Breivik diu que va cometre els crims d'Oslo i Utoya inspirat per la "bondat" i que "ho tornaria a fer"
Anders Behring Breivik, l'autor confés de la massacre de l'estiu passat a Noruega, ha començat a testificar en la segona sessió del judici que s'està celebrant a Oslo. "Sí, ho tornaria a fer", ha afirmat Breivik sobre els atemptats del 22 de juliol passat a Oslo i l'illa d'Utoya, els quals, ha dit, va dur a terme des de la "bondat". Segons aquest militant d'ultradreta, amb els atacs intentava canviar la política d'immigració del Partit Laborista i evitar una futura guerra civil, en la qual moririen "centenars de milers de persones".
Redacció
3 min
Aquest dimarts continua el procés contra l'autor confés dels crims d'Oslo i l'illa d'Utoya l'estiu passat. Breivik ha tornat a fer la seva estranya salutació, amb un cop al pit amb el braç que després aixeca amb el puny tancat. Posteriorment, l'acusat ha estat autoritzat a llegir una declaració que havia preparat, de la qual, segons ha dit, n'ha "alleugerit la retòrica" per "respecte" a les víctimes.
En aquesta declaració, Breivik ha dit que "si algú és malvat són els multiculturalistes" i que l'única cosa que hauria de sorprendre Noruega i Europa és que "un acte així no hagi passat abans". L'autor de la massacre ha indicat que els adolescents morts a l'illa d'Utoya, on se celebraven unes jornades de les joventuts del Partit Laborista, no eren "nois innocents sinó activistes polítics que treballaven pel muticulturalisme" i els ha comparat amb joves nazis: "Les AUF (les sigles de les joventuts laboristes) s'assemblen molt a les Joventuts Hitlerianes".
La possibilitat de passar la resta de la seva vida a la presó o bé ser condemnat a "morir com un màrtir", Breivik l'ha qualificada com "l'honor més gran que es pot experimentar".
Substitució d'un dels jutges
La segona sessió del judici contra Breivik ha començat de forma accidentada, ja que s'ha suspès momentàniament poc després de començar. L'acusació, la defensa i els advocats de la part civil han demanat la revocació d'un membre del jurat, Thomas Indrebo, per haver demanat la pena de mort per al responsable.
El portal Vepsen, que investiga qüestions relacionades amb el racisme i la ultradreta, informa que, en un article del diari "VG", Indrebo havia comentat: "La pena de mort és l'única solució justa en aquest cas!!!!!!!!!!". Tot i que el comentari s'havia fet des d'un perfil de Facebook amb un altre nom, tant la fotografia com l'adreça de correu electrònic corresponen a les del jutge. Indrebo ha admès aquest dilluns ser-ne l'autor.
La jutge principal, Wenche Elizabeth Arntzen, ha recordat que als jutges llecs (és a dir, els que no són lletrats) també se'ls aplica l'article 108 del codi sobre tribunals, que estableix que no es pot exercir de jutge "quan existeixen circumstàncies especials que poden debilitar la confiança sobre la seva habilitat".
Reconeix els fets, però es declara innocent
A la primera jornada del judici, Breivik va admetre l'autoria dels fets, però es va declarar "no culpable" i es va emocionar quan es va projectar un vídeo propagandístic seu que va difondre ell mateix el dia dels atacs.
L'autor de la mort de 77 persones el 22 de juliol ha rebutjat el tribunal que el jutja, i l'acusa de defensar el multiculturalisme. Breivik ha reconegut tots els crims i alhora reivindica la seva innocència perquè, segons les al·legacions de la defensa, participava en una guerra contra la islamització d'Europa i volia castigar la laxa política migratòria de Noruega.
Durant deu setmanes, declararan testimonis de la massacre i metges que han de determinar si Anders Behring Breivik té alguna malaltia mental. Si el tribunal no el considera malalt mental, Breivik s'enfrontarà a una pena de 21 anys de presó.
En aquesta declaració, Breivik ha dit que "si algú és malvat són els multiculturalistes" i que l'única cosa que hauria de sorprendre Noruega i Europa és que "un acte així no hagi passat abans". L'autor de la massacre ha indicat que els adolescents morts a l'illa d'Utoya, on se celebraven unes jornades de les joventuts del Partit Laborista, no eren "nois innocents sinó activistes polítics que treballaven pel muticulturalisme" i els ha comparat amb joves nazis: "Les AUF (les sigles de les joventuts laboristes) s'assemblen molt a les Joventuts Hitlerianes".
La possibilitat de passar la resta de la seva vida a la presó o bé ser condemnat a "morir com un màrtir", Breivik l'ha qualificada com "l'honor més gran que es pot experimentar".
Substitució d'un dels jutges
La segona sessió del judici contra Breivik ha començat de forma accidentada, ja que s'ha suspès momentàniament poc després de començar. L'acusació, la defensa i els advocats de la part civil han demanat la revocació d'un membre del jurat, Thomas Indrebo, per haver demanat la pena de mort per al responsable.
El portal Vepsen, que investiga qüestions relacionades amb el racisme i la ultradreta, informa que, en un article del diari "VG", Indrebo havia comentat: "La pena de mort és l'única solució justa en aquest cas!!!!!!!!!!". Tot i que el comentari s'havia fet des d'un perfil de Facebook amb un altre nom, tant la fotografia com l'adreça de correu electrònic corresponen a les del jutge. Indrebo ha admès aquest dilluns ser-ne l'autor.
La jutge principal, Wenche Elizabeth Arntzen, ha recordat que als jutges llecs (és a dir, els que no són lletrats) també se'ls aplica l'article 108 del codi sobre tribunals, que estableix que no es pot exercir de jutge "quan existeixen circumstàncies especials que poden debilitar la confiança sobre la seva habilitat".
Reconeix els fets, però es declara innocent
A la primera jornada del judici, Breivik va admetre l'autoria dels fets, però es va declarar "no culpable" i es va emocionar quan es va projectar un vídeo propagandístic seu que va difondre ell mateix el dia dels atacs.
L'autor de la mort de 77 persones el 22 de juliol ha rebutjat el tribunal que el jutja, i l'acusa de defensar el multiculturalisme. Breivik ha reconegut tots els crims i alhora reivindica la seva innocència perquè, segons les al·legacions de la defensa, participava en una guerra contra la islamització d'Europa i volia castigar la laxa política migratòria de Noruega.
Durant deu setmanes, declararan testimonis de la massacre i metges que han de determinar si Anders Behring Breivik té alguna malaltia mental. Si el tribunal no el considera malalt mental, Breivik s'enfrontarà a una pena de 21 anys de presó.
