"Allariz, aquell agost del 89", a "60 minuts"
"60 minuts" recorda com, al 1989, unes truites mortes a les aigües del riu Arnoia van mobilitzar un grup de veïns contra l'Ajuntament del poble. La revolta va acabar enderrocant el govern municipal.
Unes truites mortes, un riu contaminat, uns dirigents polítics que ho ignoren i un poble cansat d'aguantar. Ningú podia pensar que unes truites mortes a les aigües del riu Arnoia acabarien enderrocant un govern municipal enquistat i que encendrien l'espurna col·lectiva dels veïns per enfrontar-los amb la incompetència d'uns dirigents municipals amb formes caciquistes. Per una vegada, el crit "El pueblo unido jamás será vencido" es va omplir de sentit. Amb una convicció gens habitual, els veïns fan reunions, els veïns sol·liciten un ple municipal, els veïns es tanquen a l'Ajuntament, els veïns -amb esperit comunitari i una gran dignitat- transformen aquell mes d'agost del 89 en una victòria social i urbana convertint-se en un referent molt més enllà dels seus límits.
L'11 d'agost de 1989, dotzenes de veïns d'Allariz, a Galícia, van iniciar una tancada als despatxos de l'Ajuntament per denunciar el mal estat de les aigües del riu Arnoia. Només deu dies abans, la mort d'un centenar de truites per falta d'oxigen havia encès l'alarma definitiva sobre la degeneració del riu.
Va ser el detonant d'una inquietud social que s'havia gestat durant dècades de decadència social i econòmic i de degeneració política. L'anàlisi d'aquests tres aspectes de l'Allariz del 1989 ens fa entendre l'esclat de la mobilització social i la repercussió de la protesta iniciada l'11 d'agost. Allariz, no obstant, va fer un canvi col·lectiu de tal envergadura que el seu procés de revitalització té presència quotidiana a universitats, institucions i fòrums culturals. I va fer, a la vegada, una revolució sociosentimental que va modificar per sempre moltes vides amb nom propi, al mateix temps que va remoure el concepte més profund de l'éssser col·lectiu. Testimonis del fets expliquen aquells dies que van canviar-ho tot.
És aquest epíleg el que justifica una revisió de la revolta del 1989 a Allariz. Perquè només aquest efecte de transformació i progrés consolida la veritable dimensió dels fets que es van succeir a partir d'aquell 11 d'agost. Una coproducció de Televisió de Catalunya amb TVG (Televisió de Galícia) i el CPI (Centre Promotor de la Imatge) amb la col·laboració de l'ICIC i de l'ICF.
L'11 d'agost de 1989, dotzenes de veïns d'Allariz, a Galícia, van iniciar una tancada als despatxos de l'Ajuntament per denunciar el mal estat de les aigües del riu Arnoia. Només deu dies abans, la mort d'un centenar de truites per falta d'oxigen havia encès l'alarma definitiva sobre la degeneració del riu.
Va ser el detonant d'una inquietud social que s'havia gestat durant dècades de decadència social i econòmic i de degeneració política. L'anàlisi d'aquests tres aspectes de l'Allariz del 1989 ens fa entendre l'esclat de la mobilització social i la repercussió de la protesta iniciada l'11 d'agost. Allariz, no obstant, va fer un canvi col·lectiu de tal envergadura que el seu procés de revitalització té presència quotidiana a universitats, institucions i fòrums culturals. I va fer, a la vegada, una revolució sociosentimental que va modificar per sempre moltes vides amb nom propi, al mateix temps que va remoure el concepte més profund de l'éssser col·lectiu. Testimonis del fets expliquen aquells dies que van canviar-ho tot.
És aquest epíleg el que justifica una revisió de la revolta del 1989 a Allariz. Perquè només aquest efecte de transformació i progrés consolida la veritable dimensió dels fets que es van succeir a partir d'aquell 11 d'agost. Una coproducció de Televisió de Catalunya amb TVG (Televisió de Galícia) i el CPI (Centre Promotor de la Imatge) amb la col·laboració de l'ICIC i de l'ICF.
