L'actual situació del sector de la moda al "Sense ficció", que estrena "Penjant del fil"
Entre piles de roba abandonada, sovint encara amb l'etiqueta posada, Carlota Bruna, la instagramer protagonista d'aquest documental, es fa preguntes. Com podem frenar aquest consum desmesurat? Què podríem fer perquè la moda deixés de ser la segona indústria més contaminant del planeta?
"Penjant del fil" busca les respostes entre els protagonistes d'un sector acostumat a reinventar-se però que, ara, amb la pandèmia de la Covid, viu una transformació molt profunda que en pot fer trontollar els fonaments. Es preveu que entre el 30% i el 40% de les botigues acabaran tancant. Hi ha massa botigues? Com seran les del futur?
Tant per als representants de les grans cadenes de producció com per als joves dissenyadors, sostenibilitat és la paraula clau per al futur del sector, malgrat que el camí per aconseguir-la no és el mateix per a tothom.
El documental posa l'accent, per exemple, en una de les peces de roba que més es compren arreu del món, els texans. Es calcula que hi ha sis mil milions de texans, gairebé un per habitant al món, i cada peça de 800 grams necessita 8.000 litres d'aigua en el procés de fabricació.
El documental entrevista la periodista Dana Thomas, autora del llibre "Fashionopolis", que proposa alternatives per evitar el desastre mediambiental que suposa la fabricació d'aquestes peces tan populars. També entrevista Enrique Silla, cofundador de Jeanologia, una empresa que aconsegueix donar la imatge de desgastat als texans en poc temps, sense contaminar ni fer servir aigua, gràcies a l'ús de tecnologies com el làser.
Alguns empresaris han reorientat el seu negoci radicalment. És el cas de Mikel Feijoo, fundador de la marca de roba Skunkfunk. L'empresari va reformular el negoci tenint en compte el baix impacte ambiental per fundar SKFK Ethical Fashion, una marca de moda sostenible.
Les grans cadenes de distribució també anuncien el seu gir cap a la sostenibilitat. Trenta-dos multinacionals del sector de la moda i la indústria tèxtil van signar el 2019 el "Fashion Pact", per adoptar mesures contra el canvi climàtic, restaurar la biodiversitat i protegir els oceans. Més de 250 marques d'arreu del món es comprometien amb la pràctica d'un creixement sostenible: una línia qüestionada per ONGs com Greenpeace, que defensa un alentiment del consum, i altres veus crítiques del sector, com la de la dissenyadora Kavita Parmar, cofundadora de l'Associació Gunazaki. L'any 2010, Parmar va crear el hashtag #WhoMadeMyClothes, però no va ser fins al cap de tres anys que el Fashion Revolution, nascut després de l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza a Bangladesh, el va fer popular.
"Penjant del fil" descobreix algunes noves vies de consum. En contraposició al model econòmic tradicional de "comprar i llençar", l'economia circular promulga allargar la vida útil dels productes i reduir els residus al mínim: redissenyar, reciclar, reutilitzar, reparar, recuperar... Una de les noves tendències del reciclatge és l'"upciclying", donar nova vida a productes que ja no es fan servir. El documental mostra, per exemple, com un paraigua es transforma en una faldilla trencadora.
Efectivament, el món de la moda ja fa temps que ha començat un camí sense retorn. El viatge de "Penjant del fil" acaba amb gust d'esperança. El canvi és possible.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Peté Soler Cera
Realització: Manoli Vargas Ferré
Producció: Joan Carles Villacreces Rodríguez i Laura Navalpotro Cardús
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
Imatge i muntatge: Josep Maria Porta Palau
Documentació: Aurora Bastida Sellas
Muntatge musical: David Bustamante Calaf
Postproducció àudio: Joan Esquirol Farrés
Grafisme: Sofia Pérez Perelló
Imatge addicional: Lluís Riola Minguell; Carles de la Encarnación Gradailla i Marc Durà Pipo
tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
