"Montseny, la tragèdia enterrada" i "Vull el divorci. 40 anys de la llei", dues produccions de TV3 finalistes als Premis ProDocs

L'Associació de Productors de Documentals (ProDocs) ha nominat les dues produccions de TV3 a la 9a edició d'aquests premis que volen posar de relleu el talent, la qualitat i la riquesa que envolten el gènere documental televisiu produït a l'Estat espanyol. El jurat donarà a conèixer el seu veredicte durant la inauguració del festival DocsBarcelona, aquest dimecres, 18 de maig.

"Montseny, la tragèdia enterrada" es va estrenar al "Sense ficció" l'octubre de l'any passat i reconstrueix la pitjor catàstrofe aèria ocorreguda a Catalunya i la segona de la història amb més víctimes de l'estat espanyol. No hi va haver supervivents. Aquesta va tenir lloc el 3 de juliol de 1970 al massís del Montseny, quan un avió procedent del Regne Unit s'estavellava amb 112 passatgers a bord. El documental, dirigit per David Fontseca, rescata de l'oblit la història de l'accident i els seus protagonistes.

El setembre del 2021, coincidint amb els 40 anys de la llei del divorci, "Sense ficció" també va estrenar "Vull el divorci. 40 anys de la Llei", una reflexió coral del millor i el pitjor que té un divorci. Una vintena de testimonis expliquen, en primera persona i sense embuts, la seva experiència, sovint traumàtica. Un documental dirigit per Marta Palacín i Oriol Gispert ple de curiositats i moments intensos, amb un ventall variat de casos i situacions.

"Montseny, la tragèdia enterrada"

El 3 de juliol de 1970 un avió Comet 4 de la companyia Dan Air procedent del Regne Unit, amb 105 passatgers i 7 membres de la tripulació, s'estavellava al massís del Montseny. La majoria dels passatgers eren ciutadans de classe treballadora, famílies senceres, residents a la corona industrial de la ciutat de Manchester, que anaven de vacances a Calella, el Maresme. No hi va haver cap supervivent.

Els cossos mutilats de les víctimes reposen en una fosa comuna del cementiri d'Arbúcies on les autoritats franquistes de l'època, amb el vistiplau de la diplomàcia britànica, van decidir enterrar-los dos dies després de l'accident en una cerimònia calculadament discreta per silenciar la tragèdia.

L'opacitat pròpia del règim, la resistència a admetre una errada de localització de l'aparell per part de la torre de control de l'aeroport de Barcelona i la voluntat d'evitar una psicosi que perjudiqués l'incipient turisme de sol y platja que Espanya començava a fer servir de reclam per atraure visitants, van ajudar a ocultar la pitjor catàstrofe aèria ocorreguda mai a Catalunya i la segona de la història amb més víctimes de tot l'Estat espanyol.

El tribunal militar espanyol de l'època va tancar el cas exonerant de tota responsabilitat els tècnics del control d'aproximació de l'aeroport de Barcelona que havien de guiar l'avió fins a la pista d'aterratge, i fent-ne culpable únicament i exclusiva el pilot de l'aeronau. De la seva banda, la comissió d'accidents aeris del Departament de Transports i Indústria del Govern britànic va concloure que el sinistre va ser fruit de la coincidència de dos errors humans: el del pilot, que va donar unes coordenades de localització inexactes, i el del controlador de l'aeroport de Barcelona que, en base a aquestes dades i a una confusió visual en el radar, va ordenar l'aeronau que iniciés el descens pensant-se que sobrevolava Sabadell quan, en realitat, es trobava sobrevolant el massís del Montseny. El pilot ni tan sols va tenir temps de corregir la trajectòria quan va veure, enmig d'una espessa boira, que s'estavellaven contra la muntanya. L'impacte a 410 quilòmetres per hora va provocar que l'aeronau pràcticament quedés desintegrada, obrint una ferida en el bosc que encara avui és perfectament visible.

Cinquanta-un anys després de la tragèdia, el seu record sobreviu només en la memòria dels testimonis vius de la Vall d'Arbúcies, que van organitzar-se, en una acció solidària mai vista, per ajudar en les tasques de rescat de les víctimes, i la dels familiars, que de tant en tant es desplacen encara a Arbúcies i visiten el cementiri per recordar els seus morts, tal com testimonien les flors artificials relativament noves i les fotografies dels finats que reposen a peu de tomba.

