Dies comptats per evitar la catàstrofe climàtica
La 24a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es farà a Katowice, a Polònia, entre el 2 i el 14 de desembre, debatrà la limitació de la pujada de temperatures a 1,5 graus centígrads. Al ritme actual, aquesta barrera es podria superar entre el 2030 i el 2052, i per impedir-ho caldrà emprendre accions ràpides, d'abast mundial i sense precedents, del consum d'energia a la planificació urbana i, sobretot, retallar les emissions molt més dràsticament del que s'ha fet fins ara. Si no és així, els efectes sobre els ecosistemes i la vida a la Terra es preveu que seran catastròfics.
De fet, els primers efectes de l'escalfament global ja es deixen sentir en moltes parts del planeta. Sequeres molt més llargues i extremes, tempestes tropicals més intenses i freqüents i fenòmens meteorològics totalment fora de lloc.
Un d'aquests casos és el que va portar Saúl Luciano, un agricultor peruà, a denunciar una companyia alemanya per contribuir, amb les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques, al desgel de dues glaceres que podrien inundar Huaraz, la ciutat on viu. La decisió dels tribunals alemanys, que han acceptat la demanda, produiria un precedent de cara a futures demandes que es poguessin presentar per accions que afavorissin el canvi climàtic.
Saúl Luciano viu a Huaraz, al peu dels Andes peruans. Fins fa tres anys, amb prou feines havia sortit mai de la seva ciutat, però hi va haver un fet que el va empènyer a travessar l'Atlàntic i plantar-se a Alemanya per presentar la denúncia: el desgel de dues glaceres s'ha convertit en una amenaça per a la seva família, la casa i les tres hectàrees on cultiva patates, blat de moro i blat. I la causa d'aquest desgel té a veure amb l'escalfament global produït per les emissions de CO2 a l'atmosfera. Segons un treball de la Universitat de Texas que es va divulgar fa quatre anys, coincidint amb la cimera del clima que es va fer a Lima, el volum del llac Palcacocha, que és a 20 quilòmetres de Huaraz, s'ha multiplicat per trenta els últims 40 anys. I la causa d'aquesta crescuda és l'acceleració del desgel de les dues glaceres entre els cims de l'Alpamayo, el Chopicalqui i el Huascarán, a la serralada Blanca.
El 13 de desembre de 1941, una gran part d'una d'aquestes glaceres va desprendre's dins del llac Palcacocha i va produir una onada que el va desbordar sobre la vall Cojup, va destruir una altra llacuna que va trobar en el seu camí, arrossegant blocs de gel, grans roques i fang líquid cap a la vall del riu Santa. En només 15 minuts, el fang va arribar a Huaraz, va enterrar parts senceres de la ciutat i va matar unes 1.800 persones.
La lluita de Saúl Luciano va començar el 2015, amb el suport de l'ONG Germanwatch, que el va acompanyar a denunciar l'empresa elèctrica RWE, al·legant que les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques poden produir el col·lapse de les dues glaceres, amb el perill de noves allaus i la inundació de la ciutat de Huaraz i el seu entorn. La seva és la lluita de David contra Goliat, que posa cara i veu als milions de persones anònimes del món sencer que ja pateixen els efectes del canvi climàtic. És el crit contra la injustícia que, pel Saúl, representa que paguin les conseqüències de l'escalfament global els que menys han contribuït a provocar-lo.
Segons la revista científica "Canvi climàtic", basant-se en un estudi de l'any 2013, l'empresa RWE que ha denunciat el Saúl, és una de les més grans contaminadores globals i, per tant, un dels principals responsables del retrocés de les glaceres andines. Concretament, l'estudi estimava que l'elèctrica alemanya era la responsable del 0,47% de totes les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle.
El reportatge "La glacera del Saúl" explica el que està fent Saúl Luciano per aconseguir que RWE pagui el 0,47% de les obres de drenatge de l'estany Palcacocha, que recull l'aigua de les glaceres i la modernització de la presa per impedir que el desglaç acabi en desastre. Es tracta de només 20.000 euros, una quantitat insignificant per a una empresa gegant que factura uns 33 milions d'euros anuals i que en la seva defensa al·lega que ha invertit milions d'euros en millores. Per ara, el Tribunal Regional de Hamm ha admès a tràmit la demanda i s'està a l'espera que els experts seleccionats pel mateix tribunal determinin si l'activitat de l'empresa està produint o no el desglaç de la glacera del Saúl.
