"Tot el que sabem de tu": els perills del big data, a "30 minuts"

Avui, a tot el món i en un sol minut, s'envien més de 200 milions de correus electrònics, es fan unes 7.000 compres a Amazon i uns 4 milions de cerques a Google. Si s'hi afegeix l'activitat a totes les xarxes socials, les bases de dades públiques i privades en què estan inclosos els ciutadans, el rastre que es deixa amb els mòbils, les targetes de crèdit, els navegadors, les càmeres de seguretat i molts altres dispositius, el resultat és que tots proporcionem, de manera conscient o inconscient, una gran quantitat de dades personals. Són la moneda amb què es paguen serveis aparentment gratuïts.

El "big data", que permet tractar bilions de dades, té molts beneficis en recerca científica, en medicina i en molts altres àmbits. Però també presenta molt riscos en relació amb la privacitat i pot provocar discriminacions d'alguns ciutadans.

El reportatge del "30 minuts" mostra la utilitat del "big data" en la investigació sobre la Covid o en el diagnòstic del càncer, però també alerta sobre els perills que pot comportar.

El problema no són només les dades que no s'haurien de donar de manera automàtica i sovint sense pensar. La periodista especialitzada Karma Peiró explica que "d'una manera molt senzilla, jo diria que són totes aquelles dades que no donaries a un estrany que et trobessis pel carrer". El risc prové, sobretot, de totes les que es capten sense que en tinguem constància.

Que facin servir informació sobre nosaltres pot representar simplement rebre més publicitat que no ens interessa, però també pot tenir altres conseqüències pitjors, tal com explica al reportatge Vesselin Popov, director executiu del Centre Psicomètric de la Universitat de Cambridge:

"Si fas servir les dades per predir el risc financer i aleshores denegues una hipoteca, pots afectar seriosament la vida d'una persona. També, si les utilitzes per decidir que no hauria d'obtenir una feina que es mereix. Per tant, depenent de com s'apliquin, poden tenir conseqüències profundes per als usuaris."

Però, d'entrada, els algoritmes, alimentats amb dades, fan recomanacions i decideixen sovint què s'ha de veure, llegir o comprar, i què no, què pot interessar i què no. Així n'explica algunes conseqüències Jordi Vitrià, professor del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona:

"El fet que les màquines ens manipulin no és una hipòtesi, és una certesa. Cal que ens coneguin molt bé? No; segurament una màquina no ens arribarà a conèixer mai prou bé, però és que no cal. Una màquina només cal que ens conegui una mica millor del que ens coneixem nosaltres mateixos. En el moment en què troba aquest forat de conèixer un aspecte de nosaltres mateixos del qual potser ni nosaltres en som conscients, ha trobat el forat per manipular."

En definitiva, tal com explica al reportatge la periodista Marta Peirano, les grans empreses tecnològiques "entrenen els seus algoritmes perquè prediguin no només els nostres moviments, sinó el que pensarem, el que farem".

El reportatge també mostra amb quina facilitat es poden comprar dades sensibles de milions de ciutadans. És el que va fer l'artista i investigadora Joana Moll quan va adquirir un milió de perfils d'usuaris de webs de contactes per 136 €. També va descobrir quin entramat d'empreses s'amaga darrere dels serveis de cites online.

Un reportatge de Xavier Duran i Xavier Bonet
Imatge: Bernat Suñé
Producció: Carles Fernández

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 30 d'octubre del 2020