"El documental" presenta "Hotel 9 Estrelles"
Us oferim un documental que retrata la vida quotidiana d'un grup de treballadors palestins que treballen clandestinament a Israel.
Aquest dimarts, "El documental" estrena Hotel 9 Estrelles, una producció israeliana de l'any 2006 dirigida per Ido Haar que retrata la vida quotidiana d'un grup de treballadors palestins procedents dels territoris ocupats que treballen a la construcció a la ciutat israeliana de Modi'in. Aquest treball ha estat seleccionat per a participar en competició oficial a alguns dels Festivals de documentals més prestigiosos del món després de guanyar el Premi al Millor Documental al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem (Israel) de l'any 2006.
Hotel 9 Estrelles és, per damunt de tot, el retrat humà d'un grup de joves atrapats en una realitat política conflictiva. Hotel 9 Estrelles és l'irònic nom que aquests treballadors de la construcció palestins clandestins donen al munt de roques que assenyalen el lloc on passen la nit, un conjunt de barraques fetes de parets de cartró i sostres de xapa, ocultes als promontoris propers a la nova ciutat israeliana de Modi'in. N'han fet, de mica en mica, la seva llar, a base de coixins i d'energia elèctrica proporcionada per bateries que han anat arreplegant amb el temps. Aquestes cabanes on els homes parlen, dormen, llegeixen, miren de descansar i on l'avorriment alterna amb les alarmes i les corredisses quan la policia s'acosta, són l'escenari principal d'aquest documental.
Els dos protagonistes d'Hotel 9 Estrelles són l'Ahmed i en Muhammad, que malgrat la incertesa de la seva situació laboral i vital mantenen una sorprenent alegria i un gran sentit de l'humor. Ahmed és conegut pels seus companys com el "comerciant" per la seva incansable recerca i acumulació de tot tipus de deixalla, des d'ordinadors fins a camions de joguina... Va treballar durant un temps de manera legal amb el seu pare com a vigilant a Israel, però va perdre la feina en morir el pare i es va convertir en l'únic suport de la seva família. Ara es sacrifica per a garantir un futur millor als seus germans petits. En Muhammad és una espècie de filòsof i el líder natural del campament. Es mostra crític tant amb la política d'Israel com amb la manera de fer dels palestins: "Sempre estem mirant enrere, diu dels seus propis compatriotes, mai endavant".
Les converses del grup giren sovint al voltant de les noies, del menjar, dels problemes familiars, de la pressió familiar i social per a contraure matrimoni només per haver conegut una noia, de com deu ser la vida en d'altres llocs més "normals" i del continu i perillós joc de fet i amagar amb les forces de seguretat israelianes. El documental contrasta vivament la situació de desprotecció d'aquests treballadors palestins, la foscor i l'ocultació quasi permanent en què han de viure, amb la construcció de la nova i, a la nit, lluminosa ciutat israeliana que estan contribuint a aixecar. En un dels moments més emotius del documental, l'Ahmed i en Muhammad seuen sota les estrelles i somien un futur diferent, una vida millor, mentre reflexionen sobre les creixents dificultats per a desplaçar-se, la més important de les quals el mur que s'estava començant a aixecar per a separar físicament Israel de la Cisjordània ocupada.
Diu el director, Ido Haar: "Vaig créixer en un poblet a tocar d'un bosc de pins, a mig camí entre Tel Aviv i Jerusalem. En el meu camí cap a casa veia sovint homes travessant frenèticament l'autopista. La por que vaig veure als seus ulls em va deixar impressionat i vaig voler averiguar cap a on corrien i d'on venien corrents d'aquella manera".
Fitxa tècnica:
Direcció: Ido Haar
Fotografia: Ido Haar, Uri Ackerman
Muntatge: Ido Haar, Era Lapid
Producció: Edna & Elinor Kowarsky, Eden Productions
Distingit amb el Premi al Millor Documental (The Wolgin Award) al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem (Israel, 2006), aquest documental ha estat seleccionat oficialment en els següents Festivals:
Joris Ivens Competition, a l'IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2006)
30è Festival Internacional de cinema de Goteborg (Suècia, 2007)
Festival de Cinema Documental DocPoint Helsinki (Finlàndia, 2007)
Festival de Cinema d'Adelaida (Austràlia, 2007)
Festival Internacional de Cinema de Friburg (Suïssa, 2007)
Alba Festival Internacional de Cinema (Itàlia, 2007)
Festival Internacional de Cine Independiente de Buenos Aires (Argentina, 2007)
Hot Docs, Festival Internacional de Cinema Documental (Canadà, 2007)
Festival Internacional de Cinema Documental de Munic (Alemanya, 2007)
Festival Internacional de Cinema de Melbourne (Austràlia, 2007)
Tribeca Film Festival (EUA, 2008)
El director, Ido Haar, es va graduar l'any 2002 a la Sam Spiegel School For Film and Television de Jerusalem. El seu primer documental "Melting Siberia" es va estrenar als cinemes a Israel i va ser molt ben acollit per la crítica. El seu segon treball, "Hotel 9 Estrelles" també es va estrenar al cinema a Israel abans de ser difós als Estats Units i a d'altres països arreu del món.
