Reviure una espècie, a "Quèquicom"

En aquest reportatge de "Quèquicom", s'explica com l'enginyeria genètica permet modificar de manera precisa, l'ADN, tant humà, com animal o vegetal. I això transformarà radicalment la medicina, la ramaderia i l'agricultura. I potser permetrà recuperar espècies desaparegudes, com la cotorra de Carolina.

A Masjoan d'Espinelves hi ha una col·lecció amb més de 250 espècies d'ocells dissecats, aplegada pel naturalista Marià Masferrer i Rierola a finals del segle XIX. Entre les diverses espècies destaca la cotorra de Carolina (Conuropsis carolinensis), un ocell originari dels EUA, extingit el 1918 per la caça i la desforestació. Seria possible desextingir-la? L'equip del programa explora quins haurien de ser els passos per aconseguir fer reviure un animal extingit. En primer lloc, l'especialista en ADN antic Carles Lalueza aconsegueix seqüenciar-ne el genoma nuclear després de gairebé dos anys de feina. Per primera vegada s'ha aconseguit recuperar el 95% del material genètic d'aquest animal, un total de 1.100 milions de bases. El segon pas seria identificar quines diferències genètiques hi ha entre aquesta cotorra extingida i el seu parent viu més proper, la cotorra sol (Aratinga solstitialis). Aleshores caldria introduir els canvis en cèl·lules in vitro de la cotorra viva per mitjà d'una revolucionària tècnica d'edició genètica anomenada CRISPR i, finalment, s'haurien de clonar aquestes cèl·lules i introduir-les en l'aparell reproductiu d'una cotorra viva perquè en formi els ous, faci la posta i alimenti els polls. Les tècniques de manipulació genètica actuals encara han de progressar molt abans no es puguin completar tots aquests passos, però d'aquí una dècada serà possible. Potser algun dia es podrà plantejar el mateix amb els mamuts o el tigre de Tasmània.

Hi intervenen David Masferrer; Antoni Ballester, veterinari d'èquids; Carles Lalueza-Fox, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF); Jordi Grífols, Zoològic Veterinaris; Anna Pujol, Unitat Animals Transgènics, CBATEG; Elena Ibáñez, Unitat de Biologia Cel·lular, UAB; i Josep Maria Ramió, criador de lloros.

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 21.55.