Nit temàtica
Aquest dijous el canal 33 emet la Nit Temàtica "D'aquíd'àllà. L'Argentina". Inclou la producció "Catalans de l'Argentina", la pel·lícula "Historias mínimas" i el documental "Madres, la història de las mares de la Plaza de Mayo".
L'Argentina és la protagonista de la nit temàtica "D'aquíd'allà", en què el canal 33 ofereix als espectadors, en horari de màxima audiència, programes que miren l'Argentina i les persones d'aquest país que avui viuen a Catalunya. La nit temàtica la introdueix el periodista i director del programa "Cinema 3", Jaume Figueres.
La nit temàtica ofereix les següents produccions: "Catalans de l'Argentina", "Historias mínimas" i "Madres, la història de las mares de la Plaza de Mayo".
"Catalans de l'Argèntina"
Reportatge sobre la vida quotidiana de quatre argentins residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya viuen 31.113 argentins, amb orígens comuns i realitats ben diverses.
Raúl Castro. Té 79 anys. Va arribar a Catalunya el 1976, fugint dels militars, i amb la seva dona i els fills va construir una nova vida a Barcelona. Va treballar com a advocat de la UGT i des d'aquí ha lluitat fermament contra els crims comesos durant la dictadura argentina.
Luciana López. No ha sortit de l'Argentina per obligació. Ho ha fet per plaer, a la recerca d'un enriquiment personal. Com molts joves llicenciats, vol dedicar uns quants anys de la seva vida a viatjar i a viure a l'estranger, ara que no té obligacions familiars ni laborals. Té 27 anys, és dissenyadora gràfica i en fa dos que s'ha instal·lat a Barcelona. Li agrada la fotografia i treballa en un "call center", cosa que li permet pagar-se el lloguer i els hobbies.
Gerardo Casali i Julia Mascherano.
Els altres dos protagonistes, en Gerardo Casali i la Julia Mascharello, donen veu a aquells que han emigrat a causa de les crisis econòmiques que han sacsejat l'Argentina. El Gerardo arriba el 1991, quan encara cuejava la crisi de la hiperinflació de 1989. Sempre va tenir inquietuds artístiques que el context econòmic no li permetia desenvolupar. Ara, amb 48 anys, se sent realitzat. És pallasso, té la seva pròpia companyia i dóna classes de circ als més petits. Fa 20 anys que viu a Catalunya.
La Júlia en fa 10 que és aquí. Va sortir de Buenos Aires en ple corralito, quan la inseguretat i l'atur colpejaven més fort. Es va instal·lar a Cambrils, on treballa en una botiga de telefonia i a poc a poc es va construint un futur. Amb 30 anys, té casa, cotxe, company, gat i gos, però encara troba a faltar l'olor de la seva àvia i les sobretaules amb els seus.
"Historias mínimas"
Un film de Carlos Sorín, amb guió de Pablo Solarz.
Intèrprets: Javier Lombardo, Antonio Benedictis, Javiera Bravo, Laura Vagnoni, Mariela Díaz, Julia Solomonoff, Anibal Maldonado, Magín César García, María Rosa Cianferoni, Carlos Monteros
A milers de quilòmetres al sud de Buenos Aires, tres personatges viatgen per les solitàries rutes de la Patagònia. Don Justo, que voreja els vuitanta anys i és l'amo d'un bar de carretera que regenta el seu fill, s'ha escapat de casa per trobar el seu gos. Roberto, un viatjant de comerç de quaranta anys, porta en el seu cotxe atrotinat un pastís de crema per a l'aniversari del fill de la viuda d'un dels seus clients. El mateix dia, María Flores, una jove de 25 anys, viatja amb la seva filla en autobús seguint la mateixa ruta. Cadascú viatja pel seu compte, però, com sol passar a les desèrtiques rutes patagòniques, les seves vides i les seves il·lusions s'encreuaran en els pocs paradors de la regió.
La pel·lícula, que va ser un èxit de taquilla el 2003 i va rebre els elogis de la crítica. Va obtenir premis en els festivals de Sant Sebastià i l'Havana, entre d'altres. Va ser escollida com a millor pel·lícula estrangera als Goya del 2004.
"Madres"
Un documental dirigit per Eduardo Walger en el qual mares de la Plaza de Mayo narren, en primera persona, la dura experiència d'haver perdut la pista dels seus fills i filles durant l'última dictadura militar a Argentina. Els mocadors blancs de les mares són un símbol universal de la lluita pels drets humans.
