Neus Català: "Si pogués, estaria a Barcelona manifestant-me amb els indignats."
Neus Català, l'única dona catalana que va sobreviure a un camp de concentració nazi -el de Ravensburg- i que encara segueix viva, ha protagonitzat un dels capítols més emotius d'"El convidat". Aquí tens les millors frases del programa.
Albert Om visita la Neus Català al petit poble de Els Guiamets, a la comarca del Priorat, on va va nèixer fa 97 anys i on viu ara perquè "els ocells tornen al seu niu per morir" .
Darrere la crueltat del seu relat es pot veure l'afany de lluita i llibertat de la Neus, que va sortir d'Espanya per la Guerra Civil i es va trobar a França amb la Segona Guerra Mundial: "La vida és bonica i vaig lluitar a mort per conservar la vida, una d'aquelles contradiccions que hi ha a la vida; quan tinc una idea la defenso costi el que costi", explica en aquesta edició d'"El convidat".
Com és lògic, no guarda bon records del camp de concentració –"o camp de la mort com jo l'anomeno perquè la xemeneia va estar en funcionament fins l'últim dia"-, pero si canvia la cara quan parla del seu alliberament: "Vaig sortir d'allà, em vaig agenollar i vaig besar el terra", va recordar amb emoció.
També és molt emotiu el relat del moment més important en la vida de la que va ser la pressonera 27534 del camp de Ravensburg. "Allà ens van posar injeccions per esterelitzar-nos", però un cop lliure va conèixer un home i al cap d'un temps "un dia em vaig sentir molt marejada, jo patia del fetge però quan vaig anar al metge em va dir que estava embarassada de tres messos. Quina alegria... Em creia la reina de l'univers!".
L'orgull d'una lluitadora
Després de l'infern viscut a les dues guerres, la civil espanyola i la mundial, la Neus considera que "no s'ha fet justicia amb els col·laboradors dels nazis".
Tampoc crec que no s'ha fet justítcia amb el ‘perdó' al franquisme durant la transició, ja que pensa que els qui van recolzar el dictador "mai més haurien d'haver tingut un càrrec".
En referència a l'actualitat política, la Neus reconeix que "a la meva edat ja no estic per agafar cartells, però sinó estaria a Barcelona manifestant-me amb els indignats" i afegeix que "molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea".
I mirant enrrere la seva trajectòria, la Neus sent orgull: "Vam lluitar. No vam guanyar, però si he guanyat perquè el món no és com era abans" i davant la pregunta de l'Albert Om, sobre si havia valgut la pena tant patiment, conclou: "I tant! Pot ser no he fet tant bé com calia, però sempre he tingut la bona intenció de tirar endavant el carro. Si no feiem res no es podia avançar".
Darrere la crueltat del seu relat es pot veure l'afany de lluita i llibertat de la Neus, que va sortir d'Espanya per la Guerra Civil i es va trobar a França amb la Segona Guerra Mundial: "La vida és bonica i vaig lluitar a mort per conservar la vida, una d'aquelles contradiccions que hi ha a la vida; quan tinc una idea la defenso costi el que costi", explica en aquesta edició d'"El convidat".
Com és lògic, no guarda bon records del camp de concentració –"o camp de la mort com jo l'anomeno perquè la xemeneia va estar en funcionament fins l'últim dia"-, pero si canvia la cara quan parla del seu alliberament: "Vaig sortir d'allà, em vaig agenollar i vaig besar el terra", va recordar amb emoció.
També és molt emotiu el relat del moment més important en la vida de la que va ser la pressonera 27534 del camp de Ravensburg. "Allà ens van posar injeccions per esterelitzar-nos", però un cop lliure va conèixer un home i al cap d'un temps "un dia em vaig sentir molt marejada, jo patia del fetge però quan vaig anar al metge em va dir que estava embarassada de tres messos. Quina alegria... Em creia la reina de l'univers!".
L'orgull d'una lluitadora
Després de l'infern viscut a les dues guerres, la civil espanyola i la mundial, la Neus considera que "no s'ha fet justicia amb els col·laboradors dels nazis".
Tampoc crec que no s'ha fet justítcia amb el ‘perdó' al franquisme durant la transició, ja que pensa que els qui van recolzar el dictador "mai més haurien d'haver tingut un càrrec".
En referència a l'actualitat política, la Neus reconeix que "a la meva edat ja no estic per agafar cartells, però sinó estaria a Barcelona manifestant-me amb els indignats" i afegeix que "molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea".
I mirant enrrere la seva trajectòria, la Neus sent orgull: "Vam lluitar. No vam guanyar, però si he guanyat perquè el món no és com era abans" i davant la pregunta de l'Albert Om, sobre si havia valgut la pena tant patiment, conclou: "I tant! Pot ser no he fet tant bé com calia, però sempre he tingut la bona intenció de tirar endavant el carro. Si no feiem res no es podia avançar".
