L'alteració del son, el restrenyiment o la disfunció erèctil poden ser símptomes de Parkinson
El Parkinson, un trastorn degeneratiu del sistema nerviós que es caracteritza per tremolors, lentitud en la iniciació de moviments i rigidesa muscular, és una malaltia sovint difícil de detectar fins que no apareixen els primers símptomes motors. Hi ha altres indicis, com poden ser els trastorns del son, la pèrdua d'olfacte, la depressió, el restrenyiment o la disfunció erèctil, que poden donar el toc d'alerta. Així ho assegura el doctor Eduard Tolosa, cap del servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
2 min
L'11 d'abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson, la segona malaltia més freqüent entre les persones de més de 65 anys dins de la categoria de neurodegeneratives. S'estima que a Espanya unes 100.000 persones, i d'elles unes 20.000 a Catalunya, en pateixen. Malgrat que el Parkinson és una malaltia que s'associa a la vellesa, fins a un 20% dels pacients es diagnostiquen abans dels 40 anys.
La unitat del son de l'hospital Clínic de Barcelona ha fet un estudi amb 43 persones amb trastorns de la son en la fase REM que ha revelat que el 30% havien desenvolupat la malaltia al cap de tres anys.
Els trastorns del son com l'insomni o tenir malsons, doncs, així com la pèrdua d'olfacte o la depressió poden ser símptomes no motors de la malaltia del Parkinson, segons el neuròleg Eduard Tolosa. També altres afectacions com el restrenyiment i la disfunció erèctil poden servir per fer un diagnòstic precoç de la malaltia, fins a 10 anys abans que es manifestin els tremolors.
Com més aviat es detecti la malaltia més aviat es podrà començar el tractament i, per tant, es millorarà la qualitat de vida del pacient.
Tractaments poc avançats i teràpies complementàries
Els tractaments actuals, reconeix Tolosa, han avançat poc en els últims 10 anys. Els estudis s'han centrat en la dopamina i no hi ha cap model animal amb Parkinson amb el qual es pugui treballar. Els únics models que hi ha són ratolins als quals s'injecta una toxina que provoca símptomes similars, però no idèntics.
Tolosa ha reclamat teràpies complementàries per als malalts de Parkinson, com psicoteràpia, fisioteràpia i logopèdia, que actualment no s'ofereixen a aquestes persones i que serveixen per millorar el dia a dia dels malalts. A Catalunya, aquestes teràpies complementàries les ofereix l'Associació Catalana per al Parkinson, que dóna servei a més de 800 famílies, i que aquest any compleix 25 anys.
Origen genètic però no l'únic
La genètica té un paper fonamental en la lluita contra la malaltia, ja que s'estima que el 30% dels malalts té un origen genètic, xifra que arriba al 50% en el cas dels joves. A Catalunya, gairebé el 5% dels malalts tenen Parkinson associat a mutacions genètiques.
Tot i això, segons Tolosa, encara es desconeixen molts aspectes de la malaltia i no es descarta que pugui tenir fins i tot un origen infecciós en els prions. Actualment ja hi ha estudis que investiguen en aquesta direcció.
La unitat del son de l'hospital Clínic de Barcelona ha fet un estudi amb 43 persones amb trastorns de la son en la fase REM que ha revelat que el 30% havien desenvolupat la malaltia al cap de tres anys.
Els trastorns del son com l'insomni o tenir malsons, doncs, així com la pèrdua d'olfacte o la depressió poden ser símptomes no motors de la malaltia del Parkinson, segons el neuròleg Eduard Tolosa. També altres afectacions com el restrenyiment i la disfunció erèctil poden servir per fer un diagnòstic precoç de la malaltia, fins a 10 anys abans que es manifestin els tremolors.
Com més aviat es detecti la malaltia més aviat es podrà començar el tractament i, per tant, es millorarà la qualitat de vida del pacient.
Tractaments poc avançats i teràpies complementàries
Els tractaments actuals, reconeix Tolosa, han avançat poc en els últims 10 anys. Els estudis s'han centrat en la dopamina i no hi ha cap model animal amb Parkinson amb el qual es pugui treballar. Els únics models que hi ha són ratolins als quals s'injecta una toxina que provoca símptomes similars, però no idèntics.
Tolosa ha reclamat teràpies complementàries per als malalts de Parkinson, com psicoteràpia, fisioteràpia i logopèdia, que actualment no s'ofereixen a aquestes persones i que serveixen per millorar el dia a dia dels malalts. A Catalunya, aquestes teràpies complementàries les ofereix l'Associació Catalana per al Parkinson, que dóna servei a més de 800 famílies, i que aquest any compleix 25 anys.
Origen genètic però no l'únic
La genètica té un paper fonamental en la lluita contra la malaltia, ja que s'estima que el 30% dels malalts té un origen genètic, xifra que arriba al 50% en el cas dels joves. A Catalunya, gairebé el 5% dels malalts tenen Parkinson associat a mutacions genètiques.
Tot i això, segons Tolosa, encara es desconeixen molts aspectes de la malaltia i no es descarta que pugui tenir fins i tot un origen infecciós en els prions. Actualment ja hi ha estudis que investiguen en aquesta direcció.