El documental és el resultat de tres anys de gestions, investigació, rodatge i muntatge, i acosta l'espectador a la veritable història d'aquestes dones que van perdre els seus fills i filles durant la dictadura militar argentina. Narrat per disset dones i a manera de cor col·lectiu, aporta un testimoni del passat que permet conèixer millor el present. La seva història no es pot separar de la dels seus fills i filles desapareguts quan es va impulsar a la regió el terrorisme d'estat amb la finalitat d'imposar un model econòmic de dependència externa i de concentració del capital que va portar el país a l'alienació del patrimoni. Perquè això fos possible, les forces armades van eliminar tots els referents d'una generació que s'oposava a aquest pla. Cada dia desapareixien persones a l'Argentina. El dolor, i també l'esperança d'aquestes dones i mares, les va portar a superar les pors i a instal·lar-se en una plaça que significa el centre del poder polític i econòmic del país. La seva vida es va convertir en la història de la recerca dels seus fills i filles tot enfrontant-se, sense armes, a un poder totalitari, repressiu i brutal. Aquestes dones continuen lluitant avui, recuperant les banderes de justícia que, un dia, els seus fills van voler onejar. El seu crit, quotidià, proclama justícia i espera restaurar la memòria històrica per "30.000 detinguts desapareguts, presents, per ara i per sempre".
Ja fa més de 30 anys d'un genocidi que va impactar el país. Van desaparèixer trenta mil persones. El govern va negar aquestes desaparicions, i va generar així el terror d'un poble immobilitzat. La majoria dels desapareguts eren joves i les seves mares tenien l'edat que ara tindrien ells. Aquestes dones van decidir lluitar enmig d'un context de govern del terror. Avui són dones grans, cada vegada en queden menys, però, tot i així, continuen la seva lluita.
Escindides en dos grups -el majoritari, denominat Madres de la Plaza de Mayo, i l'anomenat Madres de la Plaza de Mayo Línea Fundadora-, "Madres" recull el testimoni de disset Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora (MPMLF), entre les quals se n'inclouen quatre de pertanyents al grup original que, el 1977, es va reunir per primera vegada per desafiar la dictadura. El resum, fruit de 45 hores de gravació de relats personals, compon un discurs col·lectiu que explica la història d'una generació que militava per un món millor, i la lluita de les seves mares en aquells dies per rescatar-los de la mort i de la incertesa, i per mantenir vius tots els seus ideals en l'actualitat.
La narració es complementa amb fotografies i imatges fílmiques d'època facilitades per l'Arxiu General de la Nació, Televisió Espanyola i organismes europeus, a més de l'arxiu fotogràfic de les MPMLF, filmacions privades de les mares i arxiu fílmic documental inèdit dels anys 70 proveït per militants.
A partir dels seus testimonis i filmacions, que les mostren en situacions quotidianes íntimes i públiques a l'interior i a l'exterior del país, l'obra d'Eduado Walger ens ajuda a comprendre com un grup de mestresses de casa es van transformar en militants actives pels drets humans, la justícia, la igualtat i la inclusió social.
"Madres" és una coproducció de l'INCAA i l'Associació Civil i Cultural El Fisgón, amb la col·laboració i supervisió de l'associació Madres de la Plaza de Mayo Línea Fundadora.
http://www.madreslapelicula.com.ar/prensa.htm
La nit temàtica ofereix les següents produccions: "Catalans de l'Argentina", "Historias mínimas" i "Madres, la història de las mares de la Plaza de Mayo".
"Catalans de l'Argèntina"
Reportatge sobre la vida quotidiana de quatre argentins residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya viuen 31.113 argentins, amb orígens comuns i realitats ben diverses.
Raúl Castro. Té 79 anys. Va arribar a Catalunya el 1976, fugint dels militars, i amb la seva dona i els fills va construir una nova vida a Barcelona. Va treballar com a advocat de la UGT i des d'aquí ha lluitat fermament contra els crims comesos durant la dictadura argentina.
Luciana López. No ha sortit de l'Argentina per obligació. Ho ha fet per plaer, a la recerca d'un enriquiment personal. Com molts joves llicenciats, vol dedicar uns quants anys de la seva vida a viatjar i a viure a l'estranger, ara que no té obligacions familiars ni laborals. Té 27 anys, és dissenyadora gràfica i en fa dos que s'ha instal·lat a Barcelona. Li agrada la fotografia i treballa en un "call center", cosa que li permet pagar-se el lloguer i els hobbies.
Gerardo Casali i Julia Mascherano.
Els altres dos protagonistes, en Gerardo Casali i la Julia Mascharello, donen veu a aquells que han emigrat a causa de les crisis econòmiques que han sacsejat l'Argentina. El Gerardo arriba el 1991, quan encara cuejava la crisi de la hiperinflació de 1989. Sempre va tenir inquietuds artístiques que el context econòmic no li permetia desenvolupar. Ara, amb 48 anys, se sent realitzat. És pallasso, té la seva pròpia companyia i dóna classes de circ als més petits. Fa 20 anys que viu a Catalunya.
La Júlia en fa 10 que és aquí. Va sortir de Buenos Aires en ple corralito, quan la inseguretat i l'atur colpejaven més fort. Es va instal·lar a Cambrils, on treballa en una botiga de telefonia i a poc a poc es va construint un futur. Amb 30 anys, té casa, cotxe, company, gat i gos, però encara troba a faltar l'olor de la seva àvia i les sobretaules amb els seus.
