"La ruta blava", un viatge als Mars del Sud
De la mà de Joan de Sagarra, aquest documental recrea el viatge que va dur el seu pare, el poeta Josep Maria de Sagarra, fins a la Polinèsia francesa.
Aquest divendres, el canal 33 recupera el documental "La ruta blava", un treball que refà les traces d'un viatge a l'exili, el que al desembre del 1936 va portar el poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra a viatjar fins a la Polinèsia francesa després d'una estada a París fugint de la Guerra Civil Espanyola.
"La ruta blava" és una coproducció de Televisió de Catalunya amb MOM Produccions i Televisió Espanyola amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, l'Institut Ramon Llull, Tahití Turisme i l'Institut de la Communication Audiovisuelle (ICA).
Aquest documental està basat en el quadern de viatge que Josep Maria de Sagarra va escriure durant la seva estada a Tahití, publicat inicialment en castellà ("El camino azul") l'any 1942 i pòstumament, l'any 1964, en català, amb el títol de "La ruta blava – Viatge a les mars del Sud". L'escriptor i la que seria la seva dona, la Mercè Devesa van ser lluny d'Europa durant més de sis mesos i en el seu periple van anar des de Marsella fins a Tahití passant per la Martinica, Guadeloupe i el canal de Panamà.
De la mà del seu fill, el crític teatral i escriptor Joan de Sagarra, el documental refà la ruta cap als Mars del Sud que van fer els seus pares tot reflexionant sobre els aspectes concrets d'un exili forçat per l'esclat de la guerra, les expectatives davant d'un destí "exòtic" i amb el record, sempre present, de les lectures d'alguns dels clàssics de la literatura de l'"exotisme": Gide, Morand, Somerset Maugham, i per descomptat, Stevenson, Melville i Conrad. També, òbviament, a la retina, les escenes del "paradís" que va immortalitzar el pintor Paul Gauguin.
Aquest "paradís perdut", però, ja no ho era tant en el moment en què Josep Maria de Sagarra el va trepitjar. Després de més de cent anys de colonització, Tahití no s'adeia gaire amb el que l'explorador francès Louis Antoine de Bougainville va descriure al seu llibre "Voyage autour du monde" tot parlant d'una civilització que vivia en una felicitat i una innocència primigènies i que inspiraria més endavant la idea del "bon salvatge" recollida pels intel·lectuals de la Il·lustració.
La veu de l'actor Josep Maria Pou llegeix alguns dels fragments més intensos de "La ruta blava" mentre contemplem les estampes d'un paisatge exuberant i els rostres actuals d'uns indígenes que miren de mantenir les seves tradicions i defensar la seva cultura.
Fitxa tècnica:
Idea original: Pablo Ley, Josep Galindo (Projecte Galilei).
Direcció i guió: Pablo Ley, Isabel Requena, Josep Galindo
Realització: Isabel Requena
Muntatge: Isabel Requena, Mireia Sabanés (Produccions Mínimes).
Producció executiva MOM Produccions: Oriol Ferrer, Kiko Selma
Música: Josep Maria Baldomà
So directe: Pau Tolosa
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Amb la col·laboració especial de Joan de Sagarra i Josep Maria Pou
Hi intervenen: Joan de Sagarra, Max Nollet, Léonard Jerul, Syvain Eliazord, Carlos Velis, Anne-Marie Darphin i família, Hilda Hars, André i Monette Leverd, Wilhemine Ariihee Buchin (esposa de Seaman, "Ramine") i Madou Tefaaroa, vídua de Michon.
"La ruta blava" és una coproducció de Televisió de Catalunya amb MOM Produccions i Televisió Espanyola amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, l'Institut Ramon Llull, Tahití Turisme i l'Institut de la Communication Audiovisuelle (ICA).
Aquest documental està basat en el quadern de viatge que Josep Maria de Sagarra va escriure durant la seva estada a Tahití, publicat inicialment en castellà ("El camino azul") l'any 1942 i pòstumament, l'any 1964, en català, amb el títol de "La ruta blava – Viatge a les mars del Sud". L'escriptor i la que seria la seva dona, la Mercè Devesa van ser lluny d'Europa durant més de sis mesos i en el seu periple van anar des de Marsella fins a Tahití passant per la Martinica, Guadeloupe i el canal de Panamà.
De la mà del seu fill, el crític teatral i escriptor Joan de Sagarra, el documental refà la ruta cap als Mars del Sud que van fer els seus pares tot reflexionant sobre els aspectes concrets d'un exili forçat per l'esclat de la guerra, les expectatives davant d'un destí "exòtic" i amb el record, sempre present, de les lectures d'alguns dels clàssics de la literatura de l'"exotisme": Gide, Morand, Somerset Maugham, i per descomptat, Stevenson, Melville i Conrad. També, òbviament, a la retina, les escenes del "paradís" que va immortalitzar el pintor Paul Gauguin.
Aquest "paradís perdut", però, ja no ho era tant en el moment en què Josep Maria de Sagarra el va trepitjar. Després de més de cent anys de colonització, Tahití no s'adeia gaire amb el que l'explorador francès Louis Antoine de Bougainville va descriure al seu llibre "Voyage autour du monde" tot parlant d'una civilització que vivia en una felicitat i una innocència primigènies i que inspiraria més endavant la idea del "bon salvatge" recollida pels intel·lectuals de la Il·lustració.
La veu de l'actor Josep Maria Pou llegeix alguns dels fragments més intensos de "La ruta blava" mentre contemplem les estampes d'un paisatge exuberant i els rostres actuals d'uns indígenes que miren de mantenir les seves tradicions i defensar la seva cultura.
Fitxa tècnica:
Idea original: Pablo Ley, Josep Galindo (Projecte Galilei).
Direcció i guió: Pablo Ley, Isabel Requena, Josep Galindo
Realització: Isabel Requena
Muntatge: Isabel Requena, Mireia Sabanés (Produccions Mínimes).
Producció executiva MOM Produccions: Oriol Ferrer, Kiko Selma
Música: Josep Maria Baldomà
So directe: Pau Tolosa
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Amb la col·laboració especial de Joan de Sagarra i Josep Maria Pou
Hi intervenen: Joan de Sagarra, Max Nollet, Léonard Jerul, Syvain Eliazord, Carlos Velis, Anne-Marie Darphin i família, Hilda Hars, André i Monette Leverd, Wilhemine Ariihee Buchin (esposa de Seaman, "Ramine") i Madou Tefaaroa, vídua de Michon.
