"Dies de transició" parla dilluns sobre el "destape"
Dilluns, "Dies de transició" explica que al 1976 la revista "Interviú" va desafiar la censura i va publicar per primer cop en portada una dona completament despullada, la Marisol.
El 2 de setembre de 1976, la revista "Interviú" desafia la censura i s'atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada. L'atreviment és doble, perquè aquesta dona és Marisol, que havia estat la nena consentida del règim i la nòvia de tota una generació.
La reivindicació del nu com un símptoma més de la necessitat de llibertat va generar, en aquell moment, el "boom" del que es va anomenar "destape". Coincidint amb la mort de Franco i aprofitant el desconcert dels censors, que cada cop tenien menys clar on eren els límits del que era permès, els editors de revistes es van tornar uns hàbils estrategues en la fórmula de "poca roba, però estratègicament situada".
Aquest capítol, que també aborda la censura en el teatre i el cine, amb les famoses escapades a Perpinyà, recull el testimoni d'un censor de l'època i del jutge que s'encarregava de decidir quines revistes s'havien de segrestar i quines no. La versió de César Lucas, el fotògraf que va fer el retrat de la Marisol i que després va vendre les imatges sense demanar-n'hi el consentiment.
I el relat de María José Goyanes i Juan Ribó, els dos actors que es van despullar per primer cop en escena en l'obra de teatre "Equus". Del fons de censura de l'arxiu d'Alcalá de Henares, s'aporten diverses actes dels censors en què es concretaven quins plans calia suprimir d'una pel·lícula, si el director aspirava a estrenar-la.
La reivindicació del nu com un símptoma més de la necessitat de llibertat va generar, en aquell moment, el "boom" del que es va anomenar "destape". Coincidint amb la mort de Franco i aprofitant el desconcert dels censors, que cada cop tenien menys clar on eren els límits del que era permès, els editors de revistes es van tornar uns hàbils estrategues en la fórmula de "poca roba, però estratègicament situada".
Aquest capítol, que també aborda la censura en el teatre i el cine, amb les famoses escapades a Perpinyà, recull el testimoni d'un censor de l'època i del jutge que s'encarregava de decidir quines revistes s'havien de segrestar i quines no. La versió de César Lucas, el fotògraf que va fer el retrat de la Marisol i que després va vendre les imatges sense demanar-n'hi el consentiment.
I el relat de María José Goyanes i Juan Ribó, els dos actors que es van despullar per primer cop en escena en l'obra de teatre "Equus". Del fons de censura de l'arxiu d'Alcalá de Henares, s'aporten diverses actes dels censors en què es concretaven quins plans calia suprimir d'una pel·lícula, si el director aspirava a estrenar-la.
