"Apel·les Fenosa. Metamorfosi d'un escultor" a "El documental"
La producció repassa la trajectòria artística i vital de l'escultor català Apel·les Fenosa.
Aquest dimarts, "El documental" estrena "Apel·les Fenosa. Metamorfosi d'un escultor", una producció catalana de l'any 2008 que ens apropa, a través d'entrevistes a escriptors, crítics d'art, col·leccionistes, familiars i amics i deixebles de l'artista, a la vida i l'obra d'un dels escultors catalans més importants del segle XX, de la mà de l'historiador i crític d'art Albert Mercadé. Aquest documental ha comptat amb el suport de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell així com amb la col·laboració de la vídua de l'artista, Nicole Fenosa.
Nascut i format a Barcelona durant els anys de l'auge noucentista, sent deixeble de grans mestres com Pau Vila o Francesc Labarta, l'any 1921 Fenosa es trasllada a la ciutat de París amb l'objectiu de conèixer Pablo Picasso, el qual el protegirà i el presentarà a destacats membres de l'avantguarda parisenca com Max Jacob, Jean Cocteau o Paul Éluard.
Fenosa tornarà a Barcelona el 1929 per gaudir dels millors anys de la República i dels pitjors de la Guerra Civil, en el transcurs de la qual arriscarà la seva vida per salvar importants obres d'art sacre avui conservades al MNAC. Durant el seu llarg exili, novament a París, l'escultor consolidarà el seu estil expressiu identificat amb els valors de la mitologia i de la literatura universals, a partir dels quals realitzarà algunes de les seves obres majors ("Ulisses", "Polifem", "Orlando", "La Première", "Sant Jordi", "Monument als màrtirs d'Oradour", "Christe-Roi", "Ophélie", "Monument a Pau Casals"), obres que es poden veure a França, Catalunya i Suïssa.
Apel·les Fenosa moriria a París la primavera de 1988, havent passat els darrers anys de la seva vida proper a Catalunya, a la seva casa del Vendrell (Tarragona), població que avui acull la Fundació-Museu Apel·les Fenosa.
"Apel·les Fenosa. Metamorfosi d'un escultor" ha estat presentat fins avui a la Maison de la Catalogne a París, a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell i a la Fundació Rosa Sensat i al Palau Moja de Barcelona.
Fitxa tècnica:
Direcció, guió original i producció: Albert Mercadé
Director de fotografia: Sergi Sampol
Muntatge: Sebastián Bruno
Grafisme i animació: Martin Jury, Gustavo López
Amb la participació de: Nicole Fenosa, Pepita Molins, Jean-Marie del Moral, Jean Thibaudeau, José Corredor-Matheos, Mercè Doñate, Bertrand Tillier, Arnauld Wapler, Tristan d'Albis, Laurent Passer, Renato Ischia, Mitzui i Teresa Vives.
Nascut i format a Barcelona durant els anys de l'auge noucentista, sent deixeble de grans mestres com Pau Vila o Francesc Labarta, l'any 1921 Fenosa es trasllada a la ciutat de París amb l'objectiu de conèixer Pablo Picasso, el qual el protegirà i el presentarà a destacats membres de l'avantguarda parisenca com Max Jacob, Jean Cocteau o Paul Éluard.
Fenosa tornarà a Barcelona el 1929 per gaudir dels millors anys de la República i dels pitjors de la Guerra Civil, en el transcurs de la qual arriscarà la seva vida per salvar importants obres d'art sacre avui conservades al MNAC. Durant el seu llarg exili, novament a París, l'escultor consolidarà el seu estil expressiu identificat amb els valors de la mitologia i de la literatura universals, a partir dels quals realitzarà algunes de les seves obres majors ("Ulisses", "Polifem", "Orlando", "La Première", "Sant Jordi", "Monument als màrtirs d'Oradour", "Christe-Roi", "Ophélie", "Monument a Pau Casals"), obres que es poden veure a França, Catalunya i Suïssa.
Apel·les Fenosa moriria a París la primavera de 1988, havent passat els darrers anys de la seva vida proper a Catalunya, a la seva casa del Vendrell (Tarragona), població que avui acull la Fundació-Museu Apel·les Fenosa.
"Apel·les Fenosa. Metamorfosi d'un escultor" ha estat presentat fins avui a la Maison de la Catalogne a París, a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell i a la Fundació Rosa Sensat i al Palau Moja de Barcelona.
Fitxa tècnica:
Direcció, guió original i producció: Albert Mercadé
Director de fotografia: Sergi Sampol
Muntatge: Sebastián Bruno
Grafisme i animació: Martin Jury, Gustavo López
Amb la participació de: Nicole Fenosa, Pepita Molins, Jean-Marie del Moral, Jean Thibaudeau, José Corredor-Matheos, Mercè Doñate, Bertrand Tillier, Arnauld Wapler, Tristan d'Albis, Laurent Passer, Renato Ischia, Mitzui i Teresa Vives.
