Simeone classifica l'Atletic i es torna a beatificar en una catedral anglesa (0-1)

Avui en dia, gairebé, ja no es pot esdevenir seguidor d'un equip per tradició familiar, o per simpatia, o perquè sí. Els grans clubs, convertits en companyies d'entreteniment, busquen trepanar una narrativa, un discurs, una imatge, un tòpic, a les ments dels consumidors perquè aquell equip esdevingui simpàtic i, per tant, vengui. El Manchester United, en els darrers anys, ha distorsionat el seu discurs: en davallada esportiva, amb una propietat ianqui desconnectada dels seus seguidors, escarnit pels qui mantenen viu el popular FC United.

L'Atlètic de Madrid sí que ha cuidat la narrativa: el sofriment, la resiliència, el partit a partit i ser capaç de desafiar els pronòstics, tant per mal com per bé. I aquest dimarts s'ha tornat a veure l'equip capaç d'assaltar un dels temples del futbol anglès. Dos anys després d'Anfield, ha tocat Old Trafford, on els madrilenys han completat un partit conservador però efectiu per accedir a uns quarts de final que el Manchester United no tasta des que els va eliminar el Barça de Valverde.

Rangnick ha tornat a confiar en Elanga, autor del gol del Metropolitano, que ha desplaçat un apagat Rashford. L'alemany ha optat per un lateral específic (Dalot en lloc de Lindelöf), i ha concedit la titularitat al recuperat Bruno Fernandes. Simeone ha pogut comptar amb Koke i Giménez, ha qui ha inserit en un esquema amb tres marcadors (l'uruguaià, Savic i Reinildo) i amb l'exblaugrana Griezmann acompanyant Joâo Félix a l'atac.

L'Atlètic s'ha presentat tremolós a un Old Trafford estrident. Cristiano Ronaldo s'ha atrevit a realitzar keepie-uppies davant dels defenses rivals i el primer esglai, un cop de cap desviat d'Elanga (3'), s'ha produït perquè Jan Oblak s'ha quedat a mitja sortida en una centrada de Diogo Dalot. Els anglesos han identificat en Marcos Llorente la baula dèbil de la defensa visitant, i sovint buscaven el desequilibri de Ronaldo per aquell costat; els espanyols, mentrestant, s'han hagut d'esperar deu minuts llargs per poder enfilar més de tres o quatre passades consecutives, perquè la pilota els durava poquíssim. Una rematada d'Elanga a la closca d'Oblak (13'), després d'una gran acció individual de Bruno Fernandes -en aquest cas per la dreta-, exemplificava el sotmetiment del United.

L'Atlètic s'ha abocat una galletada d'aigua al damunt amb un xutàs de Rodrigo de Paul que De Gea ha desviat amb una preciosa volada (16'). La pilota ha continuat sent del United, i es jugava pràcticament sempre en terreny visitant, però els colchoneros s'han entonat al darrere i no han concedit més que un xut centrat de Dalot des de fora l'àrea (25'). Simeone començava a mutar en aquell jugador de dòmino que té el doble llet o la carbonera guardats pel moment oportú mentre es deixa endur pel rival en les primeres tirades.

L'Atleti ha marcat en la seva segona aproximació, però quan Joâo Félix ha lliscat per rematar una bona assistència de Marcos Llorente, l'àrbitre eslovè Slavko Vincic ja sabia que l'espanyol havia iniciat la desmarcada en orsai (34'). Ja no hi ha hagut més catxes. A cinc minuts per la mitja part, i després d'una protestada recuperació de Reinildo, l'Atleti ha construït una jugada amb precisió helvètica i velocitat japonesa, amb sis intervencions quasi totes al primer toc que han culminat amb una centrada de Griezmann i un cop de cap de Renan Lodi davant del qual De Gea ni ha reaccionat (41'). L'únic que mitigava l'eufòria visitant era Oblak, insegur en les sortides i que ha desviat com ha pogut un últim xut de Bruno Fernandes (45').

Que el United tindria gana i pressa a la represa ho ha evidenciat que els de Rangnick hagin tingut l'empat a l'abast quan no s'havia jugat ni mig minut, en una frenètica jugada entre Bruno Fernandes i Elanga que l'escandinau ha rematat amb un xut massa creuat (46'). Un cop més, ha estat Rodrigo de Paul qui ha redreçat l'Atlètic amb un altre xut des de la frontal propiciat per una mala passada de l'exatlètic De Gea (52'), i, com a la primera part, els locals han insistit per les bandes, mercès a les pujades sobretot de Dalot, que ha servit una centrada rematada per Jadon Sancho amb una plàstica volea lleugerament desviada (59'). Els de Simeone, amb tot, sempre tenien resposta, habitualment construïda amb accions breus i verticals; Joâo Félix no ha arribat per ben poc a una centrada de Renan Lodi després d'una obertura d'Héctor Herrera (62').

Rangnick ha revertit els canvis a l'onze per restaurar la imatge de l'equip, ni que fos perquè Paul Pogba ara va totalment rapat; això sí, la parròquia d'Old Trafford ha desaprovat la substitució de Bruno Fernandes (no tant la d'Elanga per Rashford). L'Atleti continuava transmetent una sensació balsàmica, una flegma rabiosa davant un United cada cop més esvalotat. I fins i tot un Oblak erràtic creixia quan trepitjava la línia de gol, com després de rebutjar amb una intervenció providencial un cop de cap de l'exmadridista Varane que ja tenia els espectadors locals mig drets (77').

Simeone ha incorporat més múscul amb Kondogbia en el lloc de Koke i gairebé no ha passat res més: fins i tot, els espanyols han pogut defensar-se a estones amb possessions llargues de pilota. Al Regne Unit dirien que l'Atlètic ha tingut gamesmanship, que ha sabut jugar en el sentit punyeter de la paraula: i això és el que cal en aquesta fase de la Champions. El cholismo ja és a quarts.