La música mallorquina als anys 80 a "Cançons d'una illa"

Començaments dels 80. Blau acaba de publicar "Joana Lluna", de Joan Bibiloni, un disc que marca un abans i un després en la música feta en la nostra llengua. Fa sis anys que pràcticament no es canta en català a causa de la progressiva desaparició dels cantautors, de la moda del rock i de la cançó melòdica en castellà. Però aviat es produiran dos fets que revitalitzaran el català a la música: la sortida de "Càrritx i roses", el segon disc de Tomeu Penya, i l'aparició de Musica Nostra, dos factors que, juntament amb el disc de Bibiloni, generaran noves il·lusions. És un moment, a més, en què alguns joves grups de pop i rock illencs arriben a enregistrar disc, com és el cas de Zincpirithione o Peppone. A més, el Primer Mogollón de Grups Rockers de Sa Feixina, organitzat per Toni Reynés, posa les bases perquè l'any següent se celebri el primer Concurs de Pop-Rock de l'Ajuntament de Palma.

La segona meitat dels vuitanta es presenta prometedora per a la música en general a Mallorca i, en particular, perquè el català hi sigui present. S'ha creat el concurs de pop rock de l'Ajuntament de Palma i, de fet, alguns conjunts de rock comencen tímidament a fer l'ullet a la nostra llengua; "Cançons de la Mediterrània" ja és una realitat i s'han creat conjunts com Música Nostra, l'Orquestrina d'Algaida o l'Harmònica Coixa Blues Band. I, a més, Tomeu Penya ja comença a ser conegut, però no gaire en comparació amb el que vendrà amb "Mallorquins i catalans". A més, Peor Impossible inclouen el "Pagés en motorino" al seu repertori, Raphel Pherrer grava "Desnormalització", Jaume Sureda treu "Notes de tardor" i apareix Siurell Elèctric. Mentrestant, La Granja assoleixen èxit nacional i, tot i que cantin en castellà, passegen el nom de Mallorca arreu de l'Estat.