"Historias mínimas"
Un film de Carlos Sorín, amb guió de Pablo Solarz.
Intèrprets: Javier Lombardo, Antonio Benedictis, Javiera Bravo, Laura Vagnoni, Mariela Díaz, Julia Solomonoff, Anibal Maldonado, Magín César García, María Rosa Cianferoni, Carlos Monteros
A milers de quilòmetres al sud de Buenos Aires, tres personatges viatgen per les solitàries rutes de la Patagònia. Don Justo, que voreja els vuitanta anys i és l'amo d'un bar de carretera que regenta el seu fill, s'ha escapat de casa per trobar el seu gos. Roberto, un viatjant de comerç de quaranta anys, porta en el seu cotxe atrotinat un pastís de crema per a l'aniversari del fill de la viuda d'un dels seus clients. El mateix dia, María Flores, una jove de 25 anys, viatja amb la seva filla en autobús seguint la mateixa ruta. Cadascú viatja pel seu compte, però, com sol passar a les desèrtiques rutes patagòniques, les seves vides i les seves il·lusions s'encreuaran en els pocs paradors de la regió.
La pel·lícula, que va ser un èxit de taquilla el 2003 i va rebre els elogis de la crítica. Va obtenir premis en els festivals de Sant Sebastià i l'Havana, entre d'altres. Va ser escollida com a millor pel·lícula estrangera als Goya del 2004.
"Madres"
Un documental dirigit per Eduardo Walger en el qual mares de la Plaza de Mayo narren, en primera persona, la dura experiència d'haver perdut la pista dels seus fills i filles durant l'última dictadura militar a Argentina. Els mocadors blancs de les mares són un símbol universal de la lluita pels drets humans.
El documental és el resultat de tres anys de gestions, investigació, rodatge i muntatge, i acosta l'espectador a la veritable història d'aquestes dones que van perdre els seus fills i filles durant la dictadura militar argentina. Narrat per disset dones i a manera de cor col·lectiu, aporta un testimoni del passat que permet conèixer millor el present. La seva història no es pot separar de la dels seus fills i filles desapareguts quan es va impulsar a la regió el terrorisme d'estat amb la finalitat d'imposar un model econòmic de dependència externa i de concentració del capital que va portar el país a l'alienació del patrimoni. Perquè això fos possible, les forces armades van eliminar tots els referents d'una generació que s'oposava a aquest pla. Cada dia desapareixien persones a l'Argentina. El dolor, i també l'esperança d'aquestes dones i mares, les va portar a superar les pors i a instal·lar-se en una plaça que significa el centre del poder polític i econòmic del país. La seva vida es va convertir en la història de la recerca dels seus fills i filles tot enfrontant-se, sense armes, a un poder totalitari, repressiu i brutal. Aquestes dones continuen lluitant avui, recuperant les banderes de justícia que, un dia, els seus fills van voler onejar. El seu crit, quotidià, proclama justícia i espera restaurar la memòria històrica per "30.000 detinguts desapareguts, presents, per ara i per sempre".
Ja fa més de 30 anys d'un genocidi que va impactar el país. Van desaparèixer trenta mil persones. El govern va negar aquestes desaparicions, i va generar així el terror d'un poble immobilitzat. La majoria dels desapareguts eren joves i les seves mares tenien l'edat que ara tindrien ells. Aquestes dones van decidir lluitar enmig d'un context de govern del terror. Avui són dones grans, cada vegada en queden menys, però, tot i així, continuen la seva lluita.
Escindides en dos grups -el majoritari, denominat Madres de la Plaza de Mayo, i l'anomenat Madres de la Plaza de Mayo Línea Fundadora-, "Madres" recull el testimoni de disset Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora (MPMLF), entre les quals se n'inclouen quatre de pertanyents al grup original que, el 1977, es va reunir per primera vegada per desafiar la dictadura. El resum, fruit de 45 hores de gravació de relats personals, compon un discurs col·lectiu que explica la història d'una generació que militava per un món millor, i la lluita de les seves mares en aquells dies per rescatar-los de la mort i de la incertesa, i per mantenir vius tots els seus ideals en l'actualitat.
La narració es complementa amb fotografies i imatges fílmiques d'època facilitades per l'Arxiu General de la Nació, Televisió Espanyola i organismes europeus, a més de l'arxiu fotogràfic de les MPMLF, filmacions privades de les mares i arxiu fílmic documental inèdit dels anys 70 proveït per militants.
A partir dels seus testimonis i filmacions, que les mostren en situacions quotidianes íntimes i públiques a l'interior i a l'exterior del país, l'obra d'Eduado Walger ens ajuda a comprendre com un grup de mestresses de casa es van transformar en militants actives pels drets humans, la justícia, la igualtat i la inclusió social.
"Madres" és una coproducció de l'INCAA i l'Associació Civil i Cultural El Fisgón, amb la col·laboració i supervisió de l'associació Madres de la Plaza de Mayo Línea Fundadora.
http://www.madreslapelicula.com.ar/prensa.htm
