"El documental" emet "Dimanche à Brazzaville"
"Dimanche à Brazzaville", l'"opera prima" dels sabadellencs Enric Bach i Adrià Monés, ha tingut una carrera meteòrica a festivals de tot el món des de la seva estrena, l'any 2011. El documental destaca per la seva visió innovadora, fresca i vital de la realitat africana a Brazzaville, la capital del Congo, i s'allunya de les imatges de guerra, fam i misèria que sovint s'ofereixen d'Àfrica. El documental no amaga les condicions de vida a la ciutat, considerada el 2002 la pitjor del món per viure-hi, sinó que anima els africans a no conformar-se, aixecar-se i construir el seu propi destí.
Amb el jove locutor de ràdio Carlos La Menace, "Dimanche à Brazzaville" ens presenta tres singulars personatges d'aquesta ciutat: el "sapeur" Yves, el cantant i compositor Chériff i el campió de catch Palmas. Tots tres assisteixen al programa de ràdio del Carlos, que s'emet els caps de setmana.
Yves François Nagatsongo, àlies Yves Saint Laurent, és el president fundador de la primera associació de "sapeurs", "La République de la SAPE France Libre". Sota el lema d'"amor, elegància i orgull", els "sapeurs" són uns autèntics aristòcrates de l'elegància. Porten vestits de primeres marques, com ara Versace o Armani, posant-hi una nota de color que resulta sorprenent per als occidentals. Amb tot, mantenen unes normes estrictes: no poden fer servir més de tres colors alhora. Envoltats de pobresa extrema, els "sapeurs" fan de l'elegància un art i de l'alegria una forma de vida.
El Chériff Bakala no és un raper qualsevol. Mescla hip-hop amb el folk congolès. Les seves lletres s'inspiren en la realitat que l'envolta: la pobresa, la corrupció política, els problemes quotidians d'aigua, electricitat, salut o educació de la societat congolesa. Aquest cap de setmana, en Chériff farà realitat el somni de gravar el seu primer disc, meta molt cara i difícil al Congo, ja que gairebé no hi ha indústria musical. Per a aquesta ocasió, els músics que l'acompanyen, els FB Stars, estrenaran la bateria "bat-bid", una bateria feta amb bidons d'aigua i llaunes.
I, per últim, Palmas Yaya, actual campió de catch de Brazzaville, ha de guanyar al campionat d'aquest any si vol revalidar el títol. No és el contrincant més fort, però sí un mestre del "fetitxe", la màgia negra i l'espiritualitat que feien servir els guerrers per guanyar els combats i que ha continuat amb els lluitadors. Amb tot, aquesta vegada serà un moment molt complicat a la seva vida.
Premis
Millor documental espanyol i Premi Canal+, MiradasDoc, Festival Internacional de Cinema documental de Guia de Isora, Tenerife, 2011
Millor documental, Festival de Cinema de Tarapacá, Xile, 2012
Premi del públic, DocsBarcelona, Festival Internacional de Documental de Barcelona, 2012
Medalla de plata en el 31è URTI (Unió Internacional de Ràdio i Televisió) Grand Prix Internacional del Documental d'Autor, Festival de Televisió de Montecarlo, Mònaco, 2012
Millor documental, Festival de Cinema de Fingal, Dublín, Irlanda, 2012
Premi Remi d'Or, Worldfest, Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Houston, Estats Units, 2012
Millor documental, Festival de Cinema Imatge i Vida, Dakar, Senegal, 2012
Menció especial del jurat, Mostra de Documental Etnogràfic de Sobrarbe, Espiello, Espanya, 2012
Millor pel·lícula sobre l'experiència negra, Festival Internacional de Cinema Negre de Berlín, Alemanya, 2012
Millor documental, secció "Out of Africa", Festival de Cinema de Ruanda, 2012
Festivals
Festival Internacional de Cinema Antropològic de Contro-Sguardi, Itàlia
Festival de Cinema Africà i Americà Langston Hughes, Estats Units
Mostra de Documentals de Lupa, Espanya
Cinema Negre Internacional, Berlín, Alemanya
Ethnocineca, Festival de Cinema Etnogràfic i Documental de Viena, Àustria
Afrykamera, Festival de Cinema Africà, Polònia
DEF, Dies de Cinema Etnogràfic, Eslovènia
Festival de Cinema Etnogràfic, Croàcia
Tot és veritat, Festival Internacional de Documental, Brasil
Festival de Cinema d'Àfrica, Bèlgica
Festival de Cinema del Món Africà, Estat Units
Festival Internacional de Cinema Documental d'Al-Jazeera, Qatar
Festival Internacional de Cinema de Santa Barbara, Estats Units
Africa in Motion, Festival de Cinema Africà d'Edimburg, Regne Unit
Sole e Luna Doc Fest, Festival Internacional de Documental del Mediterrani i l'Islam, Itàlia
Festival de Cinema Antropològic, Israel
Festival Internacional de Cinema Documental i Antropològic, Pärnu, Estònia
1001 Festival de Cinema Documental, Turquia
CIDFF, Festival Internacional de Cinema Documental, Filipines
Filmfest Rejected, Àustria
DOCSDF, Festival Internacional de Cinema Documental de la Ciutat de Mèxic, Mèxic
I've Seen Films, Festival Internacional de Cinema, Itàlia
Contro-Sguardi, Festival Internacional de Cinema Antropològic, Itàlia
Nordic Anthropological Film Association (NAFA), Festival Internacional de Cinema, Dinamarca
FESTICAB, Festival Internacional de Cinema i Audiovisual, Burundi
Festival Internacional de Cinema Etnogràfic (fora de competició), Sèrbia
Festival Internacional de Cinema Independente de Cosquín, Argentina
Etnofilm Croatia, Festival de Cinema Etnogràfic, Croàcia
Festival Internacional de Cinema Panafricà, França
Festival Internacional de Cinema, Addis Abeba, Etiòpia
DOCANT, Mostra del Documental Antropològic i Social, Argentina
Fitxa tècnica
Direcció, producció i guió: Enric Bach i Adrià Monés
Fotografia: Enric Bach
Música: Chériff Bakala, Fanfarre Geriko i Jean Serge Essous
So: Adrià Monés
Muntatge: Núria Campabadal
Ajudant de realització: Féfé Ngakiegni
Muntatge addicional: Laura P. Solà
Traduccions: Ifrikia Kengué
Postproducció d'àudio: Àlex Vilches
Etalonatge: Jaume Vidal
Espanya i Congo, 2012
Una producció de Fasten Seat Belt amb la col·laboració de TV3 i Télé Congo.
Enric Bach, Sabadell (1979)
Director, redactor i operador de càmera. Actualment combina la seva feina com a cap de redacció a "Salvados" (El TerratLa Sexta) amb el desenvolupament de projectes documentals. Ha treballat a Mediapro, Gestmusic, TV3 i TVE. "Dimanche à Brazzaville" és el seu primer projecte documental.
Adrià Monés, Sabadell (1979)
Productor de cinema a Filmax, combina la seva feina amb altres projectes més personals. Els documentals són una de les seves passions des que va començar a treballar en el desenvolupament i producció de documentals a Canal+ i més tard a Documanía com a director de Compres.
