L'amenaça d'un atac dels EUA marca l'inici del ramadà a l'Iran

El primer dia de ramadà a l'Iran, les crides a l'oració projectades pels altaveus situats als minarets de les mesquites es barregen amb el soroll dels tambors de guerra. L'amenaça d'un imminent atac nord-americà plana, de nou, sobre els carrers de les ciutats iranianes.

Segons han informat la CNN i The New York Times, l'exèrcit dels Estats Units està preparat per atacar l'Iran aquest cap de setmana, tot i que assenyalen que Donald Trump encara no ha pres una decisió al respecte.

Tot i que oficialment la Casa Blanca manté l'ambivalència, aquests mitjans expliquen que Trump estaria perdent la paciència i podria ordenar un atac contra l'Iran ben aviat.

De moment, però, en la reunió de la Junta de Pau a Washington aquest dijous, el president nord-americà ha dit que es donen "deu dies" per arribar a un acord significatiu amb l'Iran. Si no hi ha acord, "passaran coses dolentes".

Aquesta afirmació matisaria les paraules de la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, que, en roda de premsa aquest dimecres, va dir que hi ha "moltes raons i arguments per llançar un atac contra l'Iran", tot i que la diplomàcia continua sent la primera opció del president.

El que és indiscutible és que, en els darrers dies, l'exèrcit nord-americà ha acumulat una gran quantitat d'efectius militars aeris i navals al Pròxim Orient, el desplegament més gran de tropes aèries des de la guerra de l'Iraq, el 2003.

Segons les fonts governamentals citades per tots dos mitjans, alts funcionaris de seguretat nacional de l'administració nord-americana es van reunir dimecres per abordar la situació a l'Iran.

També dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va ser informat per l'enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner, el seu gendre, sobre les converses indirectes mantingudes amb l'Iran el dia anterior.

Segons la CNN, Trump encara no té clar quan i quina decisió prendrà. "Està dedicant molt de temps a pensar-hi", assegura la font citada per la cadena nord-americana.

Gran desplegament militar dels EUA a la regió

El president dels Estats Units ha aprofitat les converses indirectes amb l'Iran de les últimes setmanes per redoblar les seves forces a la regió.

Només els últims dies ha traslladat a bases militars nord-americanes més de 50 bombarders i 150 avions carregats amb armes i municions, que se sumen a 12 vaixells de guerra i dos portaavions, un dels quals, el més gran del món, té previst arribar a les costes d'Israel aquest diumenge.

Segons The New York Times, el portaavions USS Gerald R. Ford, que va formar part de la flota desplegada al Carib durant l'operació contra el president veneçolà Nicolás Maduro, s'acostava aquest dimecres a l'estret de Gibraltar per unir-se a l'USS Abraham Lincoln, ja estacionat en aigües del golf Pèrsic.

Si, finalment, el president Trump torna a triar la guerra, aquesta vegada seria una ofensiva que s'allargaria diverses setmanes, a diferència de l'atac del juny passat, i tornaria a comptar amb la col·laboració d'Israel, segons han apuntat dues fonts de Defensa israeliana al Times.

En aquest sentit, expliquen, el gabinet de seguretat d'Israel planeja reunir-se aquest diumenge per estudiar una possible ofensiva contra l'Iran, que s'allargaria diversos dies amb l'objectiu de forçar el règim dels aiatol·làs a fer més concessions en el marc del programa nuclear durant les negociacions.

Paral·lelament, aquest dijous, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha amenaçat directament el règim de l'Iran, assegurant que si Teheran els ataca, "s'enfrontaran a una resposta que no es poden ni imaginar".

Mentrestant, segons la CBS, el Pentàgon ha començat a traslladar temporalment part del seu personal fora del Pròxim Orient, principalment cap a Europa i els Estats Units, com a mesura preventiva davant de possibles accions o contraatacs iranians.

El Kremlin alerta d'una "escalada de la tensió, sense precedents"

Amb relació als últims esdeveniments, el govern rus ha alertat aquest dijous d'una "escalada de la tensió, sense precedents", al voltant de l'Iran, alhora que ha fet una crida a totes les parts per recórrer exclusivament a la diplomàcia per resoldre les seves discrepàncies.

Dmitri Peskov, portaveu presidencial, ha fet una crida als països del Pròxim Orient perquè "prioritzin la via política per resoldre qualsevol mena de disputa".

En el marc de l'estreta relació entre Rússia i l'Iran, el portaveu del Kremlin ha llançat el següent missatge:

Tanmateix, Peskov ha subratllat que les maniobres militars que iranians, russos i xinesos efectuen a partir d'aquest dijous al mar d'Oman i al nord de l'oceà Índic "havien estat planificades" amb anterioritat.

L'objectiu declarat dels exercicis és reforçar la seguretat i la coordinació per encarar les amenaces a la seguretat marítima, després de la presa de diversos petroliers per part dels Estats Units.

L'ONU investiga les conseqüències de la repressió de les protestes

Sota l'amenaça d'una nova acció militar que podria provocar més morts, l'ONU investiga les conseqüències de la repressió de les protestes per part del règim iranià.

Entrevistada per l'agència EFE, Mai Sato, la relatora de les Nacions Unides per a l'Iran, creu que el nombre de morts pot ser "molt més gran" que els 3.000 reconeguts per les autoritats iranianes.

Les manifestacions van començar el 28 de desembre del 2025 a Teheran per reclamar millors condicions econòmiques, però després es van estendre ràpidament a tot el país per exigir la fi del règim.

Tot i que el règim iranià ha reconegut 3.117 morts en les protestes, organitzacions no governamentals opositores com HRANA, amb seu als Estats Units, xifren en 7.015 les víctimes mortals, si bé continuen verificant més d'11.700 possibles morts i estimen unes 53.000 detencions.

"Ningú hauria d'haver mort per denunciar" o voler "canviar la situació del país", ha subratllat Mai Sato, que d'ençà que va assumir el càrrec l'agost del 2024 encara no ha pogut entrar a la república islàmica.