El president del CGPJ no creu que la nova norma de desnonaments sigui retroactiva
El mateix dia que el govern del PP i el PSOE es reuneixen per buscar solucions al drama dels desnonaments, el president del CGPJ i del TS, Gonzalo Moliner, insta els partits polítics a reformar la llei sense demora però enten que no es podrà fer amb caràcter retroactiu. Govern espanyol i PSOE advoquen pel canvi legislatiu, mentre que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebaixa les expectatives i el sector financer està molt atent als possibles canvis legislatius.
4 min
Hores abans de la reunió que aquesta tarda mantindran responsables del govern espanyol i del PSOE per tancar un acord que aturi l'allau de desnonaments, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, ha dit que "no hi ha d'haver més demores en les solucions" als desnonaments per part de "qui té responsabilitat en matèria legislativa", és a dir, govern i Parlament, "sense excloure els mateixos membres del poder judicial".
Moliner ha assegurat que veu "molt complexe" que la nova normativa sobre desnonaments pugui tenir caràcter retroactiu, és a dir, que s'apliqui a desnonaments ja fets.
Moliner ha inaugurat a Bilbao les VIII Jornades Nacionals de Comunicació i Justícia, en les quals es debat la possible vulneració de drets en els judicis paral·lels i la imatge de l'administració de justícia.
El president del CGPJ ha començat el discurs d'obertura expressant la consternació davant la mort d'Amaia Egaña, la dona que es va suïcidar divendres a Barakaldo quan la comitiva judicial va anar a casa seva a desnonar-la.
Moliner ha expressat la seva solidaritat a la família i ha destacat la "sensibilitat del poder judicial" davant aquests casos, un poder judicial "integrat per ciutadans que no són aliens a la societat".
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es mostra clarament partidari d'un canvi en la legislació pel que fa als desnonaments.
El ministre creu que qualsevol canvi legislatiu relacionat amb els desnonaments haurà de donar algun tipus de resposta a aquells ciutadans que pateixen algun procés de desnonament.
"En aquells crèdits que estan firmats, en aquelles hipoteques que estan sent sotmeses a un procés executiu, si hi ha mesures que poden adequar aquesta difícil situació que vivim i que, tot i que no van ser previstes en el seu moment, les circumstàncies que han canviat hauran de fer canviar també la legislació."
Gallardón ha dit també que a partir d'ara hauran de quedar molt clares les responsabilitats que assumeixen els ciutadans quan firmin una hipoteca, hauran de saber si només hi ha en joc el valor de l'immoble o si també ho està el seu patrimoni.
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, confia en la reunió d'aquesta tarda amb el PP per abordar la creació d'una nova llei hipotecària i posar fi als casos dramàtics de desnonaments.
Rubalcaba assegura que cada cop hi ha menys marge d'acord amb el PP, però confia que en el cas dels desnonaments es posin les bases perquè s'acabi aquest drama social.
"Tractem d'una nova llei hipotecària, de corregir abusos, que n'hi ha, facilitant processos de renegociació i mentrestant demanant a les entitats financeres que aturin els desnonaments. Anem amb la millor intenció, confio que puguem arribar a un acord i que obrim una via per seguir en aquesta direcció"
El líder del PSOE ho ha dit al Congrés de l'Empresa Familiar que aquests dies es fa a Barcelona.
Per la seva banda, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebaixa les expectatives davant els resultats de la trobada d'avui. La portaveu de l'associació, Ada Colau, ha concretat que els preocupa quins criteris s'establiran per a una possible suspensió temporal de l'execució del desnonament.
"Del que s'està parlant fins ara és de mesures que serien per a procediments futurs; les últimes declaracions del senyor Rajoy van ser que potser s'aturarien els desnonaments de col·lectius vulnerables. És clar, què vol dir 'col·lectius vulnerables'? Per nosaltres, 'col·lectiu vulnerable' és algú que per motius aliens a la seva voluntat no pot fer front als pagaments. En el cas de Barakaldo, eren dues persones que treballaven, que tenien un fill de 21 anys; no haurien entrat en aquest criteri de vulnerabilitat".
La Plataforma lamenta que, malgrat que fa anys que estan denunciant i treballant sobre aquest tema, mai se'ls hagi consultat per trobar solucions al problema.
Mentrestant, el sector financer està molt atent als possibles canvis legislatius. Ho ha explicat el subdirector de Banc Sabadell, Cirus Andreu.
