Què passa quan es deixen de prendre medicaments contra l'obesitat: es recupera tot el pes

Funcionen bé, tan bé que s'han fet famosos. Els medicaments contra l'obesitat han estat revolucionaris perquè per primera vegada hi ha un tractament farmacològic efectiu que ajuda a controlar el pes.

L'Ozempic és el més conegut, però aquest en realitat està desenvolupat per a la diabetis. El Wegovy és la versió de la mateixa farmacèutica pensada específicament per a l'obesitat. Però hi ha altres empreses, com el Mounjaro per exemple.

La gran pregunta és què passa si es deixen de prendre. Ara, una revisió de 37 estudis en què van participar 9.300 persones ho deixa clar: el pes es recupera progressivament en un termini estimat d'uns dos anys.

I no només el pes. També els riscos cardiovasculars i metabòlics que hi van associats, com el colesterol o la hipertensió.

Sense sorpreses: "No curen l'obesitat."

Són resultats que no han agafat per sorpresa als especialistes, com Josep Vidal Cortada, que és el director de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic: "Qualsevol fàrmac és efectiu, si es pren. Si no es pren, deixa de ser efectiu."

Tècnicament, es coneixen com a "anàlegs de GLP-1". La GLP-1 és una hormona que, entre altres funcions, regula la sensació de sacietat.

Aquests medicaments n'aporten dosis més altes que les que produeix el cos de forma natural i, per tant, augmenten aquesta sensació de sacietat i es menja menys.

Si es deixen de prendre, aquest efecte desapareix, es torna a tenir més gana i a poc a poc es va recuperant el pes i també els factors de risc cardiometabòlic que hi van associats.

"En definitiva, on estem avui és en un concepte de malaltia crònica que necessita un tractament mantingut en el temps i que, si es deixa, la malaltia torna", és la conclusió del metge Vidal Cortada.

És el mateix que passa amb qualsevol altra malaltia crònica, com la diabetis o la hipertensió, per exemple. Si no es fa el tractament -sigui quin sigui-, la malaltia es torna a descompensar.

Benefici complet: alimentació i exercici físic

En el cas de l'obesitat, els experts remarquen que el tractament no s'hauria de quedar en la teràpia farmacològica. Perquè el benefici sigui complet, no s'han d'obviar intervencions per canviar estils de vida poc saludables.

I no només per mantenir el pes. El director de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques del Clínic recorda que la qualitat de la dieta i l'activitat física tenen beneficis que van més enllà de la bàscula.

Però el cert és que la majoria de persones que arriben a la consulta mèdica per obesitat tenen una història de dietes que no els han funcionat prou o gens. I, en canvi, els han costat un gran esforç.

Sense recompensa, s'acaba abandonant. Evolutivament, estem dissenyats per mantenir el pes, no per perdre'n. L'obesitat és una malaltia crònica complexa, amb una causa multifactorial. Encara envoltada de molt desconeixement i estigma.

"Encara hi ha molta gent que segueix pensant que és quasi una elecció personal i que, per tant, el tractament és deixar de prendre aquelles decisions errònies que t'han portat a aquesta situació", lamenta Josep Vidal Cortada.

Explica que aquest és el context en què els metges, a la consulta, els diuen als pacients: "Vostè provi de prendre aquest medicament i veurà com li anirà bé i, efectivament, li va bé".

De vegades, és precisament a partir d'aquí que el canvi d'hàbits es fa possible, perquè a la persona li resulta més fàcil quan veu resultats ràpids. I quan si es deixen els fàrmacs, també és fàcil que s'abandonin els nous hàbits que s'havien anat adquirint.

Sense finançament públic

Començar el tractament o deixar-lo després d'uns mesos sovint no és una elecció, sinó que la persona s'hi veu forçada perquè no pot pagar-ne el preu. No estan finançats per la sanitat pública -excepte en casos molt concrets- i no són precisament econòmics.

Hi ha cert marge de maniobra, com per exemple prendre'ls en dosis més baixes i, per tant, més econòmiques. Està poc estudiat, però es creu que fins i tot prendre'ls només durant un temps pot tenir certs beneficis a llarg termini.

El nombre de persones amb obesitat és tan alt i el preu dels medicaments tan elevat, que finançar-los podria crear un problema de sostenibilitat del sistema.

Cal esperar, això sí, que s'abaratiran en uns anys, perquè apareixerà competència entre medicaments de diferents farmacèutiques i perquè s'acabaran les patents i -previsiblement- sortiran medicaments genèrics. Però, mentrestant, clarament es tracta d'un cas d'inequitat cap aquests pacients.