Nou capítol de violència a Belfast entre la policia i els unionistes per la retirada de la bandera britànica
La policia d'Irlanda del Nord ha sofert per tercera matinada consecutiva els atacs de les forces unionistes. Centenars de manifestants favorables al Regne Unit han llançat còctels Molotov i han incendiat cotxes i contenidors a diversos barris de Belfast.
Redacció
1 min
La polícia d'Irlanda del Nord ha sofert per tercera matinada consecutiva els atacs de les forces unionistes. Centenars de manifestants favorables al Regne Unit han llançat còctels Molotov i han incendiat cotxes i contenidors a diversos barris de Belfast. Fins i tot hi ha hagut trets d'armes de foc contra els agents.
Bona part de la població protestant de l'Ulster està incomoda per la decisió de limitar els dies en què onejarà la bandera britànica a l'Ajuntament de Belfast. Creuen que és una concessió davant de les demandes dels nacionalistes, que van protestar perquè la bandera hi onejava diàriament.
Bandera negra a Belfast
Fins a 300 persones han llançat bombetes i totxos contra la policia, que ha respost amb canons d'aigua a pressió. En els enfrontaments, diversos agents han resultat ferits i també hi ha hagut detencions.
Els aldarulls es van desencadenar un mes després que l'Ajuntament de Belfast, on els nacionalistes són majoria, promulgués una llei que invalida la centenària tradició d'onejar la bandera britànica a la seu del govern local. La nova normativa només estipula hissar-la 17 dies a l'any, tots commemoratius, com l'aniversari de la reina Isabel.
El primer ministre nord-irlandès, l'unionista Peter David Robinson, ha titllat aquesta nova llei de "precipitada i provocadora", i ha reclamat el final dels disturbis. Robinson s'ha mostrat crític davant dels fets i ha dit que "els responsables estan fent un flac favor a la causa que abracen i estan encoratjant els grups dissidents que buscarien explotar tota oportunitat per avançar en el seu objectiu violent".
Bona part de la població protestant de l'Ulster està incomoda per la decisió de limitar els dies en què onejarà la bandera britànica a l'Ajuntament de Belfast. Creuen que és una concessió davant de les demandes dels nacionalistes, que van protestar perquè la bandera hi onejava diàriament.
Bandera negra a Belfast
Fins a 300 persones han llançat bombetes i totxos contra la policia, que ha respost amb canons d'aigua a pressió. En els enfrontaments, diversos agents han resultat ferits i també hi ha hagut detencions.
Els aldarulls es van desencadenar un mes després que l'Ajuntament de Belfast, on els nacionalistes són majoria, promulgués una llei que invalida la centenària tradició d'onejar la bandera britànica a la seu del govern local. La nova normativa només estipula hissar-la 17 dies a l'any, tots commemoratius, com l'aniversari de la reina Isabel.
El primer ministre nord-irlandès, l'unionista Peter David Robinson, ha titllat aquesta nova llei de "precipitada i provocadora", i ha reclamat el final dels disturbis. Robinson s'ha mostrat crític davant dels fets i ha dit que "els responsables estan fent un flac favor a la causa que abracen i estan encoratjant els grups dissidents que buscarien explotar tota oportunitat per avançar en el seu objectiu violent".