"Som molt conscients que això pot suposar un impacte molt sentit per a aquestes persones que estan en aquesta vulnerabilitat; per tant, molta sensibilitat i molta prudència."
Segons Andreu, sempre és millor una bona negociació que no pas arribar a l'extrem de fer fora els propietaris. En tot cas, ha apuntat que un possible canvi implicaria segurament canvis també en preus i en l'accés al crèdit.
Moliner ha assegurat que veu "molt complexe" que la nova normativa sobre desnonaments pugui tenir caràcter retroactiu, és a dir, que s'apliqui a desnonaments ja fets.
Moliner ha inaugurat a Bilbao les VIII Jornades Nacionals de Comunicació i Justícia, en les quals es debat la possible vulneració de drets en els judicis paral·lels i la imatge de l'administració de justícia.
El president del CGPJ ha començat el discurs d'obertura expressant la consternació davant la mort d'Amaia Egaña, la dona que es va suïcidar divendres a Barakaldo quan la comitiva judicial va anar a casa seva a desnonar-la.
Moliner ha expressat la seva solidaritat a la família i ha destacat la "sensibilitat del poder judicial" davant aquests casos, un poder judicial "integrat per ciutadans que no són aliens a la societat".
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es mostra clarament partidari d'un canvi en la legislació pel que fa als desnonaments.
El ministre creu que qualsevol canvi legislatiu relacionat amb els desnonaments haurà de donar algun tipus de resposta a aquells ciutadans que pateixen algun procés de desnonament.
"En aquells crèdits que estan firmats, en aquelles hipoteques que estan sent sotmeses a un procés executiu, si hi ha mesures que poden adequar aquesta difícil situació que vivim i que, tot i que no van ser previstes en el seu moment, les circumstàncies que han canviat hauran de fer canviar també la legislació."
Gallardón ha dit també que a partir d'ara hauran de quedar molt clares les responsabilitats que assumeixen els ciutadans quan firmin una hipoteca, hauran de saber si només hi ha en joc el valor de l'immoble o si també ho està el seu patrimoni.
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, confia en la reunió d'aquesta tarda amb el PP per abordar la creació d'una nova llei hipotecària i posar fi als casos dramàtics de desnonaments.
Rubalcaba assegura que cada cop hi ha menys marge d'acord amb el PP, però confia que en el cas dels desnonaments es posin les bases perquè s'acabi aquest drama social.
"Tractem d'una nova llei hipotecària, de corregir abusos, que n'hi ha, facilitant processos de renegociació i mentrestant demanant a les entitats financeres que aturin els desnonaments. Anem amb la millor intenció, confio que puguem arribar a un acord i que obrim una via per seguir en aquesta direcció"
El líder del PSOE ho ha dit al Congrés de l'Empresa Familiar que aquests dies es fa a Barcelona.
Per la seva banda, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebaixa les expectatives davant els resultats de la trobada d'avui. La portaveu de l'associació, Ada Colau, ha concretat que els preocupa quins criteris s'establiran per a una possible suspensió temporal de l'execució del desnonament.
"Del que s'està parlant fins ara és de mesures que serien per a procediments futurs; les últimes declaracions del senyor Rajoy van ser que potser s'aturarien els desnonaments de col·lectius vulnerables. És clar, què vol dir 'col·lectius vulnerables'? Per nosaltres, 'col·lectiu vulnerable' és algú que per motius aliens a la seva voluntat no pot fer front als pagaments. En el cas de Barakaldo, eren dues persones que treballaven, que tenien un fill de 21 anys; no haurien entrat en aquest criteri de vulnerabilitat".
La Plataforma lamenta que, malgrat que fa anys que estan denunciant i treballant sobre aquest tema, mai se'ls hagi consultat per trobar solucions al problema.
Mentrestant, el sector financer està molt atent als possibles canvis legislatius. Ho ha explicat el subdirector de Banc Sabadell, Cirus Andreu.
"Som molt conscients que això pot suposar un impacte molt sentit per a aquestes persones que estan en aquesta vulnerabilitat; per tant, molta sensibilitat i molta prudència."
Segons Andreu, sempre és millor una bona negociació que no pas arribar a l'extrem de fer fora els propietaris. En tot cas, ha apuntat que un possible canvi implicaria segurament canvis també en preus i en l'accés al crèdit.
