Núria Feliu: "No m'identifico com a tieta de Catalunya"
L'artista de Sants es va sincerar, tant en el terreny professional com en el personal, en la visita de l'Albert Om.
Núria Feliu va ser la protagonista d'una nova entrega del programa "El convidat", on l'Albert Om va visitar-la a Sants. En aquest barri barcelonès va néixer i encara hi viu, i des d'allà va explicar com és el seu dia a dia un dels mites de la cançó i l'espectacle a Catalunya. Al seu àtic, on presumeix de catalana i barcelonista, la Núria va desgranar amb sinceritat les seves set dècades d'experiència per aquesta vida.
Tot i que oficialment es va retirar dels escenaris fa molts anys, es considera una pensionista no jubilada perquè encara acudeix a actes i festes arreu del país. Ha versionat més de 500 cançons, però no combrega amb el qualificatiu de folklòrica tan comú a altres parts de l'Estat: "Hi ha una diferència, elles ho són a dalt de l'escenari, no sé si elles quan baixen fan tot això: tota aquesta tasca d'estar al barri, de reivindicar la pancarta i de ser-hi en aquests moments", argumenta la Núria.
Tampoc està d'acord amb el sobrenom de "tieta de Catalunya" perquè "des del primer moment sempre he fet un pas endavant, no tinc res a veure amb això de la tieta", referint-se al sentit pejoratiu de ser una persona carrinclona i carca.
En general no li agraden les etiquetes, ni molt menys a la seva vida personal: "Com que no m'he casat la gent pensa 'ui, aquesta'", però Núria Feliu argumenta que "visc sola i sempre he viscut sola, és una soledat escollida meravellosa i n'estic encantada. Estic millor que mai". I la seva filosofia sobre els prejudicis de la resta està molt clara: "Els que em coneixen saben com sóc, i els que no, tant se me'n fot".
La Núria, que ja té una geganta pròpia al seu barri, va prendre l'optimisme com a acompanyant a la seva vida, ja que "de sempre he entès que quan tanques la porta de casa i surts has de desprendre bones vibracions", i res no canvia amb el pas dels anys, tampoc mirant el seu passat: "No em miro les fotos, tot això ja ha passat, però dic: tot això ho has viscut?, fantàstic", va concloure, orgullosa, la "reina de Sants".
Tot i que oficialment es va retirar dels escenaris fa molts anys, es considera una pensionista no jubilada perquè encara acudeix a actes i festes arreu del país. Ha versionat més de 500 cançons, però no combrega amb el qualificatiu de folklòrica tan comú a altres parts de l'Estat: "Hi ha una diferència, elles ho són a dalt de l'escenari, no sé si elles quan baixen fan tot això: tota aquesta tasca d'estar al barri, de reivindicar la pancarta i de ser-hi en aquests moments", argumenta la Núria.
Tampoc està d'acord amb el sobrenom de "tieta de Catalunya" perquè "des del primer moment sempre he fet un pas endavant, no tinc res a veure amb això de la tieta", referint-se al sentit pejoratiu de ser una persona carrinclona i carca.
En general no li agraden les etiquetes, ni molt menys a la seva vida personal: "Com que no m'he casat la gent pensa 'ui, aquesta'", però Núria Feliu argumenta que "visc sola i sempre he viscut sola, és una soledat escollida meravellosa i n'estic encantada. Estic millor que mai". I la seva filosofia sobre els prejudicis de la resta està molt clara: "Els que em coneixen saben com sóc, i els que no, tant se me'n fot".
La Núria, que ja té una geganta pròpia al seu barri, va prendre l'optimisme com a acompanyant a la seva vida, ja que "de sempre he entès que quan tanques la porta de casa i surts has de desprendre bones vibracions", i res no canvia amb el pas dels anys, tampoc mirant el seu passat: "No em miro les fotos, tot això ja ha passat, però dic: tot això ho has viscut?, fantàstic", va concloure, orgullosa, la "reina de Sants".
