"Verdun, descens a l'infern", a "Cronos"
"Cronos" situa l'espectador durant la Primera Guerra Mundial. A principis de 1916 la guerra ja fa un any i mig que dura. Milions de soldats estan empantanats, enfonsats en trinxeres que serpentegen al llarg de centenars de quilòmetres.
El comandament alemany decideix provar una nova estratègia: atacaran una fortalesa emblemàtica amb la intenció d'obligar els francesos a fer grans sacrificis per conservar-la. Aquesta fortalesa serà Verdum.
Verdum era un enclavament estratègic, una ciutat fortificada, amb passos subterranis i 18 fortaleses que envoltaven el perímetre, però també era un cul-de-sac.
La intenció alemanya era atacar aquella posició, amb la convicció que els francesos no l'abandonarien per orgull nacional, i causar d'aquesta manera un nombre de baixes important.
Per Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat major alemany, no era tan important la victòria militar com la destrucció progressiva de l'exèrcit enemic. Però les coses no van sortir com imaginaven els generals germànics. Els francesos van resistir gairebé un any sencer i els mateixos alemanys s'hi van trobar més involucrats del que havien previst.
El resultat va ser terrible: 350.000 soldats morts, 350.000 de ferits i la convicció per part dels dos bàndols que la guerra encara duraria molts anys.
L'estelada de Verdun
Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d'un grapat d'homes lluitant durant quatre anys de la Primera Guerra Mundial. Voluntaris que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Ni pocs ni molts..., són els voluntaris catalans a la Primera Gran Guerra Mundial, que, tal com diu "La Trinxera Catalana", escriuen una pàgina nova en la història de Catalunya. Aquest documental, una producció pròpia de Televisió de Catalunya feta pel "Sense ficció", en revela la seva història.
13 de juliol de 1936, vigília de la inauguració del monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial. El Dr. Joan Solé i Pla assaja el discurs que ha preparat mentre que a Barcelona hi ha rumors d'un imminent cop d'estat militar contra la República. Amb el seu discurs rememora els primers dies d'aquella guerra.
Amb la Primera Guerra Mundial també naixia el separatisme modern. Solé i Pla i un grup d'amics creen el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans que lluiten a la Legió Estrangera Francesa, amb el convenciment que el seu sacrifici donarà la legitimitat a Catalunya en el futur concert de les nacions. Creen la revista "Iberia" amb el concurs de la comunitat francesa de Barcelona, portaveu dels voluntaris als fronts de guerra. Envien paquets amb queviures, llibres, banderes i diners als voluntaris. Promouen el padrinatge de guerra entre les joves i nenes catalanes i mobilitzen la societat progressista catalana gràcies a un treball sense treva.
