La CE posa noves exigències a Espanya a canvi d'un any de pròrroga per complir l'objectiu del dèficit
La Comissió Europea (CE) ha denunciat aquest dimecres a Brussel·les que el govern espanyol ha incomplert la pràctica totalitat de les seves recomanacions. En un informe, la CE assegura que els augments d'impostos introduïts per Mariano Rajoy van en la "direcció oposada" a la de la UE i critica que s'hagin "exclòs explícitament" pujades com la de l'IVA o altres impostos indirectes, carrega contra els excessos de despesa en infraestructures poc rendibles, recomana accelerar l'endarreriment de l'edat de jubilació i també acusa les autonomies de fer "excessos" de despesa i no haver clarificat prou els seus plans de retallades.
Redacció
4 min
La Comissió Europea recomana a Espanya que rebaixi les cotitzacions socials i compensi la pèrdua d'ingressos amb un augment de l'IVA, i acceleri el retard de l'edat de jubilació fins als 67 anys, per tal de garantir la sostenibilitat dels comptes públics a llarg termini. Per l'executiu comunitari, "Espanya té marge de maniobra per millorar l'eficàcia del sistema fiscal desplaçant els ingressos cap als impostos que creen menys distorsions, com els que graven el consum, en particular l'IVA".
Aquest augment de l'IVA, segons Brussel·les, podria aconseguir-se suprimint gran part dels tipus reduïts (8%) i superreduïts (4%) que s'apliquen a alguns productes. L'any 2010, els ingressos per IVA a Espanya van ser el 5,5% del PIB, el percentatge més baix de tota la Unió Europea, i el tipus normal de l'impost (18%) està entre els més baixos dels Estats membres.
Pel que fa a les pensions, la Comissió creu que la reforma aprovada el 2011 endarrerint l'edat de jubilació fins als 67 anys i ampliant deu anys el període per calcular l'import de la pensió és un "pas important" però no suficient. Un ajustament superior dels preus de la vivenda per tal de facilitar la venda d'immobles i reduir l'exposició del sector financer al totxo i assegurar una posada en marxa eficaç de la reforma laboral també formen part de les exigències de Brussel·les.
A canvi, la Comissió Europea podria recomanar concedir un any més a Espanya, és a dir, fins al 2014, per reduir el dèficit fins al 3%. Res, però, es dóna per fet i la decisió no es prendrà fins a última hora. Sigui com sigui, l'executiu comunitari no firmarà un "xec en blanc" a Madrid. Abans vol més detalls sobre com pretén complir l'objectiu i posa més deures per a l'executiu de Mariano Rajoy. El Pacte d'Estabilitat i Creixement preveu que es pugui concedir un any més a països que hagin fet esforços suficients i es trobin en una situació econòmica especialment desfavorable, com podria ser el cas espanyol.
Toc d'atenció a les autonomies
Segons es desprèn del text, els plans espanyols -que preveuen el compliment dels objectius del dèficit del 2012 i el 2013- són poc realistes. Un dels principals riscos és el que Brussel·les denomina com "els potencials rescats bancaris", principalment el de Bankia, que "poden ser una font de problemes pel dèficit, o el deute, depenent de la forma que prenguin". En l'informe, la Comissió suggereix que el fons de rescat de 500.000 milions d'euros pugui injectar directament diners als bancs europeus amb problemes sense que l'Estat membre afectat hagi de sotmetre's a un pla d'ajust.
A més, la CE considera que, tenint en compte "l'historial dolent" de la majoria de les comunitats autònomes, incompliran els seus objectius per a aquest any i, per tant, empenyeran a l'alça el dèficit final: "Mentre l'objectiu de dèficit del govern espanyol del 3,5% hauria d'estar generalment a l'abast, es preveu que els governs regionals incompleixin els seus límits, principalment perquè encara han d'especificar més les seves mesures de consolidació fiscal".
Només infraestructures amb "una demanda genuïna"
L'informe de l'executiu comunitari també inclou una crítica directa a la política d'infraestructures que han aplicat els successius governs espanyols en els darrers anys, especialment pel que fa als trens d'alta velocitat, els aeroports regionals o les autovies. "És extremadament important que, per a qualsevol nou projecte d'infraestructures, es faci una anàlisi transparent del seu cost-benefici", alerta, i afegeix que cal que l'Estat "limiti la inversió en infraestructures a aquells projectes per als quals hi ha una demanda genuïna i que són assequibles".
