"El foraster" visita Tivissa, a la Ribera d'Ebre
Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és un poble d'orígens ibers i un dels municipis més extensos de Catalunya. En un indret amb una història i una geografia tan grans, en Quim no tindrà ni una estona de descans. O potser sí?
Els que no paren quiets són la Fina i en Miquel, un matrimoni que amb les seves cadires de rodes elèctriques fan curses trepidants pels carrers del poble; o els esforçats arqueòlegs que, al poblat de Castellet de Banyoles, piquen i caven la terra a la recerca de restes del passat; o "les bessonetes", dues joves expertes en Tik-Tok, que li descobriran al Quim el difícil món de les coreografies.
Però a Tivissa també hi ha qui ha posat pausa al ritme frenètic de la vida. Com en Gerard, un cuiner d'alt nivell que ha trobat la felicitat fent bivac a dalt dels cims, un moment de pau i felicitat que compartirà amb en Quim. O en Severino, un pastor de cabres que fa dècades que viu entregat al seu ramat sense cap dia de descans, però que acceptarà la invitació d'"El Foraster" per fer una cosa que no ha pogut fer des que era un nen: veure el mar.
I després, recupera el pas d'"El foraster" pel monestir de Sant Daniel
En aquest programa, en Quim es retira. Però, no, no és un retir definitiu; només és un retir espiritual. Concretament, al monestir de Sant Daniel (Girona), on viuen sis monges benedictines. Sis monges ben peculiars, tot bondat i tendresa.
En Quim hi conviurà amb elles durant 48 hores, acompanyant-les en els seus quefers diaris i religiosos.
Entre pedres mil·lenàries i jardins acabats de florir, coneixerà la germana Maria Àngels, la més bellugueta i a qui no troben mai; o la germana Mercè, l'encarregada de l'economia domèstica, però també la més bromista; i la mateixa mare priora, que, entre rialles, es considera la més seriosa de totes. Elles, si més no, són com una família, amb els seus moments d'esgratinyar i els seus moments d'amanyagar.
Un programa en què s'aprèn el significat de paraules com silenci, reflexió, introspecció i pau interior, però, sobretot, com diu la germana Nativitat, la més gran de les monges benedictines, que cadascú és com és i comet els seus propis errors. Una fórmula ben senzilla perquè ens puguem entendre els uns als altres.
