Per què les cançons ens remouen? Parlem de la ciència de la música a "Gemites"
La música té el poder d'emocionar-nos en qüestió de segons. Hi ha cançons que ens les posem després de viure un moment dramàtic i, només sentir-les, fan que ens plorem. N'hi ha altres que ens salven d'un mal dia i ens fan ballar i cantussejar sense voler. Però què passa al teu interior quan escoltes música?
Amb les orelles i el cor ben oberts, ens preguntem: quin efecte té la música al nostre cervell? Què fa que ens emocioni tant? Arriba el programa més sentimental de "Gemites" per descobrir-nos-en la resposta.
Com afecta la música al cervell?
Rowsi és la DJ convidada que obre el programa i ens explica la relació entre música i emocions: "M'agrada començar les sessions de forma tranquil·la, per generar expectativa. Quan arriba la part que explota, tens a tothom connectat."
La música ben construïda (amb veus, filtres, melodies i ritmes diferents) apel·la directament al teu cervell. I nosaltres, que vivim envoltats d'estímuls, necessitem cançons que ens impactin per sentir-les de debò.
El neurocientífic Saül Pascual explica que distingim dos factors en com la música ens remou:
- El component social, d'aprenentatge.
- El component fisiològic, de sensacions.
Mentre que el component social indica que hem après a associar certs sons a uns sentiments concrets, el fisiològic té a veure amb els records i emocions que evoquem quan escoltem una cançó.
Quan evoquem una sensació amb la música, no només pensem en aquell moment, el tornem a sentir.
És per aquest motiu que es pot plorar amb una cançó alegre o riure amb una de trista. Tot depèn de com vas viure aquella situació i de com el teu cervell l'ha processat. Com quan escoltes una cançó feliç que comparties amb algú important que ja no és a la teva vida i et posa trista.
Les cançons que fan riure i plorar Miki Núñez
Què fa que una cançó soni dramàtica o festiva? Res és casualitat i la resposta està molt lligada a l'aprenentatge i al llegat cultural. A la música occidental, associem determinades harmonies i sons a emocions concretes, explica Saül Pascual.
Sense anar gaire lluny, Miki Núñez posa com a exemple dues cançons:
- "Por el camino", de Stay Homas, que li posa la pell de gallina i li transmet melancolia i nostàlgia.
- "El Niagara en bicicleta", de Juan Luis Guerra, que encara que es trobi en el pitjor dels dies, és un xut d'energia, felicitat i ganes de moure's.
