"Sense ficció" estrena "Negrers, la Catalunya esclavista", el gran negoci ocult dels indians, i "Harriet Tubman: Visions de llibertat", sobre aquesta dona icona de l'antiesclavisme

"Negrers, la Catalunya esclavista"

Les fortunes que van acumular famílies com els Vidal Quadras, els Conill, els Xifré, els Goytisolo o els López, i que expliquen, en bona part, l'impuls de la Revolució Industrial i el Modernisme a Catalunya, "ara equivaldrien a milers de milions d'euros", explica Martin Rodrigo, professor d'Història Contemporània de la UPF. "La fortuna de moltes famílies catalanes s'explica pel comerç d'esclaus i molts dels accionistes de les principals companyies i bancs fundats a Barcelona, com el Banc Hispanocolonial, la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, origen de Naturgy, o el Banc de Barcelona, eren negrers o indians que hi estaven vinculats", afegeix.

Durant bona part del segle XIX, Catalunya va transportar desenes de milers d'esclaus africans per vendre'ls i explotar-los a Amèrica, sobretot a l'illa de Cuba. Tot i que el tràfic d'éssers humans ja estava prohibit des del 1820, centenars de negrers catalans van continuar dedicant-se a aquesta activitat de manera il·legal per proveir les hisendes de cafè, cotó o cacau a les Antilles, sobretot a Cuba. A part dels amos de les plantacions, s'hi van implicar centenars de comerciants, inversors, propietaris de goletes i bergantins, mariners i tota mena de treballadors. De Begur a Tarragona "molts pobles de la costa catalana han tingut relació amb el tràfic de negres".

Els negrers catalans van construir 70 "factories" a les costes africanes. "Els esclaus joves, d'entre 16 i 20 anys, eren els més preuats, perquè era la mà d'obra més aprofitable a les plantacions. A les "factories" els tenien presos a l'espera de ser embarcats, però la captura la feia la població local, els habitants de la zona" explica Gustau Guerin, antropòleg i professor d'Història d'Àfrica de la UB. I segons Donato Ndongo, escriptor i exdelegat de l'agència EFE a l'Àfrica Central, "a l'imaginari europeu, el discurs és ara el mateix: els negres són inferiors. L'espanyol mitjà continua menyspreant el negre. Als europeus, que han envaït mig món, ara els fa por que els fills d'aquell món explotat siguem aquí".

L'ONU i la Unesco han condemnat explícitament l'esclavitud, a diferents ciutats portuàries d'Europa s'han fet museus sobre l'esclavisme i França celebra el 10 de maig el Dia Commemoratiu de l'Esclavitud i la seva Abolició. A Espanya el Congrés ha aprovat, fa uns mesos, una proposició no de llei que insta el govern espanyol a dedicar el 23 d'agost com a dia internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició, i el Parlament de Catalunya no ha legislat encara sobre aquesta qüestió. El tràfic d'esclaus continua enterrat en la desmemòria i ha comportat conseqüències que arriben fins avui.

Fitxa tècnica

Direcció: Jordi Portals
Guió: Jordi Portals
Realització: Benet Román
Producció: Marc Roma i Oriol Cortacans
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martin
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila
Direcció de fotografia: Benet Román
Muntatge: Benet Román
Direcció de producció: Ester Guerrero
Música: Artlist
Lingüista: David Andreu
Grafisme: Iban Arnau
Veu en off: Weleló Zamora Borico

"Negrers, la Catalunya esclavista" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Abacus.

"Harriet Tubman: Visions de llibertat"

Nascuda esclava, d'ànima lliure i rebel, Harriet Tubman (1822-1913) és una de les grans heroïnes de l'antiesclavisme americà. Abolicionista, espia, lluitadora en la guerra de Secessió, coneguda i admirada en vida i sufragista entusiasta pels drets de les dones, Tubman va sobreviure a una infància cruel i va salvar personalment centenars d'esclaus guiant-los fins a la llibertat a través de la xarxa coneguda com el "ferrocarril subterrani".

Aquest documental sobre la vida d'aquesta dona icona de l'antiesclavisme, recorda les terribles condicions de vida dels esclaus negres a l'Amèrica del Nord durant el segle XIX. Comprats i venuts a la plaça pública, separats de les seves famílies, tractats com objectes i treballant sense descans com a mà d'obra gratuïta, centenars de milers d'esclaus van sostenir durant dècades l'economia del sud. Una vida infernal que Harriet Tubman va conèixer des de la infància i contra la qual es va rebel·lar des de petita.

Profundament religiosa, Tubman sempre va tenir clar que Déu no podia acceptar l'esclavitud, com ella no acceptava la lectura de la Bíblia feta pels blancs. Convençuda que el seu amo estava a punt de vendre-la, cosa que la separaria del seu home i la seva família, Harriet va fer un gir en les seves pietoses oracions: "Senyor, si no pots canviar la vida d'aquest home, mata'l". Desesperada, va arriscar la vida per intentar fugir, cosa que finalment va aconseguir, a través d'una xarxa de negres lliures, abolicionistes blancs i activistes cristians. Aquesta xarxa organitzada de guies i refugis per salvar i acompanyar els esclaus fugitius era l'anomenat "ferrocarril subterrani", i ella mateixa hi participaria més endavant per alliberar centenars de persones.

El documental recull, a través d'entrevistes amb historiadors i biògrafs, i amb el suport d'abundant material d'arxiu, les peripècies d'una vida sacrificada i heroica, que mai va sortir de la pobresa i la humilitat però va demostrar una decisió i una valentia insòlites. Entrant i sortint clandestinament de la zona esclavista, armada o desarmada, disfressada, amb el patiment constant d'una lesió mal curada al cap, Harriet Tubman --una dona menuda i aparentment dèbil-- va encapçalar nombroses expedicions d'alliberament, amagant-se dels temuts caçadors d'esclaus, desafiant el fred, la fam i les interminables caminades en territori hostil. La seva activitat constant la va posar en contacte amb personatges com el líder abolicionista John Brown --que l'anomenava "general Tubman"--, Frederick Douglass o William Lloyd Garrison.

Convençuda que la victòria de la Unió era la gran oportunitat d'eliminar l'esclavisme, Tubman va participar activament en la Guerra de Successió reclutant soldats negres, com a infermera, i més endavant, com a exploradora, espia, estratega i fins i tot dirigint un assalt armat al capdavant de les tropes junt amb diversos generals unionistes. La seva habilitat, intel·ligència i coratge van ser enaltits per nombrosos comandaments militars, que també li van encarregar missions en els anys posteriors a la fi de la guerra. Mai no va sortir de la pobresa, però, i les seves accions humanitàries la van mantenir sempre en una posició humil.

En els seus últims anys Tubman es va lliurar a la causa feminista, i va escriure i fer discursos arreu en favor del vot de les dones. "Vostè pensa que les dones han de poder votar?", li van demanar una vegada. "He patit prou per estar-ne convençuda", va contestar.

Harriet Tubman, que va ser enterrada amb honors militars, és considerada una icona inspiradora per a generacions d'afroamericans en la lluita per la igualtat i els drets civils. Considerada santa per l'Església Episcopal dels Estats Units, la seva figura ha estat protagonista de diverses biografies i pel·lícules, i se li han dedicat nombrosos honors i monuments.

El documental ret homenatge a una figura mítica que mai no es va rendir, i que sempre recordaria el dia en què va travessar la frontera de Pennsilvània i es va convertir en una dona lliure: "Quan em vaig adonar que havia passat la frontera em vaig mirar les mans, per comprovar si continuava sent la mateixa persona. Els raigs daurats del sol travessaven els arbres i queien sobre els camps, i jo vaig sentir que havia arribat al cel".

Fitxa tècnica

Director i productor: Stanley Nelson
Codirector i productor: Nicole London
Narrador: Alfre Woodard.

"Harriet Tubman: Visions de llibertat" és una producció de Firelight Films i Maryland Public Television.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio