Catalunya Música transmet l'òpera Anna Bolena des del Gran Teatre del Liceu
L'òpera s'oferirà aquest divendres, a les vuit del vespre, i la protagonitzaran les veus d'Edita Gruberova, Josep Bros i Elina Garanca.
1 min
Aquest divendres, 4 de febrer, a les vuit del vespre, Catalunya Música transmetrà en directe l'òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizetti, amb les veus d'Edita Gruberova, Josep Bros i Elina Garanca, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Andriy Yurkevych. Els comentaris de la transmissió dels farà Ignasi Pinyol.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 17 d'abril del de 1847, per la inauguració del coliseu, Anna Bolena és un dels títols més estimats pel teatre i una de les obres més interpretades al llarg de la seva història.
Gaetano Donizetti, aprofitant la qualitat del llibret de Felice Romani (amb personatges ben dibuixats, una reeixida lògica de les situacions i una gran eficàcia teatral) sobre la cruel condemna d'Enric VIII d'Anglaterra a Anna Bolena per tornar-se a casar amb Joana Seymour, troba un llenguatge dramàtic més evolucionat que s'imposa a la tradició rossiniana per la major força expressiva. És especialment famosa l'escena final, premonitòria de l'escena de la bogeria de Lucia, en què la reina, ja a punt de morir, alterna moments de lucidesa i deliri ("Al dolce guidami"). Amb direcció escènica de Rafael Duran, la posada en escena té dos elements clau en la concepció del seu muntatge: càmeres i corbs. Les primeres estan al servei del poder, com passa en el llibre 1984, de George Orwell, filmen el que passa en escena i ho retransmeten en unes pantalles. Tradició i modernitat es donen la mà en aquesta posada en escena amb un vestuari actual dissenyat per Lluc Castells amb referències al passat.
catmusica.cat
catradio.cat
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 17 d'abril del de 1847, per la inauguració del coliseu, Anna Bolena és un dels títols més estimats pel teatre i una de les obres més interpretades al llarg de la seva història.
Gaetano Donizetti, aprofitant la qualitat del llibret de Felice Romani (amb personatges ben dibuixats, una reeixida lògica de les situacions i una gran eficàcia teatral) sobre la cruel condemna d'Enric VIII d'Anglaterra a Anna Bolena per tornar-se a casar amb Joana Seymour, troba un llenguatge dramàtic més evolucionat que s'imposa a la tradició rossiniana per la major força expressiva. És especialment famosa l'escena final, premonitòria de l'escena de la bogeria de Lucia, en què la reina, ja a punt de morir, alterna moments de lucidesa i deliri ("Al dolce guidami"). Amb direcció escènica de Rafael Duran, la posada en escena té dos elements clau en la concepció del seu muntatge: càmeres i corbs. Les primeres estan al servei del poder, com passa en el llibre 1984, de George Orwell, filmen el que passa en escena i ho retransmeten en unes pantalles. Tradició i modernitat es donen la mà en aquesta posada en escena amb un vestuari actual dissenyat per Lluc Castells amb referències al passat.
catmusica.cat
catradio.cat
