Acaba el rodatge d'"El retaule del flautista"
Aquest musical per a televisió, dirigit per Ricard Reguant, parteix del conte clàssic "El flautista d'Hamelín". És una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes en què intervenen cares conegudes com Carles Canut, Joan Pera i Gisela.
Ha acabat el rodatge d'"El retaule del flautista", la pel·lícula per a televisió coproduïda per TVC i Fausto Producciones, que té la particularitat que és un musical, un gènere que no es toca mai en pel·lícules per a televisió, i que Ricard Reguant, un especialista en la matèria, dirigeix.
"El retaule del flautista" (Jordi Teixidor) és una farsa que parteix del conte clàssic d'"El Flautista d'Hamelín" i denuncia la situació política dels últims anys del règim franquista. En aquest context polític i amb aquesta obra es va inaugurar el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d'ironia, aquest clàssic català, "el més contemporani que tenim", segons Reguant, "és ben actual, l'exemple el tenim amb el 15-M".
L'acció se situa el 1318 a la vila de Pimburg, a Alemanya. El rodatge s'ha fet durant tres setmanes al Poble Espanyol de Barcelona, d'on l'equip només es va moure un dia per traslladar-se a Rupit, a fer els exteriors.
En un dels rodatges, al voltant d'una taula situada en un saló de l'Ajuntament del Poble Espanyol, Schmid (Joan Pera), Ferrer (Carles Canut), Batts (Joan Carles Bestard), Webs (Víctor Guerrero), Kost (Lluís Casanova) i Rush (Miquel Fullana), reunits en consell, decidien què s'havia de fer amb les rates que no només estaven envaint la vila, sinó que ja havien arribat a la Casa Gran. Els regidors, que fins ara havien fet els ulls grossos amb el tema defugint responsabilitats, ara havien de prendre una decisió.
Ferrer és el cap de la milícia, "el que té la força i com gairebé sempre al servei del poder i del propi enriquiment", apunta Carles Canut del seu personatge. Canut, que assegura que no defensa el seu personatge —"el que faig és demostrar tota la seva dolenteria"— és una de les cares més presents en els escenaris del país, i aquí dóna una mostra més de la seva versatilitat, fent una comèdia on canta i balla. Amb estudis musicals i amb to de tenor, és una de les veus més preuades del teatre musical.
Qui no és tan habitual veure canviant de registre és Joan Pera. Si bé la comèdia és el gènere del qual gairebé ja no pot sortir, veure'l cantant i ballant és tota una sorpresa. "No canto malament", assegura, "em vaig estudiar el ‘Boig per tu" per al càsting i ho vaig haver de fer bé perquè m'agafessin", bromeja. El músic Pep Sala és el responsable de la direcció musical. A més de fer l'adaptació de les partitures donant-los un aire més cèltic, ha estat treballant la veu amb els actors. "Ballar em costa més", diu Pera, que explica que un dels números que fa és un tango que canta i balla sol: "Em va costar un mes de feina". La responsable de les coreografies és Maite Marcos —coreògrafa de Shakira—. Pera interpreta el Burgmestre Schmid, "un dolent amb matisos", indica.
A la "TV movie", que té 12 números musicals, hi participen 60 actors i ballarins, amb noms destacats com Gisela, Xènia Reguant, Ivan Labanda i Roger Pera, entre altres. Hi ha hagut escenes en què s'han mobilitzat 120 persones entre equip tècnic i artístic. Darrere de tot plegat hi ha Ricard Reguant, que des de "Quico el progre", fa 15 anys, no col·laborava amb TV3, per a qui havia firmat la primera sèrie musical que es va fer a Espanya, "I ara, què, Xènia?". Reguant, que va demostrar amb l'exemple que aquí també es poden fer musicals, ha dedicat bona part de la seva carrera a aquest gènere, principalment al teatre. "El retaule del flautista" és un projecte que tenia al cap feia anys: "Vaig voler fer la pel·lícula i ja tenia el sí d'Ives Montand, però em va faltar finançament". Ara, finalment, ha pogut tirar-lo endavant i assegura que no ha tocat "gairebé" el text. Està convençut de l'absoluta vigència del missatge i ho exemplifica amb frases que es pronuncien a l'obra com: "Si tornes a pensar et faran fora de la milícia", "El negoci no té entranyes, el negoci no té cor"...
