Óscar Gil, qüestió de sentiment: "El míster ens està inculcant què és ser perico"
El lateral interioritza com ningú el delicat moment de l'equip
Óscar Gil, nascut a Elx fa 25 anys, va arribar a l'Espanyol fa tres anys. No és, per tant, un jugador format al futbol base de l'Espanyol. Segurament per això va sorprendre i molt la seva imatge de jugador absolutament abatut al final del partit contra el Vila-real. Jugadors de l'equip rival, com Yeremi Pino, Mandi o Reina el van haver de consolar.
"Aquest any, més que mai, estic sintonitzant amb la gent. Són tres anys aquí i cada cop duc més a dins els colors. Després de la derrota contra el Vila-real vaig sentir ràbia i la frustració de veure que treballes per guanyar i no pots. És la tònica de tot l'any i al final se'm va veure, vaig deixar anar tot el que duia a dins."
Si el derbi no és prou complicat, a sobre arrossega comptes pendents. Circula el rumor que la imatge de Joselu fent callar el Camp Nou després de marcar de penal en el partit de la primera volta no va agradar gens els jugadors blaugranes:
"Al final, ells que s'ho prenguin com vulguin. Més enllà del que pugui passar, nosaltres sabem que el de diumenge serà un partit vital, una final. Ens centrem en les nostres capacitats i en sumar els tres punts que ens acostin a l'objectiu de la permanència".
Diumenge serà necessària la millor versió de cada jugador i també serà bo recordar el lema de l'entrenador, Luis García: un perico no es rendeix mai.
"Des que va arribar, el míster ens està inculcant el que és ser perico. Aquesta frase representa què és l'Espanyol i que és el què farem fins a final de temporada perquè no volem acabar amb la sensació de no haber-ho intentat fins el final. L'entrenador ha viscut situacions similars i ens du de la mà en aquesta situació delicada."
A Óscar Gil se'l va veure plorant desconsoladament a l'Estadi de la Ceràmica i se'l va veure més feliç i eufòric que ningú després de guanyar, a casa, contra el Getafe. És per això que no dubte a reconèixer que "aquest diumenge tant de bo pugui plorar però d'alegria".


