Henry alerta sobre la salut mental: "Dec haver tingut depressió"

Thierry Henry ha sorprès les xarxes socials en reconèixer que va tenir problemes de salut mental durant la seva carrera esportiva i un cop retirat. Qui va ser jugador del Barça va sincerar-se al pòdcast "The Diary of a CEO", conduït per Steven Bartlett. Henry va explicar que molt probablement va patir depressió mentre era futbolista en actiu, tot i que no va arribar a confirmar-ho ni a tractar-ho mai.

Origen familiar

El francès va posar el focus del problema en la seva infància i en la pressió que va rebre per part del seu pare a l'hora de jugar a futbol:

El primer cop que el meu pare em va agafar en braços va dir: "Aquest nen serà un futbolista fantàstic".  A partir de llavors, vaig estar programat per triomfar. El meu pare va prendre el control del meu cos, va ser dur."

Aquest fet li va crear una gran por a no complir les expectatives del seu pare. "Fins i tot quan guanyava Botes d'Or i lligues amb l'Arsenal continuava volent complaure el meu pare. No em feia por el fracàs, em feia por no complaure'l".

Thierry Henry va admetre que va mentir-se a si mateix per tal de no afrontar el problema:

Des de petit et diuen que no ploris, que no demostris que ets vulnerable. Sabia que estava malament, però em mentia a mi mateix, m'assegurava que aquests sentiments negatius no anessin gaire lluny, em vaig posar la capa de superheroi."

L'ex del Barça va explotar un cop retirat, especialment en època de covid quan, explica, "plorava cada dia". Va ser així com va admetre "la seva vulnerabilitat" i va detectar l'origen dels traumes en la pressió de la infància.

Una llista cada cop més llarga

El testimoni d'Henry s'afegeix a una llista cada cop més llarga d'esportistes d'elit amb problemes de salut mental. Iniesta, Ricky Rubio, Michael Phelps, Dele Alli o Àlex Abrines són només alguns dels molts exemples que s'han confirmat recentment.

Situacions sovint relacionades amb la pressió viscuda des de la infància, l'aïllament durant la carrera esportiva i, sobretot, el tabú a l'hora de fer públic el problema mentre és present.