Dels sentinelles de la Costa Brava fins a Dubai, a "Thalassa"
El primer reportatge de la setmana ens apropa fins a un dels trams més explotats de la Costa Brava a través del testimoni d'una ecologista amb arrels a la zona. En segon lloc, viatjarem fins a Dubai, punt de trobada de treballadors de la construcció i de diverses cultures.
Aquesta setmana, "Thalassa" ofereix els reportatges:
Els sentinelles de la costa
Arcadi Gili era un artista, un home amb una innegable mirada de documentalista, que va saber captar aquella Costa Brava tranquil·la i lluminosa dels anys 50 i 60, dels estiueigs anteriors a l'arribada del turisme de masses. Arcadi Gili va fer més d'un centenar de pel·lícules a la seva vida, entre documentals, ficcions experimentals i pel·lícules familiars.
L'Eulàlia, la seva filla, és una dona inquieta que s'ha compromès de ple per denunciar les irregularitats que hi ha al seu entorn. Ella pertany a l'organització Salvem el Crit-Arítjol, un grup ecologista constituït fa catorze anys.
El tram de costa que hi ha entre Begur i Calella de Palafrugell és un atractiu turístic de primer ordre on falta infraestructura portuària, motiu pel qual s'ha convertit en la zona amb més densitat de fondejos de tot Catalunya.
A l'estiu no hi ha cap cala que se salvi i les barques envaeixen totes les badies. Legalment hi ha dos mil cinc-cents amarratges permesos, però l'any 2009 l'organització Salvem el Crit-Arítjol en va comptabilitzar molts més.
Dubai, El Dorado per a uns quants
Com tots els estrangers que vénen a Dubai, ells també busquen fer fortuna. Són els cinc-cents mil treballadors que construeixen edificis nous, dia i nit. Els recluten uns intermediaris que els fan endeutar, fins i tot abans d'entrar al país. Vénen aquí per guanyar diners ben de pressa, però no tots ho aconsegueixen.
Són originaris de l'Índia, del Pakistan, de Bangladesh i fins i tot de la Xina, no parlen anglès i de sobte es troben en un país estranger, a mercè d'empresaris amb pocs escrúpols que els allotgen en camps insalubres i els confisquen els passaports.
Les condicions de vida d'aquests treballadors són denunciades per associacions humanitàries. Salaris miserables, allotjaments insalubres, accidents de treball...
Darrere l'aparador de l'èxit, també es fa present una altra realitat molt més crua.
Els sentinelles de la costa
Arcadi Gili era un artista, un home amb una innegable mirada de documentalista, que va saber captar aquella Costa Brava tranquil·la i lluminosa dels anys 50 i 60, dels estiueigs anteriors a l'arribada del turisme de masses. Arcadi Gili va fer més d'un centenar de pel·lícules a la seva vida, entre documentals, ficcions experimentals i pel·lícules familiars.
L'Eulàlia, la seva filla, és una dona inquieta que s'ha compromès de ple per denunciar les irregularitats que hi ha al seu entorn. Ella pertany a l'organització Salvem el Crit-Arítjol, un grup ecologista constituït fa catorze anys.
El tram de costa que hi ha entre Begur i Calella de Palafrugell és un atractiu turístic de primer ordre on falta infraestructura portuària, motiu pel qual s'ha convertit en la zona amb més densitat de fondejos de tot Catalunya.
A l'estiu no hi ha cap cala que se salvi i les barques envaeixen totes les badies. Legalment hi ha dos mil cinc-cents amarratges permesos, però l'any 2009 l'organització Salvem el Crit-Arítjol en va comptabilitzar molts més.
Dubai, El Dorado per a uns quants
Com tots els estrangers que vénen a Dubai, ells també busquen fer fortuna. Són els cinc-cents mil treballadors que construeixen edificis nous, dia i nit. Els recluten uns intermediaris que els fan endeutar, fins i tot abans d'entrar al país. Vénen aquí per guanyar diners ben de pressa, però no tots ho aconsegueixen.
Són originaris de l'Índia, del Pakistan, de Bangladesh i fins i tot de la Xina, no parlen anglès i de sobte es troben en un país estranger, a mercè d'empresaris amb pocs escrúpols que els allotgen en camps insalubres i els confisquen els passaports.
Les condicions de vida d'aquests treballadors són denunciades per associacions humanitàries. Salaris miserables, allotjaments insalubres, accidents de treball...
Darrere l'aparador de l'èxit, també es fa present una altra realitat molt més crua.
