L'ocupació de l'illa de Tierra revela les noves rutes d'entrada de la immigració a Europa
Una setantena d'immigrants ocupava un illot espanyol prop de la costa marroquina a la mateixa hora que un altre grup intentava saltar la tanca a Melilla. La delegació del govern apunta a una acció coordinada de les màfies que busquen noves rutes mentre membres d'algunes ONG acusen el Marroc i Espanya d'utilitzar els immigrants com a moneda de canvi per marcar terreny en les relacions bilaterals.
Redacció
2 min
Els illots espanyols que hi ha enfront de la costa del nord d'Àfrica s'han convertit en els últims mesos en la nova porta d'entrada a Europa. Les rutes de la immigració busquen alternatives per saltar-se el reforç de la seguretat a l'entorn de les tanques frontereres entre Melilla i el Marroc i aquests trossos de terra abandonats són la millor opció.
L'última i més nombrosa acció, la de l'ocupació de l'illot Tierra, va començar dimecres amb l'arribada d'una vintena de persones d'origen subsaharià. Amb la marea baixa, la distància entre terra ferma i aquest illot de l'arxipèlag d'Alhucemas és d'uns escassos 10 metres. Aquest diumenge s'hi han sumat una setentena de persones més, també d'origen subsaharià.
Els immigrants aspiren a ser traslladats a Melilla, a 130 quilòmetres de distància d'on es troben, però les autoritats espanyoles han decidit deixar-les a l'illot i oferir-los ajuda humanitària fins que s'arribi a una solució compartida amb les autoritats marroquines i europees.
Del primer grup d'immigrants, tres nadons i tres dones van ser traslladats a Melilla. En aquest segon grup almenys podria haver tres menors.
Espanya implica el Marroc
A la mateixa hora de l'ocupació, un altre grup intentava saltar la tanca a Melilla. La delegació del govern espanyol a Melilla apunta a una acció coordinada de les màfies que busquen noves vies amb la complicitat, diuen, del Marroc, a qui acusa de fer la vista grossa.
Fa dos anys que Madrid i Rabat no s'asseuen oficialment en una taula de negociacions per tractar temes d'alt nivell, com la lluita contra la immigració. El 3 d'ctubre ho tornaran a fer amb governs diferents. Hauran d'acordar les línies que marcaran la relació entre tots dos països en els pròxims anys, unes línies que ben segur que estaran marcades per aquest incident.
Mentrestant, l'associació de defensa dels drets humans Prodein de Melilla acusa els governs marroquí i espanyol d'utilitzar els immigrants per mesurar les seves forces en la històrica disputa dels dos països a l'estret de Gibraltar.
Un degoteig creixent
La primera ocupació es remunta al 3 de maig, quan una petita embarcació amb sis persones a bord va arribar a l'illa de Congreso, a l'arxipèlag de les Chafarinas. En les setmanes següents les arribades es van anar repetint i el govern espanyol va reforçar la vigilància, amb la qual cosa es va frenar una mica la situació.
L'arribada, el 19 d'agost, d'una barcassa amb una quarantena de persones al penyal d'Alhucemas va fer saltar les alarmes. Els immigrants van ser traslladats als centres d'internament de Melilla i Almeria.
L'última i més nombrosa acció, la de l'ocupació de l'illot Tierra, va començar dimecres amb l'arribada d'una vintena de persones d'origen subsaharià. Amb la marea baixa, la distància entre terra ferma i aquest illot de l'arxipèlag d'Alhucemas és d'uns escassos 10 metres. Aquest diumenge s'hi han sumat una setentena de persones més, també d'origen subsaharià.
Els immigrants aspiren a ser traslladats a Melilla, a 130 quilòmetres de distància d'on es troben, però les autoritats espanyoles han decidit deixar-les a l'illot i oferir-los ajuda humanitària fins que s'arribi a una solució compartida amb les autoritats marroquines i europees.
Del primer grup d'immigrants, tres nadons i tres dones van ser traslladats a Melilla. En aquest segon grup almenys podria haver tres menors.
Espanya implica el Marroc
A la mateixa hora de l'ocupació, un altre grup intentava saltar la tanca a Melilla. La delegació del govern espanyol a Melilla apunta a una acció coordinada de les màfies que busquen noves vies amb la complicitat, diuen, del Marroc, a qui acusa de fer la vista grossa.
Fa dos anys que Madrid i Rabat no s'asseuen oficialment en una taula de negociacions per tractar temes d'alt nivell, com la lluita contra la immigració. El 3 d'ctubre ho tornaran a fer amb governs diferents. Hauran d'acordar les línies que marcaran la relació entre tots dos països en els pròxims anys, unes línies que ben segur que estaran marcades per aquest incident.
Mentrestant, l'associació de defensa dels drets humans Prodein de Melilla acusa els governs marroquí i espanyol d'utilitzar els immigrants per mesurar les seves forces en la històrica disputa dels dos països a l'estret de Gibraltar.
Un degoteig creixent
La primera ocupació es remunta al 3 de maig, quan una petita embarcació amb sis persones a bord va arribar a l'illa de Congreso, a l'arxipèlag de les Chafarinas. En les setmanes següents les arribades es van anar repetint i el govern espanyol va reforçar la vigilància, amb la qual cosa es va frenar una mica la situació.
L'arribada, el 19 d'agost, d'una barcassa amb una quarantena de persones al penyal d'Alhucemas va fer saltar les alarmes. Els immigrants van ser traslladats als centres d'internament de Melilla i Almeria.
