Les millors frases d'Iniesta a "El convidat"
Albert Om ha arrencat la temporada visitant Andrés Iniesta a Fuentealbilla. El futbolista parla de la família, de la seva obsessió pel futbol, de les relacions Catalunya-Espanya, de la seva carrera al Barça. Aquí presentem un recull de les seves frases.
Andrés Iniesta ha estat el primer amfitrió d'aquesta quarta temporada d'"El convidat" i en el programa hem pogut descobrir la seva vessant més familiar i moltes altres facetes del seu caràcter. Una de les primeres respostes de l'Andrés Iniesta a l'Albert Om desvetlla un tret de la seva personalitat de forma suau però contundent: "No m'agrada gens que em manin. Sóc Taure i diuen que som molt tossuts".
Aquestes són les frases més destacades del crac blaugrana durant el cap de setmana que ha passat l'Albert Om a la seva casa de Fuentealbilla:
La família
Bona part de la conversa entre el futbolista i el periodista tracta sobre la vida familiar d'Iniesta. Sobre la seva filla, la Valeria, i el fet de la parternitat diu que "un nen et dóna una altra dimensió de la vida. Arribes a casa i estàs amb ella i si no tens forces, les treus d'on sigui per donar un passeig o jugar". Però malgrat la satisfacció de ser pare explica que si un dia perds davant del Bayern 4-0 fins i tot tenint un fill és una derrota difícil de pair....
Al programa també descobrim com va conèixer i enamorar la seva dona, l'Anna, i què pensa el seu pare d'ell. Quan li demanen sobre la humiliat d'Iniesta, ell afirma que creu que el seu fill "és humil perquè veu la humilitat a casa seva i la practica. És més humil que jo. Jo he pres exemple d'ell. Sóc dels pares que han après del seu fill. El que jo sóc, és per ell".
El futbol: alegries i plors
És evident que el futbol és molt important per al de Fuentalbilla, però ho és fins a tal punt que es confessa una mica obsessiu: "Acabes el partit i ho penses. Arribes a casa i ho vols veure. Ho poso, ho veig i ho repasso... Amb el temps acabes assimilant-ho millor i coses a les que abans donaves moltíssima importància ara ja no els hi dónes tant. Fallava dues passades i no dormia en tota la nit!".
El futbol li ha donat moltes alegries però també moments difícils: "He arribat a plorar. La final de la Copa del Rei que vam perdre a València contra el Madrid va ser molt dolorosa. El que més m'enrecordo de plorar va ser l'última lesió que vaig tenir en un entrenament el 2010. Va ser un dels moments més difícils que he viscut com a esportista, perquè em vaig sentir enfonsat. Aquell moment va ser caòtic (...). Pero el futbol, de vegades, en un no res ho canvia tot".
De la seva carrera futbolística parla de dos gols històrics. El de Stamford Bridge, contra el Chelsea: "la veritat és que va ser un golàs. A més, és que ho havia de ser... Al córner, a la graderia la gent baixant esglaons... Hi va haver gent que es va lesionar amb aquell gol, saltant, caient... " I esclar, el gol del Mundial: "Aquell dia tot va sortir bé. Jo duia el missatge sobre Jarque a la samarreta, vaig fer el gol, semblava preparat... "
La política
Iniesta no defuig la pregunta sobre la tensió Catalunya-Espanya i respon: "Jo em sento de Fuentealbilla, em sento espanyol i em sento català. Catalunya m'ho ha donat pràcticament tot, a mi i a la meva família. Per mi és tan lògic (...) No és incompatible sentir-se espanyol i jugar amb el Barça o jugar amb la selecció i sentir-se català. quan hi ha respecte per sobre de tot, és més fàcil entendre's".
Sobre el seu coneixement del català explica que "no parlo un 10 de català però sí que puc parlar-lo. El costum et frena..." I quan la seva dona diu que coneix paraules difícils en català ell bromeja i conclou "una vegada vaig dir xumet!".
Tota una vida al Barça?
Sobre com veu l'evolució de la seva carrera i la seva retirada en el futur, Iniesta se sincera i diu que "m'agrada mirar molt de prop. A dia d'avui, el meu pensament i sentiment és poder acabar la meva carrera esportiva al Barça. Hi sóc des dels 12 anys, i seria molt bonic el fet de tenir una vida sencera al Barça. Ja ho veurem... Em queden dos anys de contracte. Hi ha dues parts, la part del club i la meva, esperem que les coses vagin per bon camí i les dues part tinguem el mateix pensament".
Iniesta ha viscut un de les etapes més glorioses del Barça i ho viu com un privilegi: "Ara, quan estàs relaxat, i veus alguna foto amb títols, penses quina passada haver pogut aconseguir tantes coses! Tot sembla molt normal però si ho penses fredament, és una passada! És una sensació única, estar en les èpoques més grans del Barça i la selecció. Era inimaginable".
