera edició a la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. I ho ha fet amb un acte desacomplexat que ha volgut posar en valor la potència de la literatura catalana i una posada en escena que, d'alguna manera, ha recordat l'estil de gales cinematogràfiques com els Premis Gaudí o els Goya.

Aquesta gala de premis literaris substitueix la tradicional Nit de Santa Llúcia, que es va deixar de fer l'any passat quan havia de celebrar la 75a edició.

"Tocava fer un canvi per generar més impacte en l'audiència", ha dit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural.

La festa literària més tradicional s'ha reformulat ara amb més espectacles musicals –Ginestà, Gemma Humet i Triquell han pujat a l'escenari– i, sobretot, cinc nous guardons que s'afegeixen als que ja s'atorgaven.

Enguany s'han entregat dotze premis, nou per a obres inèdites i tres per a obra publicada, que estan dotats amb 155.000 euros en total.

Premi Sant Jordi per a "Prometeu de mil maneres"

Carles Rebassa s'ha emportat el premi més mediàtic de la vetllada, el Sant Jordi de novel·la, per l'obra "Prometeu de mil maneres", la seva segona novel·la. Un guardó que ha augmentat la dotació econòmica fins als 75.000 euros i s'ha convertit en el més ben dotat de les lletres catalanes.

L'escriptor ha fet una crida a defensar la llengua i fer del català "una llengua imprescindible per viure als Països Catalans". I això, ha dit, "tan sols ho podem fer possible nosaltres, si ens tornem a determinar com vam fer fa 9 anys".

Carles Rebassa ha demanat defensar-se "pels atacs continuats per ser qui som als jutjats, al carrer, al Senat i al Parlament, a l'escola, al metge i al cafè":

L'escriptor ha dit que l'escriptura li permet "mirar d'equilibrar el món, que és la funció vital de la literatura".

L'obra guanyadora, "Prometeu de mil maneres" és una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d'amor en una ciutat, Palma, que no se sap regenerar sense destruir-se, com els protagonistes d'aquest llibre.

Sobre l'argument del llibre, podem dir que Prometeu Dolors, el protagonista, viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. Experimenta un gran sotrac quan coneix el jove Carles. D'aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat i la mort.

"La gran família", d'Antònia Carré-Pons, millor novel·la de l'any

Un altre dels guardons estrella de la nit era el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any, un guardó que s'ha incorporat per primer cop a aquesta vetllada. L'ha guanyat la filòloga terrassenca Antònia Carré-Pons per "La gran família".

L'escriptora ha fet notar que només hi havia dues obres escrites per dones entre les deu finalistes i ha demanat més paritat:

"Demanaria a les persones que faran la selecció l'any vinent que procurin que els homes no ens tornin a guanyar per golejada", ha dit.

Antònia Carré-Pons ha agraït el guardó, dotat amb 25.000 euros, perquè l'alegria de rebre'l l'ha ajudat a superar la duresa del món actual: "Vivim en un món imperfecte ple d'injustícia i de por. Gràcies per aquesta felicitat efímera."

En aquest llibre assistim al retrat d'un univers familiar singular en què feina i vida s'entrellacen. Sobresurt l'entrada a la història de la família Vidal a través de la mirada de les dues filles, amb una visió gens idealitzada de la infantesa. El trànsit a l'edat adulta amb els punts de vista i vides diferents de les dues germanes aborden el tema del pas del temps, la malaltia i la mort.

Marc Artigau, Premi Mercè Rodoreda

"Aquest serà el nostre pou", un recull de contes de Marc Artigau, ha guanyat el Mercè Rodoreda, que enguany celebra la 28a edició. El premi està dotat amb 6.000 euros.

