Neus Català, entrevistada per Xavier Graset a "(S)avis"
L'única supervivent catalana dels camps de concentració nazis, Neus Català, és entrevistada per Xavier Graset, a "(S)avis".
Xavier Graset entrevista Neus Català, dimecres, a les 22.05, a "(S)avis":
El nom de Neus Català va lligat inexorablement a la lluita per la supervivència. En aquesta entrevista deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s'amaga una vida difícil plena de moments molt dolorosos però també d'esperança. L'esperança és la que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l'horror que va viure als camps de concentració on va veure morir de la manera menys humana imaginable centenars de dones, la majoria de les quals, l'únic pecat que havien comès era pertànyer a una raça concreta o defensar uns ideals.
La fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera al cementiri de Montjuïc i l'escola pública de Darnius, últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb 182 nens orfes, serveixen de marcs per fer memòria de la seva estada als camps de concentració, la duresa d'una vida a l'exili i la lluita com a "leitmotiv".
Cites de (S)àvia
"No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme"
"No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número"
"En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme"
"Malgrat la barbàrie també vaig riure molt als camps de concentració. Potser per això em vaig salvar"
"Lluitar amb el maquis era lluitar contra els nazis, i també contra Franco"
"S'ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat"
"El comunisme de veritat arribarà. Tardarà... però arribarà"
El nom de Neus Català va lligat inexorablement a la lluita per la supervivència. En aquesta entrevista deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s'amaga una vida difícil plena de moments molt dolorosos però també d'esperança. L'esperança és la que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l'horror que va viure als camps de concentració on va veure morir de la manera menys humana imaginable centenars de dones, la majoria de les quals, l'únic pecat que havien comès era pertànyer a una raça concreta o defensar uns ideals.
La fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera al cementiri de Montjuïc i l'escola pública de Darnius, últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb 182 nens orfes, serveixen de marcs per fer memòria de la seva estada als camps de concentració, la duresa d'una vida a l'exili i la lluita com a "leitmotiv".
Cites de (S)àvia
"No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme"
"No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número"
"En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme"
"Malgrat la barbàrie també vaig riure molt als camps de concentració. Potser per això em vaig salvar"
"Lluitar amb el maquis era lluitar contra els nazis, i també contra Franco"
"S'ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat"
"El comunisme de veritat arribarà. Tardarà... però arribarà"