"Montseny, la tragèdia enterrada" rescata de l'oblit la història de l'accident i els seus protagonistes a través del relat de l'historiador Ot Ordeig i del periodista Ignasi gallart, que han investigat a fons el succés, i el testimoni de les víctimes i els voluntaris i veïns d'Arbúcies i Viladrau que van localitzar el lloc de l'accident i van participar en el rescat. El documental intenta posar llum, amb testimonis i imatges inèdites, a l'accident aeri més greu de la història de Catalunya, que la censura de l'època va silenciar per no debilitar la imatge exterior d'Espanya, encara sota el règim del dictador Franco.

Fitxa tècnica

Direcció: David Fontseca
Guió: David Fontseca i Josep M. Flores
Realització: Jordi Escofet
Direcció executiva La Kaseta: David Fontseca
Direcció executiva TV3: Montse Armengou
Producció executiva La Kaseta: Marc Comas
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó
Recerca hitòrica i documental: Ot Ordeig
Muntatge i ajudant de realització: Camila Marinone
Operadors de càmera: Jordi Escofet, Aleix Jové, Jordi Aymerich, Camila Marinone, Berta Pagespetit i David Fontseca
So directe: Pablo Yrazu i Gerard Tàrrega
Redacció i documentació: Cris Castilla, Marc Comas i Camila Marinone
Producció Anglaterra: Laia Niubó
Auxiliar de realització: Berta Pagespetit
Postproducció Àudio: Ferran Casas - MGTZM
Música original: Free Audio Library
Etalonatge: Sergi Lladó
Gràfisme: Clàudia Martín
Lingüista i traducció: Jordi Mir

"Montseny, la tragèdia enterrada" és una producció de Televisió de Catalunya amb coproducció de La Kaseta Ideas Factory, la col·laboració de Punt TV Comunicació Audiovisual i Taempus Media, i el suport de la Diputació de Girona.

"Vull el divorci. 40 anys de la Llei"

El 22 de juny de 1981, fa 40 anys, es va aprovar al Congrés dels Diputats la llei del divorci. Impulsada pel ministre de Justícia, Francisco Fernández Ordóñez, de la Unió de Centre Democràtic, que no va tenir un camí fàcil, amb una forta oposició per part de la jerarquia catòlica i els sectors més conservadors de la societat. La llei es va aprovar amb 162 vots a favor i 128 en contra.

45 anys després de la suspensió de la primera llei del divorci, aprovada durant la República l'any 1932, Espanya tornava a admetre de manera legal la fi del matrimoni. S'obria així una porta que va canviar la vida de moltes parelles. Un text legal que es va actualitzar el 2005, amb la coneguda com la llei de divorci exprés, promoguda pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que permet un divorci més fàcil.

A Catalunya, l'any 2019 hi va haver 26.939 casaments i 16.704 divorcis, separacions i nul·litats. És a dir, dues de cada tres parelles casades se separen. Juntament amb el País Valencià, són els dos territoris de l'Estat que més divorcis tenen.

"Vull el divorci" recull més d'una vintena de testimonis que expliquen la seva pròpia experiència, des de la dramàtica història de la Nieves, que ha passat per dues relacions molt dures amb violència per part de les seves exparelles, fins al Nick i la Yoya, que recomanen el divorci com a solució a tots els problemes, passant per la Majepa, que es va separar als 78 anys, després de 48 anys de matrimoni, entre altres casos.

L'antropòleg Jordi Roca, la "divorce coach" Montserrat Tur, l'advocada Magda Oranich o la psicòloga i terapeuta Marina Castro participen en el documental, que conté també curiositats com la Divorcioneta, una furgoneta que es passeja per Madrid, i pròximament per Barcelona, anunciant divorcis a 150 euros.

Fitxa tècnica

Direcció: Marta Palacín i Oriol Gispert
Guió: Francesc Orteu, Marta Palacín i Oriol Gispert
Direcció de fotografia: Oriol Bosch Castellet
So directe: Júlia Benach
Investigació: Carla Moreno
Recerca d'arxiu: Alejandra Céspedes
Direcció de producció: Marta Palacín
Producció: Carla Moreno i Alejandra Céspedes
Edició: Salva Viñets i Saty Galiana
Grafisme: Kitiara Ferran
Ajudant d'edició: Jaume Maneja
Etalonatge: Salva Viñets
Mescla de so: Rec Lab
Lingüista: Jordi Mir
Producció executiva La Lupa Produccions: Marta Palacín i Oriol Gispert
Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vilia

"Vull el divorci. 40 anys de la Llei" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per La Lupa Produccions.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio