"Sense ficció" estrena "Serrat, el noi del Poble-sec" i "La filharmònica de l'abocador"
"Serrat, el noi del Poble-sec"
"Quan ets petit la vida t'entra sencera, eh! T'entra per tot arreu, t'entra per tots els forats del cos, i per tots els porus i per tot, per tot arreu. La infantesa és el temps de l'aprenentatge, el temps de les grans impressions, on queden les grans marques a la vida dels homes. Per tant, té raó que la infantesa sigui la pàtria de la gent". Joan Manuel Serrat
"Serrat, el noi del Poble-sec" és una conversa íntima entre el cronista de Barcelona Lluís Permanyer i Joan Manuel Serrat, en què el cantautor s'endinsa en els records de la seva infantesa i joventut al barri barceloní del Poble-sec. El documental descobreix un Serrat desconegut, centrant-se en el noi que va créixer al Poble-sec, un barri d'immigrants i classe treballadora que el va marcar i que va definir el Serrat que, anys més tard, es convertiria en un referent musical de tota una generació.
Nascut en un família humil, de pare treballador i mare costurera, marcada per la mort de vint-i-tres familiars durant la Guerra Civil Espanyola, Serrat recorda que, tot i no ser temps feliços, mai no va faltar l'estima ni la protecció.
El cantautor evoca els seus jocs en un paisatge amb senyals de postguerra, en què es barregen la misèria, els medicaments i els amics que hi anaven a divertir-se. Recorda la seva primera mestra Conchita, jugar al barri, l'ambient dels cafès i les terrasses a l'estiu, les façanes dels espectacles, els tramvies amb gent penjada i els grans cotxes. Els cinemes de barriada, els teatres, El Molino, la Bodega Apolo, les misterioses i emocionants atraccions Apolo. Els tipus exòtics, els pispes, les noies que treballaven als espectacles i la burgesia. També els seus carrers i places, o les incursions al carrer Tàpies del barri xino, amb aquells misteriosos locals que anunciaven "gomas y lavajes", quan passejava de nen a xafardejar-ho tot.
El documental descobreix tot allò que va inspirar moltes de les cançons de Serrat, com "Mi niñez", "El meu carrer", "Temps era temps" o "Barquito de papel". Per altra banda, al·ludeix a les excursions familiars: "El mar, segurament, el descobreixo des de Can Tunis, que era on anàvem nosaltres a banyar-nos els diumenges. I carregada la família, doncs ens fotíem una caminata guapa. Però, bueno, però després estàvem allí, i rèiem molt... i érem... érem... costava molt que no fóssim feliços". Dies de platja i mar que va immortalitzar, anys després, amb el popular tema de "Mediterráneo".
"Serrat, el noi del Poble-sec" explora la infància i joventut de Serrat a través de la nova interpretació que aporta la maduresa. Una mirada a un món de sensacions, vivències, anecdotari, temptacions i, potser, d'algun despertar. Un viatge al passat que compta amb fotografies inèdites de l'arxiu personal del mateix cantautor.
Poc queda ja d'aquell barri marcat per la postguerra. Les botigues han canviat, els prostíbuls han tancat i els carrers s'han arreglat. La renovació és inevitable, encara que suposi desprendre's dels records més preuats. Però tot resta a la memòria de qui ho ha viscut. "Serrat, el noi del Poble-sec" és el record nostàlgic d'una Barcelona passada, de la calidesa d'un barri treballador al peu de Montjuïc que va veure créixer el jove Serrat.
"La filharmònica de l'abocador" ("Landfill harmònic")
"El món ens envia escombraries... nosaltres retornem música". Favio Chávez, director d'orquestra
L'Orquestra d'Instruments Reciclats està formada per nens i joves que viuen a la comunitat instal·lada a l'entorn de l'abocador de Cateura, el principal i més gran abocador d'Asunción, la capital del Paraguai, i dels voltants. Interpreten obres musicals amb instruments construïts amb escombraries per recicladors, assessorats per Favio Chávez, un tècnic ambiental que treballa a la zona des de l'any 2006.
Quan la seva història es torna viral, a finals del 2012, l'orquestra es dona a conèixer arreu del món. Sota la guia de Favio Chávez, com a director d'orquestra, els joves tenen l'oportunitat de fer realitat els seus somnis: tocar a Amèrica, Europa i Àsia i amb els seus ídols. Un desastre natural, però, posa en perill la seva comunitat. Quan tot sembla tocar a la fi, en Favio ha de trobar la manera de ressuscitar l'orquestra i oferir una font d'esperança al seu poble. La pel·lícula és un testimoni del poder transformador de la música i la resiliència de l'esperit humà.
