"Sangita", un viatge als orígens, a "30 minuts"
Fa 25 anys que la Neus Sangita va ser adoptada al Nepal, quan tenia dos anys. S'ha criat i ha crescut a la Garrotxa i durant tots aquests anys s'ha fet un munt de preguntes i ha acumulat un seguit de dubtes sobre el seu origen. L'any passat la Sangita i la seva família van tornar a repetir el viatge que van fer fa 25 anys, però aquesta vegada amb la intenció de trobar les respostes necessàries perquè la Sangita pogués teixir un principi fins llavors desconegut.
Però el Nepal que es troba la Sangita i la seva família és diferent del que la va veure néixer. El 2015 un terratrèmol devastador va soterrar bona part del país, i es va endur més de 9.000 vides i una part molt important del patrimoni arquitectònic considerat patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco. Katmandú i Pokhara, les principals ciutats del país, van quedar durament afectades i incomunicades entre si. El sisme va ser tan fort que es va deixar sentir amb força en països veïns com l'Índia i el Pakistan. El terratrèmol, però, era l'últim capítol d'uns anys desastrosos per a aquest petit país i per la seva gent. La guerra civil que es va viure entre 1996 i 2006 ja s'havia cobrat més de 12.000 vides i havia provocat un èxode que avui continua sense aturador, degut a la manca de recursos i oportunitats.
Considerada una de les regions més pobres d'Àsia, el Nepal intenta sobreviure i refer-se, amb dos gegants: l'Índia i la Xina. Al ritme d'una societat marcada per la religió, el Nepal recupera lentament la seva identitat de sota la runa al mateix moment que la Sangita intenta reconstruir uns orígens per trobar les respostes.
"Vull fer les paus amb la Sangita, amb un origen desconegut que em descol·loca, que em fa sentir vulnerable. Necessito reconstruir-me i dibuixar una identitat pròpia que em defineixi, que no em faci dubtar. Vull estimar-me i vull estimar el Nepal", diu la Sangita.
En paral·lel a la Sangita, la Pemba i el Dawa, dos nepalesos residents a Catalunya, recorden com van viure, des d'aquí, aquell 25 d'abril del 2015. La incertesa de no saber res de la seva família durant hores, la dificultat en les comunicacions i les poques imatges que rebien del seu país, van fer que aquell moment els hagi quedat gravat per sempre. Després, en el viatge al Nepal, descobriran un país devastat.
L'orfenat on va viure la Sangita durant un temps de la seva infantesa és el primer dels llocs que visita, seguint la pista dels seus orígens. Balmandir, a Katmandú, ha canviat molt des d'aquell desembre del 1996. A l'estructura de l'edifici d'estètica colonial, ara del tot inservible per acollir-hi infants, s'hi poden veure les traces del pas del terratrèmol. Les esquerdes travessen l'edifici, ara inservible per acollir-hi infants, i el silenci fa evident el pas del desastre. És en aquest lloc on la família de la Neus la va veure per primera vegada, però ella no en guarda cap record.
En un segon intent per anar reconstruint el trencaclosques del seus orígens, la Sangita i la seva família visitaran el seu poble natal i allà els esperen algunes sorpreses, algunes de positives i d'altres de no tant.
"'Sangita' és un viatge als orígens per tal de reconstruir una identitat individual i col·lectiva, és un intent d'entendre el passat, no per recordar el camí cap a casa, sinó per caminar endavant amb passes fermes i memòria", diuen els autors del reportatge.
Un reportatge de Martí Albesa, amb el suport de Sara Montesinos i Neus Albesa
Una producció d'Agència Talaia amb la participació de Televisió de Catalunya
tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts
Sant Joan Despí, 4 de desembre del 2020