L'autor ha rebut el guardó de mans dels escriptors Empar Moliner i Xavier Bosch i ha estat molt breu en el seu agraïment:

L'obra de Marc Artigau consta de 12 relats i mostra com el mal pot adoptar les aparences més diverses i, fins i tot, de manera quotidiana i familiar. Una celebració infantil més aviat inquietant; una llar d'avis poc acollidora; una parella obsessionada amb els veïns del davant; la relació entre un home que ha caigut en un pou i el seu –diguem-ne– salvador; la intranquil·litat d'uns jubilats que gaudeixen d'un bon pis; i un accidentat que espera l'ambulància durant un temps desmesuradament llarg, són algunes de les històries amb què Marc Artigau ens submergeix en aquest mal fosc, però insòlitament proper.

"Com les fulles", premi Carles Riba de poesia

Jaume Coll Mariné s'ha emportat el Carles Riba de poesia amb l'obra "Com les fulles", que expressa una connexió íntima amb la natura i amb un territori concret. Sempre a prop de la quotidianitat, dels afectes pròxims, del pas de les hores i els dies. Amb una certa idea, que es voldria tangible, de la felicitat.

L'autor ha reconegut que la seva Muntanyola natal ha estat la seva principal font d'inspiració.

El jurat ha destacat que la voluntat de claredat i de senzillesa de l'autor no pot amagar una habilitat retòrica notable i una assumpció filtrada de la tradició literària. Coll Mariné tampoc no amaga una visió profunda, de vegades torbadora, d'algú que sent que forma part del món, han dit.

El Carles Riba és un dels premis degans de poesia a casa nostra --se n'han fet 67 edicions—i està dotat amb 5.000 euros.

Cristina Genebat, Premi Lo Somni per "Sorra"

Aquest premi és una altra de les novetats de la Nit de les Lletres Catalanes. El jurat l'ha atorgat a una cara molt coneguda, l'actriu Cristina Genebat, per l'obra "Sorra".

Es tracta d'un guardó dotat amb 10.000 euros que convoca l'editorial La Magrana, i que vol reconèixer el talent dels autors novells.

Genebat, en el seu discurs, ha demanat "apostar per la humanitat i la cultura" per lluitar contra la violència i la barbàrie. I ha dedicat el premi, entre d'altres, a "les dones" i a la força que tenen quan caminen juntes.

El jurat ha explicat que aquesta nova veu literària dibuixa un mosaic de totes les vides que poden cabre dins una vida.

Al llibre, que es publicarà el proper mes de setembre, hi podrem llegir com les aventures d'estiu d'una nena ressonen en la vida d'una ballarina madura, amb uns ecos que ens mostren que, quan t'inventes un món per viure-hi, aquest món se't queda a dins encara que els anys passin.

La novel·la també examina com la mirada masculina condiciona les dones a través de les diverses edats. En definitiva, remarca el jurat, aquesta obra és una oda a la llibertat i a la fantasia: el descobriment que ara i sempre són, en el fons, la mateixa cosa.

"La segona línia" guanya el Premi Àngel Guimerà

Convocat per primer cop, aquest premi de literatura dramàtica, dotat amb 15.000 euros, ha premiat "La segona línia", de Josep R. Cerdà.

L'autor ha dit que l'obra "parla dels perdedors del sistema turístic" i vol denunciar la precarietat laboral del sector artístic.

El text s'ambienta als llimbs urbanístics oblidats de la costa de Calvià, a Mallorca, que es converteix en el teló de fons d'un drama opressiu. Dos homes a la deriva –en Hans, un inversor de criptomonedes arruïnat i obsessionat amb el món digital, i en Toni, un cambrer veterà aferrat a la dignitat– veuen la seva rutina de supervivència trencada per una tempesta ferotge i l'aparició d'una dona jove i misteriosa: la Maria.

Obligats a refugiar-se a l'interior de l'enigmàtic i fantasmagòric Grand Hotel Vista Mar per en Matías, el vigilant de seguretat consumit per la culpa, els quatre personatges queden atrapats. L'atmosfera opressiva de l'edifici, que sembla guardar memòria del passat, fa aflorar els seus dimonis més íntims.