Brussel·les també critica la "manca d'interconnexions" amb altres Estats membres mentre que dins l'Espanya radial abunden les autopistes i els trens d'alta velocitat. El text carrega contra el que considera la poca competència en la gestió dels serveis dels transports, "el que comporta una explotació insuficient dels actius", i denuncia que, segons un informe, "dels 48 aeroports regionals construïts a Espanya en els darrers 20 anys, només 11 tenen beneficis".
Aquest augment de l'IVA, segons Brussel·les, podria aconseguir-se suprimint gran part dels tipus reduïts (8%) i superreduïts (4%) que s'apliquen a alguns productes. L'any 2010, els ingressos per IVA a Espanya van ser el 5,5% del PIB, el percentatge més baix de tota la Unió Europea, i el tipus normal de l'impost (18%) està entre els més baixos dels Estats membres.
Pel que fa a les pensions, la Comissió creu que la reforma aprovada el 2011 endarrerint l'edat de jubilació fins als 67 anys i ampliant deu anys el període per calcular l'import de la pensió és un "pas important" però no suficient. Un ajustament superior dels preus de la vivenda per tal de facilitar la venda d'immobles i reduir l'exposició del sector financer al totxo i assegurar una posada en marxa eficaç de la reforma laboral també formen part de les exigències de Brussel·les.
A canvi, la Comissió Europea podria recomanar concedir un any més a Espanya, és a dir, fins al 2014, per reduir el dèficit fins al 3%. Res, però, es dóna per fet i la decisió no es prendrà fins a última hora. Sigui com sigui, l'executiu comunitari no firmarà un "xec en blanc" a Madrid. Abans vol més detalls sobre com pretén complir l'objectiu i posa més deures per a l'executiu de Mariano Rajoy. El Pacte d'Estabilitat i Creixement preveu que es pugui concedir un any més a països que hagin fet esforços suficients i es trobin en una situació econòmica especialment desfavorable, com podria ser el cas espanyol.
Toc d'atenció a les autonomies
Segons es desprèn del text, els plans espanyols -que preveuen el compliment dels objectius del dèficit del 2012 i el 2013- són poc realistes. Un dels principals riscos és el que Brussel·les denomina com "els potencials rescats bancaris", principalment el de Bankia, que "poden ser una font de problemes pel dèficit, o el deute, depenent de la forma que prenguin". En l'informe, la Comissió suggereix que el fons de rescat de 500.000 milions d'euros pugui injectar directament diners als bancs europeus amb problemes sense que l'Estat membre afectat hagi de sotmetre's a un pla d'ajust.
A més, la CE considera que, tenint en compte "l'historial dolent" de la majoria de les comunitats autònomes, incompliran els seus objectius per a aquest any i, per tant, empenyeran a l'alça el dèficit final: "Mentre l'objectiu de dèficit del govern espanyol del 3,5% hauria d'estar generalment a l'abast, es preveu que els governs regionals incompleixin els seus límits, principalment perquè encara han d'especificar més les seves mesures de consolidació fiscal".
Només infraestructures amb "una demanda genuïna"
L'informe de l'executiu comunitari també inclou una crítica directa a la política d'infraestructures que han aplicat els successius governs espanyols en els darrers anys, especialment pel que fa als trens d'alta velocitat, els aeroports regionals o les autovies. "És extremadament important que, per a qualsevol nou projecte d'infraestructures, es faci una anàlisi transparent del seu cost-benefici", alerta, i afegeix que cal que l'Estat "limiti la inversió en infraestructures a aquells projectes per als quals hi ha una demanda genuïna i que són assequibles".
Brussel·les també critica la "manca d'interconnexions" amb altres Estats membres mentre que dins l'Espanya radial abunden les autopistes i els trens d'alta velocitat. El text carrega contra el que considera la poca competència en la gestió dels serveis dels transports, "el que comporta una explotació insuficient dels actius", i denuncia que, segons un informe, "dels 48 aeroports regionals construïts a Espanya en els darrers 20 anys, només 11 tenen beneficis".
