Els entrenadors
Ja hi ha hagut el primer relleu a les banquetes. Pesic torna a l'ACB substituint Hussein, al València. Arran d'aquest fet, m'agradaria que parléssim de
Ja hi ha hagut el primer relleu a les banquetes. Pesic torna a l'ACB substituint Hussein, al València. Arran d'aquest fet, m'agradaria que parléssim de la importància que tenen els entrenadors en la manera de jugar dels equips, dels seus resultats i, en definitiva, si són realment clau en el funcionament dels conjunts. O si més aviat és un qüestió de jugadors. I ho farem posant exemples de diferents tècnics i de la seva trajectòria.
Hi ha casos en els quals, en teoria, els entrenadors fan bons els equips que entrenen. El Fenerbahçe turc feia temps que no era tan competitiu com ara. No sé si el fet que a la banqueta hi segui Spahija hi té alguna cosa a veure. Potser sí, ja que el tècnic croat va demostrar a l'ACB que, tant a Vitòria com a València, els seus conjunts van guanyar títols. Pesic és un cas semblant. No sempre, però en general -casos del Girona i el Barça-, el serbi també acaba triomfant. I el mateix podem dir d'Obradovic.
Per contra, hi ha vegades que aquests professionals només són efectius segons on acabin entrenant. Uns dels casos més curiosos és el de Messina. Ha passat de ser considerat el millor entrenador d'Europa -Bolonya, Treviso i Moscou-, a ser criticat i qüestionat a Madrid. No podem deixar de banda els entrenadors que semblen sentir-se còmodes només en un indret determinat. Tant Ivanovic al Tau, com Vujosevic al Partizan, són capaços de treure suc de qualsevol jugador, però si marxen a un altre conjunt... Ja sé que Ivanovic ho va guanyar tot a França, però d'això en fa molt de temps.
Després hi ha situacions que fan pensar que és l'estructura del club la que dóna sentit a l'equip. I tant se val qui l'entreni. El Granca, l'Estu o el Fuenlabrada podrien ser d'aquest tipus de clubs. Els tècnics que hi van -Casimiro, Pedro Martínez i Maldonado- fan la seva feina, però sempre a l'ombra de l'entitat.
Aíto ara està patint molt més. Fins que va aterrar a Màlaga, el seu historial era molt brillant, però a l'Unicaja les coses no li funcionen tan bé. Pepu és l'home tranquil que sembla que ho controla tot i, de moment, li funciona. Per en Xavi Pascual, ha estat arribar i moldre. De moment, un bagatge immaculat. Caldrà més temps per fer una anàlisi més acurada de la seva trajectòria. I, ja per acabar, tenim l'aposta del València per Hussein. Mala sort, o potser l'equip li anava gran. Hi ha tema per tractar. Espero les vostres opinions. Feu d'entrenadors!
Hi ha casos en els quals, en teoria, els entrenadors fan bons els equips que entrenen. El Fenerbahçe turc feia temps que no era tan competitiu com ara. No sé si el fet que a la banqueta hi segui Spahija hi té alguna cosa a veure. Potser sí, ja que el tècnic croat va demostrar a l'ACB que, tant a Vitòria com a València, els seus conjunts van guanyar títols. Pesic és un cas semblant. No sempre, però en general -casos del Girona i el Barça-, el serbi també acaba triomfant. I el mateix podem dir d'Obradovic.
Per contra, hi ha vegades que aquests professionals només són efectius segons on acabin entrenant. Uns dels casos més curiosos és el de Messina. Ha passat de ser considerat el millor entrenador d'Europa -Bolonya, Treviso i Moscou-, a ser criticat i qüestionat a Madrid. No podem deixar de banda els entrenadors que semblen sentir-se còmodes només en un indret determinat. Tant Ivanovic al Tau, com Vujosevic al Partizan, són capaços de treure suc de qualsevol jugador, però si marxen a un altre conjunt... Ja sé que Ivanovic ho va guanyar tot a França, però d'això en fa molt de temps.
Després hi ha situacions que fan pensar que és l'estructura del club la que dóna sentit a l'equip. I tant se val qui l'entreni. El Granca, l'Estu o el Fuenlabrada podrien ser d'aquest tipus de clubs. Els tècnics que hi van -Casimiro, Pedro Martínez i Maldonado- fan la seva feina, però sempre a l'ombra de l'entitat.
Aíto ara està patint molt més. Fins que va aterrar a Màlaga, el seu historial era molt brillant, però a l'Unicaja les coses no li funcionen tan bé. Pepu és l'home tranquil que sembla que ho controla tot i, de moment, li funciona. Per en Xavi Pascual, ha estat arribar i moldre. De moment, un bagatge immaculat. Caldrà més temps per fer una anàlisi més acurada de la seva trajectòria. I, ja per acabar, tenim l'aposta del València per Hussein. Mala sort, o potser l'equip li anava gran. Hi ha tema per tractar. Espero les vostres opinions. Feu d'entrenadors!