Berta Cusó, primer Premi Vinyeta FICOMIC

Berta Cusó s'emporta el Premi Vinyeta FICOMIC per "La conca dels àngels", publicada per l'editorial Pagès.

Aquest guardó, dotat amb 2.000 euros, és de nova creació i certifica que el còmic té tota la legitimitat del món per formar part d'una vetllada de premis literaris com la Nit de les Lletres.

De fet, la guanyadora ha agraït, en el seu discurs, que s'hagi inclòs el còmic a la gala al costat de la resta d'obres literàries.

"La conca dels àngels" parla de la guerra des de la perspectiva de dones de diferents geografies, posicions i realitats les vides de les quals s'entrellacen a la ciutat de Berlín. Les protagonistes són una supervivent, una pilot, una presonera, una treballadora convidada, una reclutada i una refugiada.

Svetlana Aleksiévitx escrivia que "la guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis", i aquestes pàgines sembla que procurin evocar precisament això. Les vides de les sis protagonistes que apareixen aquí estan totes travessades per la guerra.

El jurat ha valorat l'obra guanyadora per mostrar una gran personalitat a nivell gràfic i tècnic demostrant una identitat pròpia. També s'ha posat en valor la universalitat dels temes proposats, l'originalitat del seu enfocament i la diversitat de les seves protagonistes, que amb les seves experiències permeten abordar des del punt de vista femení la xacra, tan tristament vigent, de la guerra.

"Animals que cauen del cel", premi Josep Maria Folch i Torres

Víctor Borràs i Gasch ha guanyat el Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, un altre clàssic, amb l'obra "Animals que cauen del cel". Un guardó que li han entregat les il·lustradores Roser Capdevila i Pilarín Bayés, que han rebut una gran ovació del públic dret.

El guardonat ha defensat "el vincle que es crea a través de la creativitat", que ha dit que no és exclusiva de creadors, sinó que tothom pot "crear conjuntament". Víctor Borràs ha dit que "la creativitat, si es comparteix i s'estimula, canvia l'entorn més proper i el fa millor".

L'argument de la novel·la és senzill. Un dia, a l'Aina li passa una cosa extraordinària: del cel li cau una figura de paper. L'endemà, una altra. I una més al dia següent. Sense saber d'on venen ni per què, comença una col·lecció que guarda com un tresor.

Entre l'escola i les estones d'espera a la perruqueria de la Mercè, l'Aina aprendrà a mirar el món amb ulls curiosos i entendrà que, de vegades, les coses més importants poden passar desapercebudes.

Aquest premi, dotat amb 4.000 euros, és un altre clàssic de la literatura catalana, amb més de 60 edicions.

Alejandro Palomas dedica el premi a mestres i professors

Alejandro Palomas, tota una referència en literatura juvenil, s'ha emportat el Premi Joaquim Ruyra amb "Una veritat". Un premi dotat amb 6.000 euros que ja va guanyar el 2014 amb "Un fill".

Ara repeteix, justament, amb un llibre on retrobem el mateix protagonista, el Guillem, i altres personatges com la Natzia i l'Angie. L'Angie és a Espanya només de passada: després de la seva operació, es curarà i tornarà al seu país. Però quan la Maria, l'orientadora de l'escola, agafa el seu cas, descobrirà que hi ha un trencaclosques molt més complex sota la pell albina de l'Angie. I que el seu futur depèn del fet que el resolgui.

L'escriptor ha dedicat el premi als professors, mestres i orientadors de les escoles que, ha dit, van "justos de forces i de motivació", i "amb raó". "Sense vosaltres els nens serien orfes a temps parcial", ha afegit.

"Si no cuidem els docents, arribarà un dia que es penediran d'haver seguit la seva vocació i haurem fet tard", s'ha lamentat. També ha demanat que "trobem temps per seure un quart d'hora al dia amb els nostres nanos per llegir plegats i per imaginar plegats un país millor".