Hotel 9 Estrelles és, per damunt de tot, el retrat humà d'un grup de joves atrapats en una realitat política conflictiva. Hotel 9 Estrelles és l'irònic nom que aquests treballadors de la construcció palestins clandestins donen al munt de roques que assenyalen el lloc on passen la nit, un conjunt de barraques fetes de parets de cartró i sostres de xapa, ocultes als promontoris propers a la nova ciutat israeliana de Modi'in. N'han fet, de mica en mica, la seva llar, a base de coixins i d'energia elèctrica proporcionada per bateries que han anat arreplegant amb el temps. Aquestes cabanes on els homes parlen, dormen, llegeixen, miren de descansar i on l'avorriment alterna amb les alarmes i les corredisses quan la policia s'acosta, són l'escenari principal d'aquest documental.
Els dos protagonistes d'Hotel 9 Estrelles són l'Ahmed i en Muhammad, que malgrat la incertesa de la seva situació laboral i vital mantenen una sorprenent alegria i un gran sentit de l'humor. Ahmed és conegut pels seus companys com el "comerciant" per la seva incansable recerca i acumulació de tot tipus de deixalla, des d'ordinadors fins a camions de joguina... Va treballar durant un temps de manera legal amb el seu pare com a vigilant a Israel, però va perdre la feina en morir el pare i es va convertir en l'únic suport de la seva família. Ara es sacrifica per a garantir un futur millor als seus germans petits. En Muhammad és una espècie de filòsof i el líder natural del campament. Es mostra crític tant amb la política d'Israel com amb la manera de fer dels palestins: "Sempre estem mirant enrere, diu dels seus propis compatriotes, mai endavant".
Les converses del grup giren sovint al voltant de les noies, del menjar, dels problemes familiars, de la pressió familiar i social per a contraure matrimoni només per haver conegut una noia, de com deu ser la vida en d'altres llocs més "normals" i del continu i perillós joc de fet i amagar amb les forces de seguretat israelianes. El documental contrasta vivament la situació de desprotecció d'aquests treballadors palestins, la foscor i l'ocultació quasi permanent en què han de viure, amb la construcció de la nova i, a la nit, lluminosa ciutat israeliana que estan contribuint a aixecar. En un dels moments més emotius del documental, l'Ahmed i en Muhammad seuen sota les estrelles i somien un futur diferent, una vida millor, mentre reflexionen sobre les creixents dificultats per a desplaçar-se, la més important de les quals el mur que s'estava començant a aixecar per a separar físicament Israel de la Cisjordània ocupada.
Diu el director, Ido Haar: "Vaig créixer en un poblet a tocar d'un bosc de pins, a mig camí entre Tel Aviv i Jerusalem. En el meu camí cap a casa veia sovint homes travessant frenèticament l'autopista. La por que vaig veure als seus ulls em va deixar impressionat i vaig voler averiguar cap a on corrien i d'on venien corrents d'aquella manera".
Fitxa tècnica:
Direcció: Ido Haar
Fotografia: Ido Haar, Uri Ackerman
Muntatge: Ido Haar, Era Lapid
Producció: Edna & Elinor Kowarsky, Eden Productions
Distingit amb el Premi al Millor Documental (The Wolgin Award) al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem (Israel, 2006), aquest documental ha estat seleccionat oficialment en els següents Festivals:
Joris Ivens Competition, a l'IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2006)
30è Festival Internacional de cinema de Goteborg (Suècia, 2007)
Festival de Cinema Documental DocPoint Helsinki (Finlàndia, 2007)
Festival de Cinema d'Adelaida (Austràlia, 2007)
Festival Internacional de Cinema de Friburg (Suïssa, 2007)
Alba Festival Internacional de Cinema (Itàlia, 2007)
Festival Internacional de Cine Independiente de Buenos Aires (Argentina, 2007)
Hot Docs, Festival Internacional de Cinema Documental (Canadà, 2007)
Festival Internacional de Cinema Documental de Munic (Alemanya, 2007)
Festival Internacional de Cinema de Melbourne (Austràlia, 2007)
Tribeca Film Festival (EUA, 2008)
El director, Ido Haar, es va graduar l'any 2002 a la Sam Spiegel School For Film and Television de Jerusalem. El seu primer documental "Melting Siberia" es va estrenar als cinemes a Israel i va ser molt ben acollit per la crítica. El seu segon treball, "Hotel 9 Estrelles" també es va estrenar al cinema a Israel abans de ser difós als Estats Units i a d'altres països arreu del món.