Un bon disseny de producció ha permès tirar endavant aquest projecte, que té una direcció artística, una fotografia i, en definitiva, una factura espectacular. La col·laboració de TV3 i Fausto ja va donar com a fruit "Terra baixa". "Creiem que cal recuperar clàssics", apunta Ramon Vidal, productor executiu, "així es fa patrimoni i les produccions tenen un recorregut més enllà de la televisió: biblioteques, escoles..."
"El retaule del flautista" (Jordi Teixidor) és una farsa que parteix del conte clàssic d'"El Flautista d'Hamelín" i denuncia la situació política dels últims anys del règim franquista. En aquest context polític i amb aquesta obra es va inaugurar el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d'ironia, aquest clàssic català, "el més contemporani que tenim", segons Reguant, "és ben actual, l'exemple el tenim amb el 15-M".
L'acció se situa el 1318 a la vila de Pimburg, a Alemanya. El rodatge s'ha fet durant tres setmanes al Poble Espanyol de Barcelona, d'on l'equip només es va moure un dia per traslladar-se a Rupit, a fer els exteriors.
En un dels rodatges, al voltant d'una taula situada en un saló de l'Ajuntament del Poble Espanyol, Schmid (Joan Pera), Ferrer (Carles Canut), Batts (Joan Carles Bestard), Webs (Víctor Guerrero), Kost (Lluís Casanova) i Rush (Miquel Fullana), reunits en consell, decidien què s'havia de fer amb les rates que no només estaven envaint la vila, sinó que ja havien arribat a la Casa Gran. Els regidors, que fins ara havien fet els ulls grossos amb el tema defugint responsabilitats, ara havien de prendre una decisió.
Ferrer és el cap de la milícia, "el que té la força i com gairebé sempre al servei del poder i del propi enriquiment", apunta Carles Canut del seu personatge. Canut, que assegura que no defensa el seu personatge —"el que faig és demostrar tota la seva dolenteria"— és una de les cares més presents en els escenaris del país, i aquí dóna una mostra més de la seva versatilitat, fent una comèdia on canta i balla. Amb estudis musicals i amb to de tenor, és una de les veus més preuades del teatre musical.
Qui no és tan habitual veure canviant de registre és Joan Pera. Si bé la comèdia és el gènere del qual gairebé ja no pot sortir, veure'l cantant i ballant és tota una sorpresa. "No canto malament", assegura, "em vaig estudiar el ‘Boig per tu" per al càsting i ho vaig haver de fer bé perquè m'agafessin", bromeja. El músic Pep Sala és el responsable de la direcció musical. A més de fer l'adaptació de les partitures donant-los un aire més cèltic, ha estat treballant la veu amb els actors. "Ballar em costa més", diu Pera, que explica que un dels números que fa és un tango que canta i balla sol: "Em va costar un mes de feina". La responsable de les coreografies és Maite Marcos —coreògrafa de Shakira—. Pera interpreta el Burgmestre Schmid, "un dolent amb matisos", indica.
A la "TV movie", que té 12 números musicals, hi participen 60 actors i ballarins, amb noms destacats com Gisela, Xènia Reguant, Ivan Labanda i Roger Pera, entre altres. Hi ha hagut escenes en què s'han mobilitzat 120 persones entre equip tècnic i artístic. Darrere de tot plegat hi ha Ricard Reguant, que des de "Quico el progre", fa 15 anys, no col·laborava amb TV3, per a qui havia firmat la primera sèrie musical que es va fer a Espanya, "I ara, què, Xènia?". Reguant, que va demostrar amb l'exemple que aquí també es poden fer musicals, ha dedicat bona part de la seva carrera a aquest gènere, principalment al teatre. "El retaule del flautista" és un projecte que tenia al cap feia anys: "Vaig voler fer la pel·lícula i ja tenia el sí d'Ives Montand, però em va faltar finançament". Ara, finalment, ha pogut tirar-lo endavant i assegura que no ha tocat "gairebé" el text. Està convençut de l'absoluta vigència del missatge i ho exemplifica amb frases que es pronuncien a l'obra com: "Si tornes a pensar et faran fora de la milícia", "El negoci no té entranyes, el negoci no té cor"...
Un bon disseny de producció ha permès tirar endavant aquest projecte, que té una direcció artística, una fotografia i, en definitiva, una factura espectacular. La col·laboració de TV3 i Fausto ja va donar com a fruit "Terra baixa". "Creiem que cal recuperar clàssics", apunta Ramon Vidal, productor executiu, "així es fa patrimoni i les produccions tenen un recorregut més enllà de la televisió: biblioteques, escoles..."