I ha aconsellat a les famílies que donin llibres als infants, abans d'un mòbil o una tauleta. També ha mostrat un missatge "de part de tots els nens, nenes i adolescents del planeta": un "No a la guerra".

Premi al traductor Ramon Monton

El traductor Ramon Monton ha guanyat el Premi PEN Català Montserrat Franquesa per la seva traducció de "Josep i els seus germans", de Thomas Mann, un llibre de 2.000 pàgines.

Ramon Monton s'ha sumat a les crides al "No a la guerra" i ha advertit que hi ha molta feina per fer i "hem de tirar més pel dret". "Hi ha molts problemes i s'ha d'anar a l'arrel dels problemes. Per què ens trobem amb el món que ens trobem."

"A la nostra nació hi ha un altre tipus de guerra. Un intent de genocidi que fa segles de dura i que ara està trepidant", ha afegit.

El jurat ha valorat especialment la destresa amb què el traductor ha superat la dificultat del text, un devessall d'erudició contingut en frases llargues i envitricollades que es llegeixen en català sense cap mena d'entrebanc.

Aquest mateix jurat també ha volgut destacar que una altra traducció, en aquest cas la que fet Pau Vidal de "Ferrocarrils de Mèxic", de Gian Marco Griffi, igualment hauria pogut guanyar el premi pel seu repertori d'enginys lingüístics plens de color i encerts.

Aquest premi va ser creat fa 10 anys i està dotat amb 4.000 euros.

El Muriel Casals, el primer guardó de la nit

Dos guardons ja tenien noms i cognoms abans de començar la gala: són el Premi Internacional Joan B. Cendrós, que ha guanyat Paul Freedman, i el Muriel Casals de Comunicació, que ha premiat ex aequo el "Club Tàndem" de 3Cat, presentat per Juliana Canet i Marina Porras, i "La contracoberta", de Clàudia Rius.

El Muriel Casals, que porta el nom de qui va ser presidenta d'Òmnium, ha reconegut la feina de tres creadores de contingut que s'expressen a través de dos pòdcasts que han fet forat.

El premi els hi ha donat la bibliotecària Antònia Capdevila i l'escriptora Carla Gràcia.

"La contracoberta", de Clàudia Rius, ens permet llegir amb més context, més capes i més ganes. Amb el suport de l'Editorial Barcino, aquest pòdcast certifica la voluntat de Rius de transferir el coneixement de la literatura comptant amb referents indiscutibles amb rigor i una mirada oberta en la tria.

En paral·lel, "Club Tàndem" és un programa multiplataforma sobre literatura catalana en què les dues conductores i amigues, Marina Porras i Juliana Canet, tracten temes universals amb l'ajuda d'una obra mestra de la literatura catalana. Terenci Moix, Jacint Verdaguer, Maria Mercè Marçal, Santiago Rusiñol, Irene Polo, Ausiàs March, Àngel Guimerà i Blai Bonet són les autores i autors que llegeixen i comenten, tot relacionant-los amb altres continguts culturals com sèries, pel·lícules o música, o amb les seves pròpies experiències vitals. A cada episodi, a més, hi ha intervencions de persones expertes en literatura.

Reconeixement a l'historiador Paul Freedman

Paul Freedman, professor d'història a la Universitat Yale, als Estats Units, ha guanyat el Premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 4.000 euros.

La seva docència i recerca s'han centrat en la Catalunya medieval, en particular, en la pagesia, la història de l'Església i, més recentment, la historiografia.

El seu darrer llibre es titula "The Splendor and Opulence of the Past: Studying the Middle Ages in Enlightenment Catalonia" (2024), i serà publicat en català el 2028.

També ha escrit extensament sobre gastronomia i cuina moderna medieval. Durant l'últim any, ha estat nomenat membre honorari (estranger) de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Paul Freedman ha explicat que fa 50 anys que va començar la seva devoció per l'estudi de la història i la cuina catalanes, i que aquest premi és una de les raons per les quals la seva feina el fa tan feliç.

