La pugna per l'estret d'Ormuz s'estén a l'Iraq i Khamenei crida al bloqueig per "pressionar l'enemic"

La guerra a Orient Mitjà s'estén a l'Iraq després que dos petroliers hagin estat atacats a l'estret d'Ormuz. Fa dies que aquest punt, per on es transporta el 20% del petroli mundial està al centre de la pugna entre els Estats Units, Israel i l'Iran.

Malgrat les pressions internacionals, el règim dels aiatol·làs està determinat a no deixar que "ni una gota de petroli" travessi l'estret. Així ho ha deixat clar el seu líder suprem, Mojtaba Khamenei en el primer missatge que ha adreçat als iranians: "L'estret d'Ormuz continuarà tancat" per "pressionar l'enemic".

Khamenei, però, no ha aparegut davant la càmera per dirigir-se als ciutadans, sinó que el seu discurs s'ha fet arribar a la població a través de la televisió estatal, llegit per la veu d'una de les presentadores de la cadena sobre una fotografia seva.

No ha donat, per tant, ni tan sols una prova que estigui viu i en condicions de dirigir el país, mentre creixen els rumors que podria estar molt malferit o, fins i tot, mort.

Un discurs en què a més a més d'afirmar que té el suport de grups armats al Iemen, ha parlat de la relació de l'Iran amb els països de la zona.

En aquest sentit, ha dit que, malgrat que "creu en l'amistat amb els països veïns" i considera que s'"han de millorar" les relacions amb ells, continuaran atacant les bases nord-americanes de la zona fins que no siguin tancades.

Netanyahu vol assassinar-lo també?

A la nit el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha afirmat que l'Iran "ja no és el mateix" que fa 2 setmanes i s'ha referit a aquesta invisibilitat de Khamenei fill:

Preguntat per si el seu govern té la intenció de també assassinar-lo, Netanyahu ha dit que "no emetria pòlisses d'assegurança de vida" per cap líder iranià, però que no donaria cap més pista.

Rússia i els Estats Units, els grans beneficiats

La situació creada pel bloqueig de l'estret d'Ormuz té diversos beneficiaris, i un d'ells és, precisament, els Estats Units, perquè fa pujar els preus i pot vendre bé el seu petroli i, sobretot, el seu gas natural liquat.

Ho ha admès obertament i sense embuts el president d'aquest país i principal iniciador de la guerra, Donald Trump, que aquest mateix dijous ha escrit això a la seva xarxa social, Truth:

L'altre gran beneficiari és Rússia, que també pot vendre a millor preu el gas liquat al mercat mundial, tal com ha explicat el cap d'Estratègia del port de Barcelona, Jordi Torrent, al programa Matins de TV3.

Segons Torrent, els països del Golf Pèrsic són, juntament amb Rússia i els Estats Units, els màxims proveïdors d'aquest tipus de gas, i ara els primers no poden fer arribar les comandes:

Dos petrolers atacats a l'Iraq

En els darrers dies diversos vaixells han informat d'incidents a l'estet d'Ormuz.

Només dimecres, com a mínim tres naus van ser atacades per projectils. La Guàrdia Revolucionària iraniana va atribuir-se l'autoria d'un dels atacs, que va afectar una nau amb bandera tailandesa i va obligar a rescatar una vintena de mariners.

Uns atacs als que cal sumar els registrats dijous a l'Iraq. Segons l'agència Reuters, aquesta matinada, dos vaixells iranians carregats amb explosius han atacat dos vaixells de càrrega en aigües iraquianes.

Les fonts de l'agència de notícies apunten que una de les naus és nord-americana i l'altra pertany a una companyia grega. Hi ha almenys un mort i una quarantena de rescatats.

Arran de l'atac, l'Iraq ha anunciat que ha aturat l'activitat a tots els ports petroliers. També Oman ha retirat de matinada els vaixells de les terminals per precaució.

Trump, mentrestant, insisteix que mantindrà el control del pas. "Hem destruït tots els seus vaixells i tenen alguns míssils, però no gaires. Crec que estem en molt bona forma, estem en molt bona forma. El més important és que hem de guanyar això. Guanyar-ho ràpid, però guanyar-ho", va dir dimecres.

De fet, els Estats Units asseguren que han eliminat una cinquantena de vaixells iranians sospitosos de col·locar mines a les aigües de l'estret. L'Iran recalca que qui vulgui passar per l'estret d'Ormuz els ha de demanar permís.

La situació, però, de moment, ha conduït al fet que l'Agència Internacional de l'Energia prengui una decisió històrica: alliberar 400 milions de barrils de petroli per afrontar l'escassetat de cru. La xifra de 400 milions és un rècord, i més del doble que durant la crisi per la guerra d'Ucraïna. Els Estats Units han anunciat que alliberaran 172 milions de barrils de la seva reserva estratègica, gairebé la meitat.

Es mantenen els atacs sobre el Líban

Israel també continua atacant amb contundència el Líban. Un dels atacs de la darrera nit ha deixat almenys sis morts al passeig marítim de Beirut. Els atacs israelians ja han causat més de 600 morts i 800.000 desplaçats al Líban.

Aquest és el tercer atac al cor de la capital del Líban des de l'inici de la guerra de l'Orient Mitjà: diumenge, Israel va atacar un hotel a la vora del mar i dimecres va assaltar un edifici d'apartaments.

A més, l'exèrcit israelià ha assegurat que aquest dijous ha atacat deu objectius vinculats a Hezbollah al sud de Beirut, incloent-hi una seu d'intel·ligència, centres de comandament i "desenes de llançadors".

Macron ha demanat a Israel que "abandoni clarament una ofensiva terrestre al Líban". Ho ha fet en un missatge a X, publicat després de parlar amb el seu homòleg libanès.

Per la seva banda, la milícia Hezbollah ha disparat míssils contra una base d'intel·ligència militar israeliana als afores de Tel-Aviv.

A Dubai, un dron ha impactat en un edifici del port i altres països del Golf han denunciat atacs iranians. La ministra d'Interior de Bahrain demana als veïns d'algunes poblacions que no surtin de casa. A Kuwait s'ha declarat un incendi en un edifici residencial després d'un atac amb drons.

Italià també ha confirmat que la nit de dimecres a dijous la base militar que tenen a Erbil, al Kurdistan iraquià, va ser atacada per un dron. No hi ha hagut ni víctimes ni ferits, però el govern italià considera que l'atac va ser deliberat.