Itàlia plora Bruno Pizzul, la seva "veu del futbol nacional"
El comentarista de la RAI, consagrat amb el gran Milan d'Arrigo Sacchi i amb el Mundial d'Itàlia 90, ha mort als 86 anys en un hospital de Gorizia, al seu Friül natal
El futbol i el periodisme europeu, no només l'italià, estan de dol per la mort, aquesta matinada, del llegendari comentarista de la RAI Bruno Pizzul. El periodista friülà ha mort als 86 anys a l'hospital de Gorizia, prop de Cormons, la localitat de la seva regió natal on va néixer, on vivia i on encara li feien narrar partits de la selecció italiana projectats en una pantalla gegant a la plaça major del poble.
Amb Pizzul marxa l'últim representant del "quadrat màgic" de comentaristes europeus dels anys 70, 80 i 90 (Thierry Roland va morir el 2012, José Félix Pons el 2013 i John Motson el 2023) i, en conseqüència, un altre representant de l'estil de relat que va dominar les televisions públiques del continent des del seu inici, basat sempre en la sobrietat.
Un estil que la irrupció de les televisions privades, la influència de la ràdio i de les locucions parcials i la dels "relatores" sud-americans va canviar, en les nostres latituds, fins a arribar al model "semiradiofònic" actual, que Pizzul detestava.
"Els comentaristes actuals ja són bons, però parlen massa, i amb la quantitat de dades que circulen donen sovint estadístiques veritablement inútils", havia declarat en més d'una entrevista.
🔴Mondo del calcio e del giornalismo in lutto. È morto #BrunoPizzul, storica voce dello sport italiano. Avrebbe compiuto 87 anni tra pochi giorni. pic.twitter.com/LwH44CjxjA
Rai Radio1 (@Radio1Rai) March 5, 2025
Bruno Pizzul acreditava diverses particularitats: va arribar a ser futbolista professional (mig centre, a l'Udinese i al Catània); va entrar a la RAI sense ser periodista (era llicenciat en dret i havia donat classes de literatura; simplement, es va presentar a un concurs a la recerca de nous comentaristes); va arribar tard al seu primer partit (un Juventus- Bolonya de Copa, el 1970, que afortunadament per a ell s'havia de transmetre en diferit) i mai va tenir carnet de conduir, de manera que sempre es desplaçava en transport públic o en bicicleta.
Durant els seus 32 anys de carrera (1970-2002), va cobrir cinc Mundials i quatre Eurocopes, i des del Mundial de 1986 va comentar tots els partits de la selecció italiana, excepte el partit pel tercer lloc del Mundial del 1990 perquè l'endemà tenia encarregada la locució de la final.
Va seguir els equips transalpins per tot Europa, incloent-hi el llegendari Milan quan li va clavar un 5-0 al Madrid el 1989, i va ser una de les veus de la tragèdia de Heysel el 1985, "la retransmissió que mai hauria volgut fer", va admetre, "perquè vaig haver d'explicar coses que eren humanament inacceptables".
La seva paraula identificativa era, quan sonava el xiulet inicial, "partiti!", una cosa així com "en marxa!". Bruno Pizzul ha marxat, aquest dimecres al matí, cap al cel dels narradors de futbol.
L'#ASRoma si unisce al cordoglio del mondo dello sport per la scomparsa di Bruno Pizzul e si stringe attorno alla sua famiglia.
AS Roma (@OfficialASRoma) March 5, 2025
La sua telecronaca è divenuta parte della storia sportiva che ha raccontato, la sua voce resterà indimenticabile. pic.twitter.com/5P1ZfltnTv