El jurat ha reconegut la seva dilatada trajectòria dedicada a l'estudi del passat medieval de Catalunya i a la seva projecció internacional. Des dels seus primers llibres, Freedman ha contribuït decisivament a renovar la interpretació de la història catalana, tot situant-la en els grans debats europeus.

Un homenatge al sector i als lectors

Aquesta cita es considera l'avantsala de Sant Jordi i té per objectiu prestigiar la literatura catalana, fer visible tota la cadena del sector del llibre i crear nous lectors, segons han explicat Xavier Antich i Teresa Cabré, presidents d'Òmnium i de l'Institut d'Estudis Catalans –IEC–, les dues entitats impulsores d'aquesta gala.

Teresa Cabré ha dit que la gala és un moment de celebració i també "un homenatge als veritables protagonistes dels llibres", que són totes les persones que els fan possible i també, ha afegit, "els lectors".

Per la seva banda, Xavier Antich ha celebrat "la fortalesa del sector editorial català, les llibreries i la xarxa de biblioteques" i ha defensat que "la lectura obre la ment i el cor" i també "fa créixer l'ús de la llengua i ens relliga a tots els territoris de parla catalana".

Els guardons han valorat no només la quantitat i qualitat de la literatura catalana, sinó també el pes de les traduccions i la vitalitat que aporten el ric teixit de llibreries, biblioteques públiques i clubs de lectura estesos arreu del país. I tornen a posar el focus en la promoció de la cultura i la llengua catalanes, en comptes de la defensa dels drets civils i polítics de Catalunya, que s'havien prioritzat els últims anys.

La cerimònia s'ha celebrat a la Sala Oval del MNAC, on es van fer la 25a i 50a edició de la Nit de Santa Llúcia els anys 1975 i 2000 respectivament. L'ha dirigida Lluís Danés i l'han conduïda els comunicadors Xavier Grasset i Alba Riera, i la còmica i guionista Elisenda Pineda.

L'herència de la Nit de Santa Llúcia

L'última Nit de Santa Llúcia va ser la del desembre del 2024. Sense aquest precedent, la Nit de les Lletres Catalanes no hauria estat possible.

Aquella primera edició del 1951 es va haver de fer a porta tancada, a l'antiga llibreria Catalònia, perquè no va rebre el permís de les autoritats franquistes. Va ser un acte de reivindicació nacional on només es va entregar un premi, el Joanot Martorell, que va rebre l'escriptor Josep Pla, com recorda el president d'Òmnium, Xavier Antich, en aquest vídeo:

La llista dels premiats en la primera Nit de les Lletres Catalanes:

• Premi Sant Jordi de novel·la: Carles Rebassa, per l'obra "Prometeu de mil maneres"
• Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2025: Antònia Carré-Pons, per "La gran família", de Club Editor
• Premi Àngel Guimerà: Josep R. Cerdà, per la novel·la "La segona línia"
• Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions: Marc Artigau, pel recull de contes "Aquest serà el nostre pou"
• Premi Carles Riba de poesia: Jaume Coll Mariné, per l'obra "Com les fulles"
• Premi Lo Somni al nou talent literari: Cristina Genebat, per l'obra "Sorra"
• Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies: Víctor Borràs i Guash, per "Animals que cauen del cel"
• Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil: Alejandro Palomas, pel llibre "Una veritat"
• Premi PEN Català Montserrat Franquesa de traducció: Ramon Monton, per la traducció de "Josep i els seus germans", de Thomas Mann
• Premi Vinyeta Ficomic: Berta Cusó, per "La conca dels àngels", d'Editorial Pagès
• Premi Muriel Casals de comunicació: ex aequo "Club Tàndem", de 3Cat, presentat per Juliana Canet i Marina Porras, i "La contracoberta", d'Editorial Barcino, presentat per Clàudia Rius
• Premi Internacional Joan B. Cendrós: Paul Freedman, historiador