Com sé que tinc una addicció? Claus per detectar-la i fer-hi front a "A mi també em passa"
Una addicció no sempre té forma de substància. També pot amagar-se rere hàbits aparentment inofensius, com l'ús de les xarxes, l'esport o la feina. Això, però, no anul·la l'abast destructiu que pot tenir el consum irresponsable de substàncies nocives.
En el novè capítol del programa "A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel, la psicòloga Clàudia Manuel desgrana com identificar una addicció, què en provoca i com recuperar el control.
Què és una addicció i quins són els senyals d'alerta?
Una addicció és una dependència, física o psicològica, que genera "malestar intens davant l'absència de consum", explica Manuel. Però, com hem comentat, no sempre implica una substància nociva "com el tabac o el cànnabis, també poden ser comportaments que en la freqüència i intensitat adequades són saludables i positives, com l'esport o el sexe", afegeix.
Detectar a temps una addicció és clau. Aquests són alguns indicadors que avisen que ets addicte, segons la psicòloga:
- Consum abans o després d'activitats diàries (feina, estudis...)
- Dificultats en l'atenció i la memòria
- Consum de múltiples substàncies
- Canvis en l'humor, la son, la higiene o el rendiment
- Aïllament i pèrdua de relacions socials
- Falsa sensació de control ("quan vulgui ho deixo")
Per què ens enganxem?
L'addicció no depèn només de la voluntat, malgrat el que pot creure's. Clàudia Manuel apunta que intervenen 3 factors principals per tornar-se una persona addicta:
- Factors biològics. La genètica ens fa més vulnerables a determinades substàncies o comportaments. Per exemple, una persona amb antecedents familiars de trastorns psicòtics té més riscos de tenir un brot psicòtic davant el consum puntual de cànnabis.
- Factors ambientals. L'entorn pesa molt, sobretot en l'adolescència. "No consumim soles", adverteix.
- Factors químics. Cada substància o conducta actua de manera diferent al cervell. La nicotina, per exemple, és altament addictiva.
Pantalles, esport o feina: addiccions del segle XXI
"No tots els que fan un consum puntual acaben en una addicció, però tots els que en tenen van començar fent-ho de forma esporàdica", puntualitza la psicòloga. Manuel assenyala alguns dels motius que inicien una addicció:
- La curiositat
- La pressió de grup
- La necessitat d'acceptació i integració a un grup
- La recerca d'emocions agradables intenses
Així mateix, també indica un altre factor important:
Algunes persones utilitzen l'addicció per evitar el malestar emocional o compensar una manca d'habilitats socials o d'autoestima.
Però també existeixen addiccions "socialment acceptades" com l'esport, la feina o les pantalles. Poden semblar saludables, però si s'utilitzen "per evitar el malestar o no es poden deixar, hi ha un problema", alerta l'experta. Aquestes addiccions conductuals generen:
- Dependència física o psicològica
- Neguit i irritabilitat quan no es fan
- Deteriorament de la salut mental i pèrdua de la qualitat de vida
On és la línia entre passió i addicció?
Aquesta fugida pot anar des del consum de substàncies fins a treballar, fer esport o buscar validació externa. Però és important aclarir els límits dels conceptes passió, addicció i dependència emocional, ja que "comparteixen elements com la intensitat o l'obsessió, però els orígens i les conseqüències són molt diferents", aclareix Clàudia Manuel.
- La passió dona energia, satisfà, genera motivació i és voluntària.
- L'addicció comporta descontrol, interfereix en la rutina i genera malestar quan no es realitza.
- La dependència emocional necessita validació constant, produeix por a l'abandonament i canvi d'ànim segons els altres.
Com afecten les addiccions al cervell?
Clàudia Manuel explica que les addiccions (substancials o conductuals) alteren el sistema de recompensa del cervell encarregat de "regular la dopamina, el neurotransmissor del plaer". Quan es manté el consum o una addicció, això és el que li passa al cervell:
S'acostuma a les dosis extra de dopamina i en disminueix la producció natural. Això provoca tolerància i síndrome d'abstinència, igual que l'addicció a la nicotina. Afecta d'una forma similar a qui fa scroll a xarxes.
Posar límits a l'ús del mòbil
És difícil mantenir l'equilibri quan l'activitat addictiva forma part de la rutina --alerta la psicòloga--, però no és impossible, especialment quan parlem de l'ús del mòbil. En aquest cas, segons Manuel, cal:
- Distingir entre ús funcional (feina, estudis o comunicació) i compulsiu.
- Establir límits: temps, franges d'ús, zones sense pantalles...
- Desactivar notificacions no essencials.
- Fer altres activitats que generin benestar.
- Fer neteja digital periòdica.
Es pot superar una addicció?
"Cada procés és un món i la relació amb les addiccions és molt diferent segons el cas", però Clàudia Manuel insisteix que l'ajuda professional és clau: "Una persona pot acceptar la falta de control i vulnerabilitat, identificar-ne els desencadenants i mantenir hàbits que redueixin el risc de recaigudes." I afegeix: "Pot tenir una vida plena amb una consciència activa del seu procés."
Els primers passos per superar una addicció, segons la psicòloga, són:
- Acceptar el problema.
- Buscar ajuda professional.
- Canviar hàbits, entorn i contextos.
- Mantenir-se constant, fins i tot amb recaigudes.
Alhora, és fonamental trencar l'estigma:
Dir que a una persona addicta li agrada ser-ho és estigmatitzar. L'addicció no és una recerca de plaer, sinó una necessitat descontrolada de fugir del dolor que ha anat escalant.
I si ens toca viure una addicció de prop, és important fer-ho amb empatia i sense judicis. "Respectar i acompanyar al llarg del procés, tot i no ser fàcil, marca la diferència", conclou Manuel.
