Objectiu: plantar cara a Alcaraz i Sinner
L'entrenador barceloní Josep Perlas és l'home escollit per l'italià Lorenzo Mussetti, 8è jugador mundial, per intentar acabar amb la "dictadura" tenística d'Alcaraz i Sinner
Ha conduït durant molts anys els passos de grans jugadors per millorar les seves carreres. Va portar Albert Costa a guanyar Roland Garros el 2002. Anteriorment, el 1999, va dirigir les passes de Carles Moyà fins que va arribar a ser el número 1 mundial, després d'haver estat campió a París, també, l'any anterior. En la llista de jugadors que ha dirigit Perlas també hi ha l'argentí Guillermo Coria, ex4 del món; el fins fa poc entrenador de Carlos Alcaraz, Juan Carlos Ferrero, exnúmero 1 mundial; el serbi Janko Tipsarevic, ex8 del món; l'italià Fabio Fognini, ex-9 del món; el murcià Nico Almagro, que també va ser número 9 mundial, o el seu últim deixeble, el serbi Dusan Lajovic, al qual Perlas va portar al lloc 23 del món i a jugar la final de Montecarlo, el 2019.
Ara, als seus 65 anys, a Josep Perlas, que també té dues Copes Davis com a capità --la del 2000, a Barcelona i la del 2004, a Sevilla-- li ha arribat un repte nou i majúscul. Guiar un tenista ja consagrat, l'italià Lorenzo Musetti, de 23 anys i 8è del món, a barallar-se amb els dos grans: Carlos Alcaraz i Jannik Sinner.
"El que m'ha demanat el Lorenzo es poder barallar-se amb Alcaraz i Sinner. És un projecte que em vé molt de gust. Jo valoro sempre primer la persona abans que el jugador. Té marge de millora i la meva intenció és ajudar-lo a aconseguir els seus objectius"
El millor rànquing que ha tingut Lorenzo Mussetti és el 6 del món, el 9 de setembre del 2025.
"El marge que tenim, en el sentit del rànquing, és molt petit, però ell ho vol i creu que amb la meva forma de treballar i amb la sintonia que tenim, es pot aconseguir. A vegades, per avançar, pot ser que hi hagi alguns passos enrera, però que poden servir per rellançar-te, després, cap amunt."
Musetti és un dels pocs tenistes de l'elit actual que té el revés a una mà.
"És evident que això és un desavantatge, pel nivell i la intensitat en què es juga avui en dia. Però també és veritat que els que arriben a aquest nivell, amb el revés a una mà, és que tenen grans qualitats, superiors a la mitjana. Federer, Wawrinka, Tsitsipas, són exemples de revés a una mà. No és un problema per aconseguir ser millor però, certament, en l'actualitat, no és un avantatge el revés a una mà"
Per què és tan bo Carlos Alcaraz?
"Carlos Alcaraz és un jugador creatiu, si bé li costa mantenir una disciplina. Necessita incloure variables en els seus partits per la seva personalitat. Això, precisament, i gràcies a la qualitat que té, si tria bé, el fa ser diferent i millor. Tot això amb el suport d'una qualitat física, tècnica i una potència extraodinàries. Algunes vegades, però, això el pot traïr i arribar a ser el seu punt feble."
Quines són les qualitats de Sinner?
"Jannik Sinner és un jugador sense sorpreses, estable en la seva intensitat. És efectiu, però previsible. El veus a venir. Has de mirar d'acostar-te a la seva intensitat, ser capaç de mantenir-la i, aleshores, es poden obrir les opcions de poder-lo atacar. Aquestes barreres són les que marquen les diferències entre ells dos i també respecte als altres jugadors. Qualsevol tenista que vulgui acostar-se al nivell d'ells ha d'aguantar la seva intensitat. Això els tenistes top ho saben fer, però durant quanta estona? Aquesta és la diferència."
Lorenzo Musetti té prou qualitats per plantar-los cara?