El sentit de l'humor
Confessa que la primera vegada que va veure la seva imitació a "Crackòvia" "No em va agradar... després vaig entendre que cada paròdia té la seva exageració" i acaba imitant el seu imitador: "La verdad es que sí... bueno... ".
Aquestes són les frases més destacades del crac blaugrana durant el cap de setmana que ha passat l'Albert Om a la seva casa de Fuentealbilla:
La família
Bona part de la conversa entre el futbolista i el periodista tracta sobre la vida familiar d'Iniesta. Sobre la seva filla, la Valeria, i el fet de la parternitat diu que "un nen et dóna una altra dimensió de la vida. Arribes a casa i estàs amb ella i si no tens forces, les treus d'on sigui per donar un passeig o jugar". Però malgrat la satisfacció de ser pare explica que si un dia perds davant del Bayern 4-0 fins i tot tenint un fill és una derrota difícil de pair....
Al programa també descobrim com va conèixer i enamorar la seva dona, l'Anna, i què pensa el seu pare d'ell. Quan li demanen sobre la humiliat d'Iniesta, ell afirma que creu que el seu fill "és humil perquè veu la humilitat a casa seva i la practica. És més humil que jo. Jo he pres exemple d'ell. Sóc dels pares que han après del seu fill. El que jo sóc, és per ell".
El futbol: alegries i plors
És evident que el futbol és molt important per al de Fuentalbilla, però ho és fins a tal punt que es confessa una mica obsessiu: "Acabes el partit i ho penses. Arribes a casa i ho vols veure. Ho poso, ho veig i ho repasso... Amb el temps acabes assimilant-ho millor i coses a les que abans donaves moltíssima importància ara ja no els hi dónes tant. Fallava dues passades i no dormia en tota la nit!".
El futbol li ha donat moltes alegries però també moments difícils: "He arribat a plorar. La final de la Copa del Rei que vam perdre a València contra el Madrid va ser molt dolorosa. El que més m'enrecordo de plorar va ser l'última lesió que vaig tenir en un entrenament el 2010. Va ser un dels moments més difícils que he viscut com a esportista, perquè em vaig sentir enfonsat. Aquell moment va ser caòtic (...). Pero el futbol, de vegades, en un no res ho canvia tot".
De la seva carrera futbolística parla de dos gols històrics. El de Stamford Bridge, contra el Chelsea: "la veritat és que va ser un golàs. A més, és que ho havia de ser... Al córner, a la graderia la gent baixant esglaons... Hi va haver gent que es va lesionar amb aquell gol, saltant, caient... " I esclar, el gol del Mundial: "Aquell dia tot va sortir bé. Jo duia el missatge sobre Jarque a la samarreta, vaig fer el gol, semblava preparat... "
La política
Iniesta no defuig la pregunta sobre la tensió Catalunya-Espanya i respon: "Jo em sento de Fuentealbilla, em sento espanyol i em sento català. Catalunya m'ho ha donat pràcticament tot, a mi i a la meva família. Per mi és tan lògic (...) No és incompatible sentir-se espanyol i jugar amb el Barça o jugar amb la selecció i sentir-se català. quan hi ha respecte per sobre de tot, és més fàcil entendre's".
Sobre el seu coneixement del català explica que "no parlo un 10 de català però sí que puc parlar-lo. El costum et frena..." I quan la seva dona diu que coneix paraules difícils en català ell bromeja i conclou "una vegada vaig dir xumet!".
Tota una vida al Barça?
Sobre com veu l'evolució de la seva carrera i la seva retirada en el futur, Iniesta se sincera i diu que "m'agrada mirar molt de prop. A dia d'avui, el meu pensament i sentiment és poder acabar la meva carrera esportiva al Barça. Hi sóc des dels 12 anys, i seria molt bonic el fet de tenir una vida sencera al Barça. Ja ho veurem... Em queden dos anys de contracte. Hi ha dues parts, la part del club i la meva, esperem que les coses vagin per bon camí i les dues part tinguem el mateix pensament".
Iniesta ha viscut un de les etapes més glorioses del Barça i ho viu com un privilegi: "Ara, quan estàs relaxat, i veus alguna foto amb títols, penses quina passada haver pogut aconseguir tantes coses! Tot sembla molt normal però si ho penses fredament, és una passada! És una sensació única, estar en les èpoques més grans del Barça i la selecció. Era inimaginable".
El sentit de l'humor
Confessa que la primera vegada que va veure la seva imitació a "Crackòvia" "No em va agradar... després vaig entendre que cada paròdia té la seva exageració" i acaba imitant el seu imitador: "La verdad es que sí... bueno... ".