"Segur que sí. Ho ha treballat? No ho sé. Ho averiguarem. Però les bases les té. És un jugador que sap solucionar problemes, però no és tant generador de pressió, de perill. Només amb això no en tens prou per enfrontar-te a Alcaraz o Sinner. Només corrent i gastant energies depens massa d'ells. El canvi que busco és que Musetti pugui generar aquesta pressió, que ja li he vist fer-ho. Com deia, la clau és durant quanta estona pot fer-ho en els partits, durant la temporada."
¿Perquè jugadors que semblaven cridats a ser el relleu dels Federer, Nadal o Djokovic, com ara Zverev, Medvédev, Rublev, Tsitsipas o Rune, no ho han aconseguit i han estat superats, tan clarament i tan ràpidament, per Alcaraz i Sinner?
"Els tres magnífics i ara els dos actuals marquen les diferències. Jo crec que els altres, si no arriben al seu nivell, no és per voluntat pròpia, però les circumstàncies de cada un són les que són. Els professionals estem per ajudar, per veure què poden fer, amb un projecte al darrera. Però no veig que tots aquests que anomenes ho facin. Avui en dia es viatja amb el pare, amb la mare... que són importants i han de formar part del projecte. Però després ha d'estar el professional. Imagina't un cirurgià que, en plena operació, el pare o la mare li diu: "no, nen, per aquí no, ho has de fer així o aixà..." Impensable, oi? Els detalls importen."
L'entorn més pròxim que tenen els jugadors és molt important, doncs...
"Els amics, la parella, els pares, l'entorn familiar, són molt importants. El tenis demanda molta energia, no només a la pista, sinó també pel desgast que suposa viatjar constantment. El tenista necessita sentir-se arropat. En el box els jugadors hi tenen el metge, el fisio, el mànager, els entrenadors i el pare, que normalment també és entrenador i és el que l'ha criat i li ha ensenyat des de petit a jugar a tenis i el coneix molt bé i aporta aquest coneixement. Tot plegat és un equip. I dins de l'equip és on s'ha de gestionar tot. El danès Holger Rune, per exemple, no ho té ben solucionat això. En definitiva, es tracta d'un projecte però algú l'ha de liderar."
Hi ha secret per arribar a portar un jugador al número 1 mundial, com vas fer amb Carles Moyà?
"A Carles Moyà el vaig conèixer quan era júnior i jugava circuïts satèl·lit a Espanya. Evidentment aleshores no pensava que seria el número 1 del món, però sí que veia detalls en la seva manera de jugar i de competir. Un bon dia em va demanar si podria treballar amb ell. Vam iniciar una relació professional amb l'objectiu d'anar millorant. Els resultats van començar a arribar, després d'un aprenentatge intens i sacrificat que ens portava a jugar al gener a Austràlia, al febrer a Memphis i a Filadèlfia, --tots ells tornejos de pista ràpida-- cosa que els meus col·legues no entenien. El futur estava en poder rendir en totes les superfícies, no només en terra. El segon any que vam a anar a Austràlia, va derrotar Boris Becker a la segona ronda i es va plantar a la final on va perdre amb Pete Sampras. A partir d'aleshores va sentir-se capaç de fer coses grans. La resta és història. Va arribar a ser el número 1; va guanyar Roland Garros i va perdre la final del Masters amb l'Àlex Corretja, quan tenia 2 sets a favor i trencament d'avantatge en el tercer."
Arribar a ser el número 1 mundial no ha de ser un objectiu obsessiu.
"En Moyà em va fer veure a Indian Wells que si aconseguia fer final seria l'1 del món. Però m'ho va dir --després de fer els càlculs, perquè era una màquina en això-- en el mateix torneig. Tres setmanes abans ni hi pensàvem en aquesta possibilitat. Si és una obsessió tot es complica. Amb la qualitat que tenia en Carles, va aconseguir-ho. Amb en Musetti, crec que hi ha marge per afegir alguna cosa més al seu joc."
